Som de dalt

TRES TREBALLS SOBRE MARTORELLES AL CEM

2012-01-25T21:50:00.000+01:00

La revista NOTES que publica anualment el Centre d'Estudis Molletans (CEM), ha publicat tres articles a l'apartat Miscel·lània, sobre diferents treballs del territori de Martorelles.
"Can Girona, una finca singular de Santa Mª de Martorelles", és un treball d'en Joan Sanjuan sobre la història d'aquesta part del nostre poble.
"Les fonts i l'ús de l'aigua a la zona de Martorelles", és una altre treball fet per l'Adolf Candela sobre la importància de l'aigua en el passat a Martorelles.
"Ricard Mira, l'escultor martorellenc", és un article de J.F.Bentz sobre aquest artista tan nostre a l'apartat Fitxes d'Art.
El CEM és una entitat cultural que pretén difondre i impulsar els treballs d'investigació i recerca sobre el Baix Vallès. Amb aquests treballs ret un reconeixement a la història, el patrimoni i l'art martorellenc, a través de diversos autors.

Llegiu aquí: "Can Girona, una finca singular de Santa Mª de Martorelles"
Llegiu aquí: "Les fonts i l'ús de l'aigua a la zona de Martorelles"
Llegiu aquí: "Ricard Mira, l'escultor martorellenc"

EL BOSC FLORIT A L'HIVERN ( 1 )

2012-01-14T11:13:00.000+01:00

Amb aquesta entrada vull donar a conèixer algunes espècies de flora i fauna de l'entorn natural, molt properes al nostre poble.
El medi natural mediterrani es caracteritza per la persistència del paisatge verd durant tot l'any, i hi ha plantes que en lloc de florir a la primavera, ho fan a l'hivern quan les condicions climatològiques no són tant dures com a l'estiu.
En aquests moments la GATOSA cat. TOJO cast. (Ulex parvifolius) és la planta que té una floració molt espectacular. Es tracta d'un arbust baix molt espinós de la família de les lleguminoses que el trobem en brolles i el llindar del bosc, en llocs oberts, fàcilment visible i comú. Les flors són d'un groc viu i molt abundants. Antigament s'utilitzava com planta medicinal. Quan està florit té una utilitat ornamental com a planta de jardí, també per la seva floració primerenca.

LA CAVALCADA DE REIS DEL 2012

2012-01-06T11:31:00.000+01:00

Aquest any i hagut novetats en la Cavalcada de Reis de Santa Mª de Martorelles.
Els Reis Mags de L'Orient venien de la muntanya. Abans d'arribar a la plaça i perquè l'espera no es fes tant llarga, es va obsequiar els nens i nenes amb una xocolatada.
Amb una mica de retard, arribava la plaça la Cavalcada obrint la comitiva un grup d'animació, després la carrossa que duia l'Estrella que guiava els Reis Mags, a continuació un nombrós d'entorxats escortava els Reis i després venien els Tres Reis Mags damunt d'un carro de passeig tirat per un preciós cavall.
En arribar a la plaça Joan Matons una multitud de pares i infants els esperava, i els acompanyava fins a la plaça de l'Església.
Els Reis es van dirigir a l'Ajuntament on l'alcalde els va entregar les claus de les cases perquè poguessin entrar a deixar els regals i joguines a la nit.
Per acabar, a la porta de l'església els Reis van estar a disposició dels nens i nenes del poble on van puguer fer entrega de la carta que havien fet, on hi havia els regals i joguines que demanaven.
Ha estat una Cavalcada, la d'aquest any, a mida del nostre poble, acollidora, entranyable, participativa i propera als infants.

VEURE AQUÍ MÉS FOTOS

ARRIBEN ELS REIS MAGS A STA. Mª de MARTORELLES

2012-01-04T18:22:00.000+01:00

Aquest any la Cavalcada de Reis tindrà novetats.
A les 5 de la tarda arribaran els Reis Mags procedents de la muntanya pels carrers Font Sunyera i Font del Ca, Plaça J. Matons i Plaça de l'Església. La Comitiva Reial vindrà amb nou mitjà de transport: vindran amb camell??? amb avió??? amb carro de cavalls???..................
Un cop arribats a l'església, els esperant els nens i nenes del poble mentre fan una xocolatada.
Seran rebuts per les autoritats a l'Ajuntament on rebran les claus de les cases del poble, per poder deixar els regals i joguines. Després a la porta de l'església atendran els nens i nenes perquè puguin entregar-lis les cartes.

2012-01-01T16:12:00.000+01:00

L'Ajuntament de Martorelles ha instal·lat una senyera a la Plaça de la Sardana, al costat del monument al president màrtir de Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.
Als anys 80 es va col·locar l'actual monument a Lluís Companys en aquesta plaça. Després d'anys de reivindicacions perquè es canviés el nom a la plaça (Plaça Espanya ), l'anterior govern municipal va decidir batejar-la com Plaça de la Sardana. D'uns anys ençà, s'hi celebra l'Acte Institucional de la Diada l'11 de setembre de cada any.
Aquesta senyera que oneja d'un pal, dóna més solemnitat a aquest indret de Martorelles i sembla que hi restarà de forma permanent. D'alguna manera, aquesta plaça és l'indret més simbòlic de Catalunya per Martorelles.

EL SOLSTICI D'HIVERN A LA TRADICIÓ NADALENCA CATALANA

2011-12-23T19:17:00.004+01:00

Arribats a aquestes dates hi ha una sèrie de tradicions històriques que estan sent arraconades per altres d'altres cultures forànies com són el Pare Noel i l'Arbre de Nadal adornat, més pròpies de regions anglosaxones.
El que és ben nostre és el Tió, el Pessebre i altres relacionades amb el solstici d'hivern i també amb l'ancestral culte a la natura.
El Tió es tracta d'un tronc que es duia els dies de vigília de Nadal a les cases i que té diferents variants arreu de Catalunya. Es tracta d'una tradició, segurament d'origen pagà de culte a la natura (l'arbre) del qual s'aprofitava un tronc com a proveïdor de regals per a la mainada (fortuna). El tronc se situa a la vora de la llar de foc i es tapa amb una manta amb una part elevada fent de cap. Hi ha diverses maneres d'enganyar o distreure la canalla mentre s'amaguen els regals a sota la manta. Després els nens el colpegen amb un bastó mentre canten la cançó: Caga tió, d'avellanes i turró, ....
Diu Joan Amades al Costumari Català (I-42): A Martorelles el garrotegen la vigília, i l'endemà dóna el seu producte. Avui dia aquesta figura del Tió s'ha dignificat donant-li forma semihumana de pagès català.

Una altra tradició vinculada a la religió i al culte a la natura, és el Pessebre. És la representació a la llar del naixement del nen Jesús fet amb molsa, suro i figures de fang de personatges de la vida rural quan s'acosta Nadal. Normalment es muntava per Santa Llúcia (13 des.) i es desmuntava per la Candelera (finals de gener). Hi ha historiadors que creuen que es tracta d'una evolució de tenir figures sagrades a les cases. Però el Pessebre actual és Sant Francesc d'Assís qui li dona la composició que coneixem avui, amb el burro i la mula al voltant de la Sagrada Família amb el Neixament, i altres figures que s'incorporen després.
A Catalunya una d'aquestes figures típiques és el Caganer. També hi ha nombroses associacions pessebrites el que indica la gran tradició catalana d'aquesta representació nadalenca.

Al Pirineu, concretament a Bagà i Cerdanyola es celebra la Fia-Faia, que consisteix en anar al bosc, encendre una fogata i baixar per la muntanya amb torxes enceses fins el poble. A Centelles també es fa la Festa del Pi i es va al bosc per Sant Esteve (26 des) a escollir el pi. El dia 30 es talla un pi que es duu en comitiva fent sonar trabucs fins a l'església, on és penjat cap per baix en mig d'una gran festa. El 6 de gener el pi es despenjat.

BON NADAL A TOTS ELS MARTORELLENCS

ASSEMBLEA NACIONAL DE CATALUNYA a Martorelles i Sta. Mª de Martorelles

2011-12-16T18:49:00.000+01:00

El 10 de juliol del 2010 va haver-hi una gran manifestacióreivindicativa a Barcelona on es demanava respecte per l’Estatut referendat pelpoble de Catalunya. Arenys de Munt iniciava el 13 de setembre del 2009 unaonada de Consultes per la Independència que ha recorregut una gran quantitat depobles i ciutats de tot Catalunya i on han participat milers de ciutadans quehan expressat la seva opinió respecte de la possible independència deCatalunya, o si més no ha estat un assaig de Referèndum Nacional.

Aquest moviment de consultes ha mobilitzat a una bona partde la població catalana i ha demostrat la capacitat d’organització a nivellcívic del potencial humà del nostre país. El 30 d'abril del 2011 s'iniciava el procés de constitució de l'ANC que culminarà en un acte multitudinari. L'ANC pretén mobilitzar el màxim de persones a nivell individual coma plataformacívica per preparar –se per constituir Catalunya com un estat independentnacional. En aquest moment i a molts pobles i ciutats catalanes s’estanorganitzant persones per constituir-se com grups locals de suport al movimentnacional.

A Martorelles i Sta. Mª de Martorelles, 21 persones ja donensuport a nivell individual a l’Assemblea Nacional de Catalunya, al marge de laseva afiliació política o independent de qualsevol ideologia, i s’hanconstituït en Coordinadora Local i a la qual si poden sumar les persones anivell individual que ho desitgin.

El proper 27 de gener es farà l’Acte de Presentació de l’ANC a Martorelles, també tindrà llocuna conferència a càrrec del Centre Català de Negocis sobre “Raons i viabilitatde la Independència de la independència de Catalunya”.

WEB de l'Assemlea Nacional de Catalunya

BONA ACOLLIDA DE LA FIRA DE NADAL DE SANTA MARIA DE M.

2011-12-11T18:35:00.001+01:00

Aquesta és la impressió de l'interès d'enguany de la Fira de Nadal 2011 de Santa Mª de Martorelles, amb més parades que mai i molt bon ambient. Els carrers del barri antic han acollit diverses parades de productes d'artesania i decoració nadalenca, alimentació i vins matorellencs, així com parades de solidaritat. A la plaça del rei hi havia parades dels artesans i una exposició d'artistes locals. S'ha sortejat una panera entre els visitants, també hi havia jocs pels infants a base de xocolata i altres activitats en les quals ha pogut participar-hi tothom.
VEURE FOTOS DE LA FIRA

FIRA DE NADAL A SANTA MARIA DE MRTLLS.

2011-12-08T16:50:00.001+01:00

Aquest diumenge 11 de desembre a Sta. Mª de Martorelles, hi haurà la FIRA DE NADAL .
Una 50ª de parades d'artesania, degustació de vins, formatges, melmelades, etc., art i solidaritat oferiran els seus productes als visitants per a les festes nadalenques.
Durant el mati també hi hauran una sèrie d'activitats, com el Taller de Stripdance, el Taller de Reciclatge per els menuts en el que s'ensenyarà a construir una caixa-niu per ocells. Al migdia una gimcana per els joves amb el Taller de Parkour. Tallers per aprendre a ballar Ball de Gitanes, Pintura amb Xocolata o Arterapia.
A més es durà a terme una recapta d'aliments i joguines a càrrec de Càrites per els més necessitats del poble.
A la parada de l'Ajuntament es farà una nova promoció per impulsar la recollida selectiva de matèria orgànica.

MOSTRA DE BOLETS

2011-11-27T18:04:00.001+01:00

Aquest dissabte s'ha dut a terme la jornada boletaire organitzada per l'Ajuntament que es va haver de suspendre el mes passat per manca de bolets.
Al matí una trentena de persones van participar a la sortida a la recerca de bolets amb resultats força bons.
Per la tarda al Casal Cultural de plaça del Rei, es va presentar una Mostra de Bolets amb 60 varietats diferents recollides pel matí al bosc de Sta Mª de Martorelles, pels participants a l'excursió.
Malgrat que els inicis de temporada han estat escassos en quan a bolets per la sequera, el final d'aquesta tardor està sent força bo pels boletaires degut a les pluges abundants.

RESULTATS 20N

2011-11-20T22:36:00.001+01:00

Resultats de les eleccions al Congrés de Diputats a Santa Mª de Martorelles. 20 de novembre del 2011

CiU: 183 · PP: 77 · ICV·EUA: 73 · PSC: 62 ·
ERC: 47 · Altres: 38

La participació ha estat probablement, la més alta del Baix Vallès amb el 75% de votants.

LA IMATGE DE LA CONFIANÇA ELECTORAL

2011-11-17T19:10:00.001+01:00

Des de l’any 1978 que a Espanya i Catalunya es venencelebrant comicis electorals, referèndums inclosos, de forma ininterrompuda,per tant hauríem d’estar acostumats assíduament a la propaganda electoral. Enaquest moment els carrers estan plens de cartells, pancartes i balles anunciantun partit polític o altre. La majoria de països europeus duen molts més anys que nosaltres en comicis, molts adues voltes, el que fa que els carrers acostumin a estar contínuament encampanya per una o altra raó electoral.

Tot això bé a cap per la curiositat de veure com en algunsmunicipis utilitzen diferents suports a la via pública perquè els partitspuguin penjar-hi la seva propaganda electoral ,sobretot cartells. Algunsd’aquests suports són francament precaris, fets amb materials poc duradors, quea prou feines aguanten una o poques eleccions: cartró, aglomerat de fusta,contraplacat de fusta, folrats alguns amb plàstic,..... Tot plegat dóna unaspecte de poca confiança en el sistema democràtic, com si fos una qüestiópassatgera en la qual no cal confiar massa per si no va gaire lluny i en laqual no val la pena invertir-hi gaire. Però de totes maneres, cal recordar queportem així gairebé 35 anys, o sigui que ja seria hora que els suports queproporcionen alguns ajuntaments fossin més sòlids i duradors, ja sigui perdonar la sensació que el sistema democràtic i participatiu de partits políticsés una qüestió del tot establerta i definitiva.

Altres municipis ja fa anys que van decidir utilitzarsuports més durables o permanents, per exemple balles de planxa metàl·licagalvanitzada, ja siguin permanents o desmuntables. Aquest també és el model quehe vist desplegat abastament i que hom pot veure a qualsevol municipi de Françai Itàlia, estats que confien cegament en la democràcia com a mínim des de famés de cent anys.

Algú pot dir que ara no és moment de fer despeses d’aquesttipus, però quans anys hi hagut per decidir-ne un suport permanent? O quinaesperança en el futur de la democràcia tenien els governants de torn perutilitzar un suport o altre? No es tracta d’estalviar diners públics, al cap ia la fi, uns suports permanents s’acaben rendibilitzant pel propi tarannà de lademocràcia.

Un altre tema que sorprèn, és la quantitat de paperassaelectoral de cada partit que rebem a les bústies aquests dies demanant el votla majoria de la qual va a la paperera, quan cal recordar que estem en recessióeconòmica. Quin mal exemple donen els qui se suposa haurien de recordar en elsseus programes que cal estalviar en la despesa pública, i política també ? No creuen que amb lapropaganda genèrica que rebem pels mitjans audiovisuals i a la via pública n’hiha prou, com per gastar en paper de forma individualitzada ?

BENSENY ADQUIREIX MANAUT

2011-11-10T19:22:00.000+01:00

L'empresa Benseny que es dedica a la fabricació de construccions metàl·liques i mecanitzat de xapa, comprarà la martorellenca Manaut que està en ERE.
Aquesta és una molt bona notícia per la comarca i per Martorelles, ja que suposa el salvament d'una empresa tant martorellenca i antiga com Manaut.
Benseny, S.A., és una empresa metal·lúrgica instal·lada actualment a Montmeló, però que anteriorment havia nascut i estat a Martorelles. Fundada fa 38 anys, prové d'una família de ferrers de Mollet i des de fa uns anys no ha parat de créixer. Manaut és una altra empresa nascuda a Martorelles fundada per Ismael Manaut pare de l'actual propietari fa 50 anys, instal·lada al polígon industrial de Martorelles amb 7000m2 de planta, dedicada també al sector metal·lúrgic de components i que també va créixer fins que els darrers anys ha patit una recessió i s'ha vist obligada a reduir la producció i el personal, fins a la situació actual de concurs de creditors.
Per tant, no totes les empreses van malament en aquest país, n'hi ha que campegen la crisi prou bé: invertint en tecnologia, exportant, investigant i produint de forma eficient. També es una bona notícia que una empresa com Manaut que ha donat feina a tants treballadors del poble, no hagi hagut de tancar del tot les portes ni hagi caigut en mans de capital estranger, i per descomptat s'hagi deslocalitzat. Com en el cas de Cacaolat, això demostra que a Catalunya hi ha prou empenta i capacitat per dur endavant l'economia productiva del país, malgrat la crisi.
Benseny pensa absorbir part de l'actual plantilla afectada per un ERE, i ampliar capital, el que fa pensar en la seva expansió futura. Veure web de l'empresa Benseny.

L'AIGUAMOLL DE CAN FENOSA EN PERILL

2011-10-23T18:13:00.000+02:00

Abans de que es construís la planta de Cobega (Coca-cola), aquest lloc era una plana verda i agrícola que servia a més, de corredor biològic entre la serralada i la plana del Besòs. La pressió popular i ecologista va fer que es construís un corredor biològic i una bassa-aiguamoll artificials per compensar la pèrdua ambiental de la Plana de Can Fenosa. La llera del riu Besòs a aquesta alçada està considerat un Espai Natural protegit per la Xarxa Natura 2000 de la UE.
Actualment podem observar que la bassa i l'entorn estan en fase de naturalització i s'han instal·lat un mirador amb un panell didàctic de fauna i un altre panell d'educació ambiental, així com arbres i arbustos en creixement.

Una altra qüestió és l'estat de deixadesa de l'entorn de l'espai natural. Trobem deixalles per tot arreu, abocaments de runa i residus perillosos, gent que repara el cotxe, vehicles aparcats. També observem una sèrie d'horts il·legals, i les ruïnes de l'antiga gossera. Un altre tema és la presència de caçadors voltant per un espai que se suposa està protegit per a les aus i la fauna, i en canvi no hi ha cap cartell de prohibició de caça. Tot un constrasentit. El circuit de motocross està molt ben fet, però el lloc no és l'adequat al costat d'un Espai Natural protegit.
Cal un Pla d'usos clar per aquest front natural de ribera del Besòs si el que es vol es protegir el riu. També més control, vigilància i neteja a l'entorn, limitant l'accés de vehicles.
Martorelles té un Espai Natural que molts desconeixen i que mereix més consideració i respecte, pel bé de la ciutadania i del medi ambient.

ITINERARIS PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA

2011-10-16T19:52:00.001+02:00

Aquest estiu he pogut visitar la zona del Desembarcament de Normandia on s'han habilitat els escenaris de la Batalla de Normandia, i on els païssos aliats (EEUU, Regne Unit, França, Canada, etc.), van començar la invasió de l'Europa ocupada per l'exècit alemany durant la 2ª Guerra Mundial. Hi havia multíssima gent dels païssos que van prendre part en aquella batalla visitant els indrets, inclosos alemanys que volien rememorar i conèixer els aconteixements a través de museus, memorials, búnquers i els cementiris on prop de 100.000 soldats d'amdós bàndols descansen. La missió del Memorial és donar a coneixer la barbàrie d'una guerra i valorar la pau al món.

Doncs bé, a Catalunya des de fa quatre anys s'ha iniciat la recuperació dels indrets de la Guerra Civil espanyola. La primavera passada vaig visitar els escenaris de la Batalla de l'Ebre amb l'excepcional guia de l'historiador Oriol Junqueres, fent un recorregut pels fronts republicans i "nacionals".

Aquest cap de setmana he pogut visitar el Parc de Búnquers de Martinet que formava part de la "línia P", una línia defensiva a través de tot el Pirineu que va fer construir l'exercit franquista un cop acabada la guerra, per defensar Espanya d'un possible atac dels aliats que reconquerien l'Europa nazi.

Tot això forma part del Memorial Democràtic per la memòria històrica, que pretén recuperar els escenaris de la Guerra Civil, desenterrar els afusellats i desapareguts i donar a coneixer el passat proper a les generacions actuals i futures per evitar una altra guerra fraticida, i en favor de la Pau.

RICARD MIRA SURT A TV3

2011-10-06T17:23:00.000+02:00

L'escultor martorellenc Ricard Mira va participar ahir dimecres 5 d'octubre en el programa de TV3 "Sense ficció". Aquest programa documental tracta cada setmana de temes d'interès social. El d'aquesta setmana, titolat "Ball Robats", tractava de l'esquizofrenia, una malaltia mental que pateixen moltes persones. Veure el programa:http://www.tv3.cat/videos/3729330/Balls-robats
En Ricard Mira, que està afectat per aquesta malatia des de fa molts anys, el va apartar de la seva professió de matricer a la Derbi, però no li impedeix poder-se dedicar a l'escultura, especialment en ferro, material que coneix per la seva antiga dedicació professional i que treballa amb gran domini.
Actualment l'èxit artístic li està arribant a través del reconeixement que comporten les exposicions que fa arreu. Com es va veure en el programa, els malalts d'esquizofrenia - com de qualsevol malaltia mental-, necessiten molt suport moral i afectiu de la societat.
Dedico des d'aquest blog aquesta entrada a un amic personal i a un artista que malgrat la seva malaltia, no defalleix devant les adversitats de la vida.

VISITA ALS CELLERS - SETMANA DEL VI

2011-10-02T18:50:00.000+02:00

La segona part de la Setmana del Vi, s'ha dut a terme aquest cap de setmana amb la visita als cellers locals de Martorelles i Sta. Mª de Martorelles, on hem pogut visitar les instal·lacions, tastar els vins i comprar-ne.

El dissabte 1 d'octubre vam visitar les instal·lacions del celler Marquès d'Alella a Can Matons. Aquest va ser el primer celler que va apostar per la nova embrancida dels vins de la DO Alella i va fer que les vinyes de l'altrabanda de la D.O. (Vallès) no es perdessin. Una visita guiada amb responsables del celler va servir per entendre el procés d'elaboració del vi, el celler i un tast dels vins blancs i cava de Parxet.

El diumenge 2 d'octubre hem començat per visitar les petites instal·lacions del celler Altrabanda que en Joan Plans i la Roser duen endevant a Can Batllori. Aquest celler elabora sis tipus de vi i cava, tot un repte per una família que s'hi dedica de forma complementària.

Seguidament hem visitat Can Roda on des de fa poc més d'un any s'elaboren i comercialitzen vins de les vinyes velles i noves d'aquesta antiga finca. La família Singla-Milà amb l'esforç de familiars està duen a terme l'impuls d'una nova marca a la D.O. Alella amb apostes valentes de nous vins i varietats.

De totes aquestes visites cal valorar-ne l'impuls que està donant la recuperació de les vinyes a la comarca, als nostres municipis i el manteniment del paisatge característic local. També cal tenir en compte als tres cellers locals per l'aposta per la inonvació en el món de l'enologia i de nous vins en un mercat molt competitiu, on una DO tant petita com Alella, aposta per la qualitat del producte per damunt de la producció.

L'enarabona als viticultors i vinicultors locals per aquestes visites que ens han permès conèixer i valorar més el nostre entorn i la gent que gestiona el paisatge de les vinyes.

També és interessant el bon nombre de visitants, molts de quals han vingut d'altres pobles de la D.O. i d'altres comarques, un fet que acosta a Martorelles i Sta. Mª de M. com a destí potencial per l'enoturisme.

2011-09-29T16:45:00.001+02:00

Ja s'han celebrat dos actes de la Setmana del Vi a Martorelles.

El diumenge passat es va fer la Visita històrica tetralitzada a les vinyes de Martorelles, amb bona asistència de ciutadans. Un grup d'animació vestits amb roba de fa cent anys representava els vinicultors d'aquell temps i el problema de la fil·loxera. El tècnic de Cultura "Lalo" va fer de guia explicant la història de Martorelles a través d'un circuit pel poble, cases i carrers antics, fins a acabar a la vinya Sariera. En acabat els assitents vam ser obsequiats amb un tast de vins de la D.O. Alella.

El dimecres va haver-hi el Tast de Vins a Carrancà, amb l'assitència de més d'una trentena de persones, el que demostra l'interès per la cultura enològica a Martorelles. L'enòleg Jordi Pujolras va fer una disertació de com s'ha de veure un vi, i què hi hem d'observar per saber-lo valorar. En el Tast hi havia quatre vins de la DO Alella: un blanc jove, un blanc criança, un rosat i un negre, tot i que els blancs són els vins que més es fan a les nostres vinyes. L'espectació d'aquest acte va agafar desprevinguts l'Ajuntament, esperem que la propera edició algunes coses surtin millor, tot i que era la 2ª vegada que es feia un tast a Martorelles.

No es van presentar vins del poble, és cert, però el Consorci és qui va escollir-los a través de la Organització de la Setmana del Vi, per donar a conèixer els vins d'altres cellers de fora del poble, ja que es dona per fet que cadascú ja coneix els seus vins i els compra asiduament als el·laboradors locals. Encara que sembla que hi ha poc coneixement del què fan els nostres vinicultors a Martorelles i Santa Mª de Martorelles.

HA MORT EL LLEDONER DE CAN PUIG

2011-09-26T18:12:00.000+02:00

Un dels dos lledoners de can Puig ha estat talat avui, el que hi havia al mig del camí. Aquest era un dels tres arbres monumentals Lledoners que hi han al nostre entorn - el més antic és del poble de Dalt .
Aquests tres arbres estan catalogats com a Monument d'Interès Local pels respectius Ajuntaments de Martorelles i Sta. Mª de Martorelles.
Aquest arbre estava malalt des de feia anys, amb un fong que l'afectava -i afecta a molts arbres -, i produeix la pudrició de la fusta, en concret del coll de l'arrel i la soca, i que els darrers dies començava a inclinar-se i podia caure inesperadament produint un accident a algú.
És una pèrdua important del patrimoni local i natural. El trobarem a faltar, però la seva tala era el millor que es poduia fer per ell i per la seguretat dels ciutadans.

SETMANA DEL VI D.O. ALELLA A MARTORELLES

2011-09-22T20:30:00.001+02:00

Aquest diumenge comença la Setmana del Vi D.O.Alella a Martorelles amb diversos actes de foment de les vinyes i el vi de Martorelles, dins de la Setmana del Vi que organitza el Consorci de la Denominació d'Origen Alella al cual estan associats els Ajuntaments de Martorelles i Santa Maria de M.
Aquests actes són els següents:

- Diumenge 25 setembre: Masia Carrancà 10 h.

Visita teatralitzada a les vinyes i a diversos llocs del poble. Tast de vins a la Biblioteca Municipal.
- Dimecres 28 setembre: Masia Carrancà 20 h.
Tast de Vins a càrreg de l'enòleg Jordi Pujolras. (fer reserva).
- Dissabte 1 octubre: 11 h. Visita comentada al celler de Parxet (Can Matons de Sta. Mª de M.)
- Diumenge 2 octubre: 11 h. Visites comentades al cellers Can Roda i Altrabanda de Sta. Mª de Martorelles i Martorelles.

Esperem que aquests actes despertin l'interès dels conciutadans martorellencs sobre una cultura tan ancestral al nostre poble com la vinya i l'elaboració del vi.

Falta una entitat naturalista

2011-09-18T11:06:00.000+02:00

Les entitats ecologistes que es movien per Martorelles, Sta. Mª i Sant Fost -Lledoner i Xopera -, fa anys que ja no se'ls hi sent la veu. El mateix ha passat amb Cànem de Mollet.
Des de l'any 2006 hi ha DRAGNATURA,http://dragnatura.org/ una entitat naturalista al Baix Vallès que s'ocupa de l'estudi i divulgació de la fauna i flora (sobretot dels rèptils i amfibis ), a l'E.N. de Gallecs i entorn. La diferència entre una entitat ecologista i una naturalista, es basa en què els primers tenen com a objectius la defensa i denúncia del medi ambient en general. Els naturalistes però, s'ocupen de la defensa i estudi de l'entorn natural, però també poden fer-ho del medi ambient, en el ben entès que aquest abarca la Natura. Poden també denunciar agressions al medi natural.
La defensa del Medi Ambient actualment és una temàtica que ja preocupa a tothom. Jo em pregunto qui s'ocupa de la defensa de la Natura al nostre entorn immediat: Martorelles, Sta. Mª de M., i Sant Fost. És cert que cada dia més, als ciutadans d'aquesta zona ens interessa la protecció de la nostra natura. Hi ha segur, entre nosaltres gent amb coneixements i inquietuds sobre natura: biòlegs, geololegs, ambientalistes, enginyers forestals, etc., i gent jove amb estudis i saber.
Animo a moure's per aglutinar coneixement i estudi per la nostra Natura de Martorelles i Sant Fost.

BONES VACANCES, DE RETORN ! ! ! !

2011-08-21T13:03:00.001+02:00

Bones vacances per a tothom, els que aneu tornant !!!
La Neus i jo hem estat a Normandia i la Bretanya -una nació sense estat, a França -, on hem pogut assaborir dues regions o païssos amb un fort caràcter, tradicions i paisatge.
En aquest blog us faig uns comentaris sobre quatre fotos del viatge. Més endevant tinc la intenció de fer un altre blog només per a viatgers i camping-caristes, amb la descripció dels viatges.

Àrea de Millau, per autocaravanes. Una de les millors de França.

Són llaunes de conserves de peix, producte grastronòmic de Normandia i Bretanya.

Normandia, producte nacional.

Memorial a la "barbarie" de la 2ª Guerra Mundial. Caen.

Cementiri norteamericà dels morts a la 2ª Guerra Mundial.

Una d'optimista:

No és una botiga d'objectes de decoració, és una fruiteria !!!!

A la mateixa botiga venien de tot a lo "gourmet", la dependenta em va fotra bronca per la foto.

Que el pa a França no val res???

No és una exposció de pintura, és un mercat normal de verdura

Matrícula legal. Amb un parell de collons !!!

És en una carretera sobre el mar -, TU JURO.

La carnisseria d'un mercat al carrer. Tot un model de màrqueting de poble.

I què dir de la formatgeria del mercat, on la Neus no sabia quin formatge escollir ?

Pêche (préssec) de tota mena, un altre producte nacional del sud francès

La història no es llença!!!

Es guarda i s'ensenya a les generacions

SOLUCIONS PER LA CARRETERA DE LA ROCA

2011-07-25T17:09:00.000+02:00

La setmana passada va haver-hi un accident en aquesta carretera entre uns ciclistes i un cotxe, en el que va morir-ne un. Suposo que els ciclistes escollegen aquesta via perquè es ombrívola, amb unt traçat distret i comunica amb altres vies mes internes.
Tots sabem que hi circulen a diari molts ciclistes barrejats entre camions, cotxes i motos, és una carretera amb molt de trànsit (11.200 vehicles/dia), i que ens va molt be per comunicar-nos amb els pobles veïns del marge esquerra del Besòs. Els ciclistes ens causen molèsties i perill quan conduïm en vehicle motoritzat, tambe a ells. En aquesta carretera ha mort molta gent en accidents entre conductors, viatgers, motoristes i ciclistes, ja és hora que comencem a reclamar solucions, per la seguretat de la ciutadania.
Els alcaldes dels municipis per on passa (Martorelles, Montornès, Vilanova i La Roca), pensen demanar millores i solucions per la seguretat a la Diputació, propietaria de la via.
Una de les alternatives que hi ha planificades, es la construcció d'una autovia des Sta. Coloma a Montornès, pel marge esquerra del riu. Aquesta solució tindria molt impacte ambiental sobre els marges del riu (Ave+autopista+autovia), i no crec que sigui necessària una nova via de gran capacitat.
La solució crec que passa per una alternativa mixta: millorar el traçat actual fent-lo més segur i regular pels vehicles, i segregar l'actual traçat al trànsit local i ciclistes.

PREGÓ i EXPOSICIÓ DE FESTA MAJOR

2011-07-23T09:37:00.001+02:00

Aquest divendres s'ha iniciat la Festa major de Santa Mª de Martorelles, amb el pregó que l'entranyable "Lolita" ens ha ofert de forma magnífica, fent un pregó-conte com sap fer ella.
A les 9 de la nit també, s'ha inaugurat al Casal Cultural l'exposició de pintura i escultura de l'artista local Josep Marín, amb una bona assitència de gent.
Al mateix espai cultural, s'han exposat els treballs del Taller de Manualitats que s'ha dut a terme aquesta temporada.
VEURE TOTES LES FOTOS

FESTA MAJOR DE STA. Mª DE MARTORELLES

2011-07-19T18:28:00.000+02:00

Aquest cap de setmana vinent és la Festa Major del poble de Dalt.
Una de les particularitats és l'espai central on es feran la majoria d'actes: el Pavelló Municpal, en lloc de la pista de la marisqueria o La Coral. Un espai molt més espaiós i adequat, i una manera també d'amortitzar aquest espai públic.
La majoria d'actes seguiexen com sempre. Com a novetats, una exposició del pintor local Josep Marín, el canvi d'orquesta del concert, partides d'escalextric.....

RECICLATGE O INCIVSIME ?

2011-07-10T19:14:00.000+02:00

Ja se que es un tema recurrent en aquest blog, però altres vegades era en un altre carrer del barri Torre del Galls. Ara és al Camí de Can Girona de Sta Mª de Martorelles, on hi ha una àrea d'aportació o minideixalleria.
Aquest espectacle de brutícia és especialemnt greu el diumenge a la tarda, i la recollida no es farà fins el dilluns el matí. Es tracta d'un punt conflictiu, un punt de pas on hi ha gent de més amunt que aprofita el viatge per llencar la brossa. Però no és solament això, donc fe que hi ha ciutadans de Martorelles que pugen fins el lloc per abocar la brossa i altres deixalles. Martorelles fa servir el sistema "porta a porta" de recollida de residus (no hi ha contenidors grans), i alguns veïns per divereses raons han descobert que en aquest punt del poble del costat si que tenen contenidors i llavors el seu problema queda resolt.
No és un problema solament de l'Ajuntament de Dalt solucionar-ho, si no també d'ètica ciutadana: aquest residus incrementen la taxa de residus dels ciutadans de Santa Mª de M.
La merda que se la quedi cadascú a casa seva (el seu municipi), no a casa del veí(municpi del costat)!!!!

NOU ESCENARI ALS AJUNTAMENTS DE MARTORELLES I SANTA Mª DE M.

2011-06-12T12:37:00.002+02:00

Ahir es van constituir els nous Ajuntaments de Martorelles i Sta Mª de Martorelles. Els resultats de les darreres eleccions municipals han fet variar el repartiment d'escons als respectius consistoris, i l'escenari dels nous governs municipals.
A Martorelles aquest repartiment a comportat que la llista més votada (UxM) hagués de buscar suport en altres forces per poder governar. El resultat després de multiples reunions, ha estat la formació d'un govern, diguem-ne de "concentració", perquè es basarà en una coalició de quatre partits que sumen 7 regidors: UxM + MAPM + ICV-EUA + ERC.
Vull pensar que el desig de totes les forces que el componen a més de la voluntat de l'alcalde Romuald, ha estat sumar esforços per aglutinar voluntats per gestionar Martorelles de cara als quatre anys vinents. Ahir vaig veure gent d'aquests partits i simpatitzants diversa, gent del poble que conec des de que sóc aquí fa més de trenta anys, catalans, castellans o andalusos, gent que vol que d'una vegada s'aparquin les enveges i interesos personals. Gent del carrer, amb ideologies diferents i opinió diversificada, però sense ganes d'estripar-se, gent que no vol més disputes, insults ni tripijocs per portar el poble, que vol millorar el poble.
Ànims al nou govern multicolor !!!. No entenc massa la postura del PSC de mantenir-se al merge d'aquest acord, pot ser els falta conèixer més la política de Martorelles. CiU per altre banda, necessita un canvi per els propers mandats, però no ara de cop i volta, com aquell que a mig exàmen demana poder anar al labavo per aprovar.
A Santa Mª de Martorelles la constitució del nou Ajuntament ha donat un salt més significatiu. De les cinc forces que aspiraven a treure regidors, el ventall s'ha reduït a dos: ICV-EUA + CiU. Per tant el bipartidisme regirà la vida consistorial els propers quatre anys. No solament això, si no que el govern ha donat un tomb total i s'ha passat de governar una força conservadora com Convergència, que ha governat durant 34 anys i no havia calibrat poder perdre, ha governar Inciativa, una força d'esquerra amb majoria. En un municipi tan petit no deixa de ser significatiu un canvi ideològic tan radical.
Esperem que aquest nou govern sàpiga gestionar el poble per a tothom i no contra ningú, com a passat en alguns casos els darrers anys. Si no, no haurem avançat gaire.

ACABAMENT DE LES OBRES DEL PAS ESTRET

2011-05-27T20:52:00.002+02:00

Per fi avui s’han acabat les obres del pas estret del carrer Anselm Clavé de Martorelles, o carretera BV-5006 que comunica Santa Mª de Martorelles amb Mollet. Aquesta és la única via de comunicació que té el poble de dalt amb la resta del món.

Aquesta millora era necessària tant per la seguretat dels vianants com dels vehicles, i consisteix en un semàfor que regula el pas alternatiu de vehicles en cada sentit, i una vorera (que abans no existia) per a les vianants.
Les obres havien d’acabar-se abans de final del 2010, però s’han endarrerit fins avui.

RESULTATS MUNICIPALS 2011

2011-05-23T17:09:00.000+02:00

SANTA MARIA DE MARTORELLES

Partit                               vots               %        regidors dif.anterior
ICV-EUIA-E                  211             46.37         4             puja
CiU                             156             34.29         3            baixa
ERC                             39                8.7          0             puja
PSC-PM                        33                7.25         0             baixa
PP                               8                 1.76          0            puja
participació                  71.36%
Cens                         645
Des d'aquest blog vull felicitar a ICV com a guanyador clar de les eleccions municipals. CiU perd la majoria que ostentava des de feia dos comicis. PSC perd el regidor que tenia i ERC i PP segueixen sense representació.

MARTORELLES

Partit                           vots             %                regidors    dif. anterior
UxM                         658           28.10              4                 puja
CiU                          578           24.68               3                 baixa
MAPM                       260           11.10               1                 puja
PM (PSC)                   236           10.08               1                baixa
ICV-EUIA-E                233            9.95               1                 baixa
ERC                          184            7.86               1                 puja
PP                            108            4.61               0                 puja
Partricipacio                61.14%
Cens                              3983
Tot i que no hi ha cap partit amb majoria suficient per governar, UxM és el partit més votat. ERC recupera el regidor perdut en l'anterior comici, i el nou partit independent MAPM obté representació per primer cop.

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

2011-05-21T19:20:00.000+02:00

Avui dissabte s'ha fet l'acte de presentació del llibre "LES FONTS MARTORELLENQUES" a la Biblioteca de Martorelles.
Aquesta presentació havia despertat molta espectació per part de la ciutadania tan dels pobles de Martorelles i Sta Mª de Martorelles, com de fora. Hi han assistit més de cent persones que han pogut gaudir de la confrència de Joan Sanjuan el qual ha fet una breu exposició de la història martorellenca i la seva vinculació amb el bosc. També ha fet una intervenció sobre la discusió del gentilici martorellnc/martorellesenc. Els autors del llibre -Adolf Candela, Antonio Sánchez i Quíxol Soriano -, han parlat del procés d'edició.
A la biblioteca també hi havia una exposició de fotografies de les fonts.
L'espai de la biblioteca ha quedat petit per un acte que es veia que seria insuficient, moltes persones han tingut que restar dretes per manca espai per seure. Esperem que aviat puguem gaudir d'un espai més gran com la sala del Celler de Carrancà, més adient per aquest tipus d'actes.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE SOBRE LES FONTS

2011-05-16T16:47:00.000+02:00

El proper dissabte 21 de maig a les 12 del migdia, es ferà a la Biblioteca Municipal de Martorelles la presentació del llibre LES FONTS MARTORELLENQUES.
Aquest llibre l'hem fet entre l'Antonio Sánchez (antondensi), l'Adolf Candela i altres persones. Amb la participació dels Ajuntaments de Martorelles i Sta Mª de Martorelles.
El llibre té 48 pagines a tot color amb fotografies actuals i antigues.
Hi explicacions de 16 fonts o elements hidràulics martorellencs, a més de les fonts desparegudes.
L'acte serà presentat per en Joan Sanjuan que parlarà de la relació de la fonts amb la gent i el territori.
A la Biblioteca també podrem tornar a veure l'Exposició Fotogràfica sobre "Les fonts martorellenques" que la Regidoria de Cultura va presentar la passada Festa Major.
Tothom que hi asisteixi tindrà un exemplar gratuït. Al final de l'acte hi haurà un refrigeri i vermut.

ELECCIONS MUNICIPALS A SANTA Mª DE MARTORELLES

2011-05-10T23:12:00.000+02:00

En aquestes eleccions municpals a Santa Mª de Martorelles, s'hi presenten cinc partits o llistes.

Convergència i Unió -CiU- Montserrat Cobo és presenta per primer cop com a cap de llista. Actualment és l'alcaldessa d'aquest Ajuntament.
Iniciativa per Catalunya-Verds - ICV - Julián Trapero es presenta per quarta vegada de cap de llista. Ha estat regidor les altres tres vegades.
Partit dels Socialistes de Catalunya - PSC - José Luis Uriz, es presenta de cap de llista per primera vegada a aquest municipi. Abans ha estat regidor a Villaba (Navarra) i diputat pel PSN.
Esquerra Republicana de Catalunya -ERC - Francesc X. Fernandez es presenta per primera vegada de cap de llista. Va ser regidor del mateix Ajuntament en una altre període.
Partit Popular -PP- Plàcido Guerrero és el cap de llista, no tinc més referències.

Tots els partits que es presenten -exepte el PP -, han governat aquest Ajuntament en alguna altra ocasió. CiU és el que ha estat més temps governant durant la democràcia. El resultat d'aquest comici no està tan clar com en altres vegades.

QUÈ HI FA ERC A LA COMISSIÓ DEL POUM ?

2011-05-07T07:32:00.000+02:00

El dia que el Govern Municipal va comunicar en el Ple de l’Ajuntament de Santa Mª de Martorelles, que pensava iniciar la renovació del Poum vigent a través dels tràmits legals pertinents i que pensava constituir una Comissió de Seguiment, el regidor d’IC-V, Julian Trapero, va proposar que també s’incorporés a la Comissió una representació d’ERC tot i no tenir cap regidor al Ple. La proposta va quedar a l’aire i sota la decisió del govern.

Per altra banda ERC va entrar una instància al Registre de l’Ajuntament, sol•licitant poder formar part d’aquesta Comissió com a partit polític i en representació d’una part de la ciutadania. La sol•licitud fou denegada de ma de l’alcaldessa adduint que, al no tenir representació al Ple com a regidors, no podíem formar-ne part de la Comissió. Aquesta decisió fou acceptada en el seu moment per Esquerra.
Un cop formada la Comissió i amb el Taller Participatiu en marxa, en el qual vam participar diversos membres d’ERC aportant idees per a la redacció de l’Avanç, es va aprovar el primer esborrany del Poum o Avanç d’aquest, no sense polèmica tant en el Ple d’aprovació com en la sessió informativa. Tot plegat va dur al poble a un estat d’agitació elevat.
Esquerra va aportar suggeriments a aquesta proposta de revisió, perquè fossin tingudes en compte durant el tràmit d’admissió veïnal.
És llavors quan el Govern Municipal de CiU pren la decisió de prendre en consideració la sol•licitud d’ERC de formar part de la Comissió i reconsidera la denegació anterior. Esquerra accepta entrar a la Comissió a proposta de l’alcaldessa, sempre i quan la resta de membres hi estiguin d’acord i en consens. Aquest debat es produeix després d’un Ple, en el qual el regidor d’IC-V David Escartin s’hi mostra totalment d’acord, la regidora del PSC Encarna Garcia mostra alguna reticència però està d’acord, i el regidor ecosocialista J. Trapero no intervé. La resta de regidores convergents també hi estan d’acord.
Haig de dir que, des de llavors el representant d’Esquerra ha intervingut només en les dues reunions de la Comissió de Seguiment que s’han dut a terme. Tot això bé a propòsit de les opinions i crítiques que tant per part de l’anomenada “Plataforma contra el Poum” ha fet algun membre d’aquesta, com del regidor d’IC-V Julian Trapero bé fent de forma reiterada darrerament contra ERC, dient que: si Esquerra no té representació municipal, perquè forma part de la Comissió?, o com és que cap membre de la Plataforma no hi té representació a la Comissió?, o acusant que Esquerra rep un tracte de favor per part del Govern de CiU.

Cal puntualitzar que:
1-Esquerra Republicana va demanar la incorporació als debats com a força política, com ho podia fer qualsevol altra partit sense representació. I tot i així, li va ser denegada.
2-Van ser els membres d’aquesta Comissió de forma consensuada, qui van acceptar que ERC formés part dels debats. Perquè l’alcaldessa de CiU va reconsiderar la inclusió d’ERC a la Comissió després d’haver-li denegat?. Aquest tema cal preguntar-li a ella i a CiU, no a Esquerra, pregunta que l’oposició no ha fet mai. Ara que no es lamentin.
3- Esquerra no té altra interès que, d’una banda defensar els interessos dels ciutadans, i de l’altra defensar una forma pròpia de veure l’urbanisme i la gestió del territori, com qualsevol altra opció política pot tenir de forma diferenciada.

Del que ens queixem ara és: de l’actitud incongruent del regidor d’IC-V Julian Trapero que critica i ataca la presencia del representant d’ERC a la Comissió, quan aquest només té veu però no vot. Després que hagués defensat la seva presència a la Comissió, tant al principi com a la incorporació, així com l’aprovació d’IC-V. També d’utilitzar la Plataforma, com a força de xoc contra el paper d’Esquerra en tot el procés del nou Poum, tractant d’impedir-ne qualsevol aportació de millora o de reconsideració d’algun aspecte. Quan l’únic que pretenem és fer aportacions tant tècniques, socials com ambientals. Tampoc entenem la pressa d’aquest sector de població per fer creure que, una tramitació que normalment sol durar anys, fan creure que en un no res s’aprovarà, i de mala manera, desprestigiant les institucions públiques de l’Administració, els tècnics de cada Departament que es miren amb lupa els Poum’s de cada municipi, així com el procés i els tràmits legals i democràtics que cada Ajuntament i cada municipi ha de complir en aquests casos.
Trobem que s’actua de mala fe, i de forma maliciosa per part de certs sectors de la població induïts per aquest regidor i el seu entorn. No entenem amb quin interès s’actua i s’ataca a una formació política que ni tan sols té regidor i que representa una porció de vots molt baixa.

Aquesta setmana apassada es va aprovar l’Avanç del POUM. Document de partida per fer al•legacions i començar la tramitació legal i tècnica, que durarà diverses fases i que es pot allargar en el temps, inclús superar la propera etapa de les Municipals.

QUIN PAÍS !!!

2011-04-30T17:06:00.000+02:00

Tornem cap a casa des de la Catalunya Nord: un país europeu més o menys normal, no és ni Suïssa, ni Finlàndia. És el sud d’Europa.

Arribem a la frontera pel poble del Portús –és més un carrer, que altra cosa. De cop, retenció a la carretera entrant al poble, vehicles aparcats a banda i banda, un merder, molta gent pel carrer carregada de bosses, botigues a vessar que venen de tot, sobretot menjar, tabac, begudes alcohòliques, joieries, etc., sensació d’abundància, de riquesa. Arribem al control fronterer, cap gendarme francès, però un escamot de policies espanyols metralleta en ma ens espera al control: primera rebuda oficial.
Seguim per la carretera N II, arribem a La Jonquera, la gran duana està gairebé buida. Una noia al peu de la ruta sembla que espera algú, guapa, ben arreglada, amb paraigua obert, fa goig: prostituta ?. Retenció altra vegada, no hi ha cap control, es tracta de més botigues i supermercats, més gent amb bosses, més tabac, més alcohol, cotxes i autocars aparcats arreu: riquesa ?. Una altra noia que fa goig al costat de la carretera. Passem La Jonquera carretera avall. La ruta comença a espassar-se de cotxes i camions. Més noies esperant al peu de la cuneta. Aquest tipus de personal a l’altra banda de la frontera no l’havíem vist abans. Repto a què em demostri el contrari qui no s’ho cregui.
Passem La Jonquera, més supermercats, grans supermercats, molt grans !!! Grans gasolineres. Dóna la impressió que aquest és un país d’abundància, un país ric i barat. Molts camions aparcats, autocars, gent amb bosses. Dues noies més “que fan goig” a banda i banda de la carretera. Més prostitució. Anunci d’un club nocturn. Trobem una espècie d’Hotel de color rosa amb llums. Som un país de serveis, això diuen.
Passem Figueres i cada cop hi ha més trànsit, més camions, circulem gairebé en fila. A l’autopista s’observa trànsit fluid – van fent- . A la N II trobem retenció, son les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista de peatge, deu ser que no hi caben. Seguim circulant en una fila de camions -sobretot estrangers -, per la carretera i on no s’observa cap senyal d’obres de millora ni ampliació. Perquè?. Veiem la via del tren d’Alta Velocitat, és un dir perquè encara no hi circula cap tren cap a Europa. Van fent.
Trànsit cada cop més dens. A l’autopista van fent, amb les obres i tot. Es que a la banda Nord no hi ha camions a les carreteres?, sí però no tants. De Perpinyà amunt, les mercaderies circulen majoritàriament per ferrocarril. Aquí no tant perquè deu ser?.

Constato que hem arribat a Espanya, o si més no, que ja no som tant a Europa com érem abans. Constato que som a Catalunya, sobretot per la gestió de les infraestructures. Constato que som un país de serveis, turístics o de plaer si voleu. El que no som, és un país d’abundància, de riquesa, de bona gestió dels recursos, això si, amb més voluntat que seny. Però aquest és el meu país: Catalunya (Espanya).

CANDIDATURA ERC STA. Mª MARTORELLES

2011-04-16T18:30:00.000+02:00

Esquerra Republicana ja té la candidatura per les municipals presentada per Santa Mª de Martorelles.
El Cap de Llista serà en Francesc X. Fernández, el Paco com el coneixen al poble.
Darrera hi van : Roger Candela, Neus Costa, Josep Vilaret, Dani Bolancel, Mònica Boixader i tanca la llista Adolf Candela que va ser el cap de llista a les passades eleccions.
Són gent que viu al poble i el coneix molt bé.

RECUPERACIÓ DE LA FONT DE CAN CAMP

2011-04-11T17:35:00.000+02:00

Aquest diumenge passat un grup de voluntaris van arremengar-se per netejar i arrenjar una part de l'entorn del paratge de la Font de can Camp. L'acció estava impulsada per ERC de Martorelles en un acte en favor de la recuperació dels valors del poble.
És sabut per tothom que aquest indret tant emblematic de Martorelles es troba en un estat deplorable des de fa anys. Fa cosa de sis anys l'Ajuntament va restaurar la font, però a partir de llavors ningú es va fer càrreg del manteniment i neteja periòdica i van anant apareixent pintades i destrosses. La bassa estava trencada i l'aigua s'escolava per la paret.
El diumenge es va repintar la font, es va restaurar el muret del safareig (ara ja no s'escola l'aigua), es va desbrossar les herbes, es va podar les branques que suposaven perill i es va netejar l'entorn de deixalles.
Esperem que aquesta acció serveixi perquè la gent torni a gaudir d'aquest indret.
És cert que la font de can Camp està en una finca privada, però cal recordar que en aquest país -Catalunya-, la major part del bosc és de propietat privada, i què la majoria de les fonts martorellenques estan en finques privades, no solament aquesta. Però això no és un pretext perquè la utilització de les fonts no sigui un dret de tothom, donat que l'aigua és un bé públic.

VEURE LES FOTOS DE L'ACCIÓ

IIª FIRA MEDIEVAL

2011-03-30T19:25:00.000+02:00

Aquest cap de setmana es ferà la IIª FIRA MEDIEVAL de Santa Mª de Martorelles. Degut a l'exit de la Iª, l'any passat, enguany la fira durarà dos dies, dissabte i diumenge. També s'estén la superfície de la fira pels carrers del barri vell del poble i al voltant de l'església, per donar cabuda a les 67 parades d'artesania, alimentació o decoració i bellesa.
Una sèrie d'actes paral·lels animaran als assitents, amb tallers i jocs. Hi haurà servei de barra de bar.
US HI ESPEREM A TOTS ! ! !

NOU LLIBRE SOBRE LES CUINERES DELS NOSTRES POBLES

2011-03-27T13:34:00.000+02:00

Un nou llibre sobre receptes de cuina a sortit a la venda. Es tracta d'un recull de receptes de cuina tradicional de les cuineres de Sant Fost i Santa Mª de Martorelles, que pretén fomentar la cuina tranquila feta amb productes de la terra, el que s'anomena slow food.
Aquest llibre s'ha fet amb la col·laboració dels Ajuntaments de Sant Fost i Santa Mª de Martorelles, i l'assesorament de la Marina Duñach i la Montse Tàpia. El podeu trobar i comprar als Ajuntaments respectius, a Can Xesques, al Bar i a altres comerços del poble.
És una delícia de llibre ! ! !
Pel que veig, no ha estat patrocinat per la Mancomunitat Galzeran, i també hi trobem a faltar la participació de Martorelles. Algú sap el perquè?

DOS CAPS DE LLISTA PER LES MUNICIPALS A SANTA Mª DE M.

2011-03-26T09:22:00.001+01:00

Les Municpals del 22M s'acosten i a Santa Mª de Martorelles ja hi ha dos Caps de Llista de dos partits polítics que han fet públic qui són.

Per ERC es presenta en Francesc X. Fernández, el conegut Paco.
Militant d'Esquerra, fa 22 anys que viu al poble, i forma part de la Junta del Futbol Sala. Ha col·laborat amb divereses entitats del poble en els darrers anys (Societat Coral, Comissió de Festes).

----------------------------------------------------------------

El PSC també ha donat el nom del Cap de Llista per Santa Mª de Martorelles. Es tracta d'en José Luis Uriz. Navarrès que viu des de fa dos anys a Martorelles. Militant del PSOE i el PSN del qual ha estat diputat pel Parlament Navarrès en dues legislatures i regidor de Villava des del 99. Ha format part de la sectorial de CCOO i és membre del Foro Iruña, una entitat que aposta pel diàleg per aconseguir la pau entre les parts a Navarra.

S'HA MALVENUT EL NOSTRE TEIXIT INDUSTRIAL

2011-03-11T19:26:00.000+01:00

Crònica d’una mort anunciada: Piaggio tancarà la planta de fabricació de motocicletes Derbi. Malauradament, res de nou sota el cel. Aquesta és una més de les sagnies industrials no només del Baix Vallès, si no també de Catalunya: Yamaha anunciava el mateix dies enrere, Ficosa també feia un mal anunci, New Pol ja fa més de dos anys, Samsung, Valeo,etc.

El Vallès Oriental – una comarca industrial ., ha perdut més de 7000 llocs de treball i més de 400 empreses els últims quatre anys, altres milers d’empreses també ho han fet a Catalunya.

Alguna cosa passa al nostre país que no va bé, alguna cosa s’ha fet malament en els darrers anys com per perdre el valor més important de l’economia catalana: l’empresa i el treball.

És relativament fàcil culpar la crisi econòmica global de la davallada, però hi ha altres factors que estant fent que el país vagi “a mal borràs”. La política econòmica i fiscal del Tripartit Potser?

Jo crec que la problemàtica ve de més lluny. Fixeu-vos que les empreses que tanquen, se’n van a altres llocs i països, no totes als anomenats “països de l’est” o a la Xina, com es fa creure de vegades adduint als salaris més baixos. Algunes es traslladen dins de la Unió Europea, aquest és el cas per exemple de Piaggio (Derbi), però no és l’únic cas. Les empreses depenen del grup amb la seu central a Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit, etc. On els governs d’aquells estats fa anys que duen a terme una política industrial decidida per salvaguardar el teixit productiu i econòmic del país. Està clar que també pateixen la crisi mundial !! Però gràcies a la política de salvaguarda se n’estan surtin millor i més ràpidament que nosaltres, els quals encara estem – i per força temps -, en la fase regressiva de l’economia productiva. No solament això, si no també perquè tenen uns sindicats més forts que han dut a terme la política de salvar els llocs de treball de les empreses que l’Estat protegia, i han sabut valdre la força dels treballadors d’aquestes empreses competitives per salvar els llocs de treball del seu país, amb més pes econòmic dins del grup, per davant dels treballadors de les empreses filials o d’altres països amb menys pes.

Però fixem-nos també que moltes de les empreses que ara tanquen o han tancat en els últims anys –abans de la crisi actual, recordem-ho -, havien estat empreses nascudes a casa nostre, com el cas de Derbi, fundada per Simeó Rabassa a principis del segle XX, i com moltes altres de Catalunya els propietaris de les quals no han sabut o no han pogut –vés a saber...-, mantenir el capital suficient per fer –ne una empresa competitiva en el temps, i adaptar-se constantment a les directrius internacionals de l’economia i les tendències industrials. Em dona la impressió que bona part del capital productiu del segle XX de Catalunya, s’ha malvenut a diners estrangers, tot i que ho venien com que les fàbriques seguirien sent molt importants a nivell de grup, però no deixaven de ser una sucursal. I de tot això no ens adonem fins ara !!.
I la política industrial i productiva de Catalunya? La Generalitat podem dir clarament que en té la culpa? Ni de bon tros !! tot i que tampoc a sabut dur a terme un política industrial i productiva en el temps, vaja: “la política del peix al cove”.
Els que estem diàriament pendents de les notícies polítiques veiem des de fa temps –anys diria jo -, com moltes d’aquestes empreses nascudes a casa nostre han traslladat els seus centres de decisió a Madrid. La tant catalana “La Caixa” per exemple, per no dir-ne moltes més. Perquè això? Doncs perquè el govern de l’Estat se l’has manegat perquè l’economia sigui un més dels braços centralistes de l’Estat espanyol. Perquè tot el teixit productiu i econòmic depengui del Govern de Madrid, i així decantar les decisions cap a una banda o altre de l’Estat segons com es portin uns o altres. I des d’un temps ençà als catalans ens toca el rebre.
Això vol dir: caiguda del teixit productiu català, més empreses que tanquen, menys capital en moviment al país (Catalunya)i més pobresa econòmica regional, més persones sense treball – quan molta gent va venir aquí per les millors expectatives de treball i nivell de vida -, menys inversions de l’Estat en tots els sectors –això si que és un escàndol !! . Per tant, què volem esperar de tot el què s’ha fet per mantenir l’economia productiva – empreses i treballadors -, des del capital privat de les grans fortunes fetes durant el segle XX i que no en queda gairebé res, i del capital públic (Generalitat i Estat), que devia haver salvaguardat el futur de Catalunya –perquè a la resta de l’Estat també hi ha crisi, però...
Aquest país que es diu Catalunya trigarà veure’s les orelles, però s’ha demostrat sempre que històricament només amb la força del treball d’empresaris emprenedors i de treballadors decidits podrem tirar Catalunya endavant malgrat les dificultats dels adversaris.

MARTORELLES HA DE TENIR UN CEMENTIRI ?

2011-02-27T13:04:00.005+01:00

Fins l'any 1927 Martorelles era un sòl municipi, i a partir d'aquella data es divideix en els dos que coneixem ara: Santa Mª de Martorelles i Martorelles, degut a què els de dalt es van segregar.

Malgrat la segregació els dos municipis van seguir compartint el cementiri, més que res per qüestions pràctiques, degut a què molta gent de dalt i de baix compartien famílies i nínxols al cementiri. Es va constituir, doncs, una Mancomunitat per gestionar l'equipament públic entre els dos pobles.

El creixement poblacional (demogràfic) dels dos municipis, sobretot de Martorelles (de baix), ha dut al colapse del cementiri mancomunat, i a què després de diverses ampliacions i altres gestions de millora de l'aprofitament, sigui necessària la decisió d'un nou cementiri.

Fa més de deu anys que se'n parla del tema del nou cementiri. S'ha debatut molt durant aquest temps sobre on situar-lo, sobre si no es podia ampliar l'actual, sobre si calia o no un nou cementiri, perquè tenia que estar a Martorelles....

Diversos Consistoris han tractat el tema a l'Ajuntament de Martorelles, totes les formacions polítiques han tingut a les seves mans quan governaven, en algun moment , la possibilitat d'afronatr el tema del cementiri. A Santa Maria de M. l'Ajuntament fa anys que té molt clar que l'actual cementiri no pot crèixer més. Martorelles és l'únic municipi del Baix Vallès que no té cementiri propi.

Però fins ara els martorellencs seguiexen morint i aviat no sabrem on enterrar-los.

L'actual Govern Municipal de Martorelles (UxM + ICV) va prometre solucionar el tema aquest legislatura que acaba. De moment sembla que hi ha sobre la taula un avantprojecte que el situa a les Llicorelles, per damunt dels barris de la Sínia i Sariera, al lloc on es pot veure a la foto de baix.

ANGELA MERKEL DEMANA COMPTES A ESPANYA, ARTUR MAS NO HO FA

2011-02-12T20:43:00.005+01:00

La setmana passada la cancellera alemanya Angela Merkel venia a Espanya per veure si el Govern Espanol feia els deures en matèria econòmica, o dit d'una altra manera, com reduïa el dèficit fiscal i què en feia dels diners que Alemanya i els seus bancs tenien invertits a Espanya i que aquesta els hi deu i ha de pagar.

La mateixa setmana el president de la Generalitat de Catalunya també anava a Madrid per parlar amb el President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. També en aquest cas l'Estat Espanyol deu milers de milions d'euros a Catalunya, però al contrari que la cancellera Merkel, artura Mas no va anar a reclamar el pagament endeutat o dèficit fiscal envers Catalunya, no va anar tampoc a veure com i què en feia el Govern de Zapatero dels diners que deu a Catalunya en concepte d'endarreriments i que no paga "ni a tiros". Al contrari, va anar per demanar si la Generalitat es podia endeutar encara més per front al deutes que aquesta té amb la societat, a canvi de recolzament polític: Política de Peix al Cove. Si l'Estat Espanyol estés al corrent de pagaments i inversions en concepte de balança fiscal i infrastructures, no ens caldrien els "Bons Patriòtics", com van dir alguns.
Portem més cent anys així: Prim, Cambó, Pujol, Montilla, Mas, .....

Ho trobo patètic i lamentable ! ! !

Llegiu l'article d'opinió d'en Xavier Roig al diari Ara, sobre la visita de la cancellera a Madrid:

UNA LAMENTABLE BENVINGUDA

2011-02-11T20:00:00.009+01:00

L'entrada del poble de Santa Mª de Martorelles, ofereix una vista sorprenent que pot induir a molta gent que vé de fora, un aspecte poc agradable.

Benvinguts a Santa Maria de Martorelles ???

Però el primer que veiem és un edifici cremat i en ruïnes, entre les primeres cases del poble, i al fons, el poble de dalt amb l'església i el campanar, i el bosc.

És lamentable que després de més d'un any d'aquell incendi, encara no s'hagi enderrocat la construcció, i que l'entrada del poble tingui aquest aspecte quan en realitat tenim un poble bastant digne.

VORERES IMPRACTICABLES

2011-01-12T19:31:00.006+01:00

El carrer Montseny de Santa Mª de Martorelles té 66.5 m. de llarg, per tant és un carrer curt, amb dues voreres de 0'80 m., per les quals només pot caminar un sol vianant. Resulta doncs, que en aquest tram escàs de carrer i a les seves voreres hi trobem fins DEU obstacles que dificulten o impedeixen el pas d'un vianant.

Jo em pregunto: quins criteris de mobilitat hi havia quan es va urbanitzar el carrer, el qual es va pavimentar després de molts anys d'haver estat obert ?

I les persones? Quin dret tenien i tenen com a ciutadans de peu els vianants d'aquest carrer?

És cert que durant molts anys s'han urbanitzat pobles, carrers i urbanitzacions d'arreu del territori, amb criteris de preu de sol barat, però també amb escasetat de serveis i drets dels vianants. Aquest exemple de "desarrollo" rural o rústic de molts pobles i viles, no és exclusiu del meu poble -Santa Mª de M. -, si no la construcció i urbanització a batzagades del país.

Queda molt per fer i millorar els nostres pobles, i la qualitat de vida dels ciutadans, tot plegat per haver fet malament les coses durant molts anys.

PROJECTES INCOMPLERTS

2011-01-03T20:35:00.008+01:00

A començat l'any i alguns projectes municipals que havien de començar des de fa temps, encara no sembla que vegin l'inici ni el final.

Als pobles de Martorelles i Santa Mª de M., aquests projectes d'obres ja haurien d'estar en marxa o acabats des del 2010. Estem al gener del 2011 i encara no s'ha mogut una pedra, malgrat estar aprovats i licitades les obres.

Parlo per exemple, de la millora del carrer A. Clavé -el pas estret -, que ha de convertir aquest tram de carretera i carrer en una via més segura, amb un semàfor que reguli el pas, i una vorera per a vianants. L'octubre havien de començar les obres.

Una altre obra anunciada és la rehabilitació del celler de Can Carrancà, per a covertir-lo en una sala d'actes i una oficina d'informació. Les obres havien de començar abans de Nadal. Per ara, només es veu la tanca que envolta l'espai, però res fa entreveure que si treballa.

Però el projecte que més temps porta esperant la imminent posada en marxa de les obres, és el del nou repetidor de Santa Mª de Martorelles, que duu més de dos anys esperant la tramitació i l'inici. Diverses vegades l'Ajuntament de Sta. Mª ha anunciat que aquest nou repetidor hauria de substituir l'actual, de propietat municipal, que es va construir fa gairebé 8 anys, el qual no ha resolt mai la falta de qualitat de recepció televisiva a gran part del poble de dalt. Les obres que han de substuir l'acual instal·lació obsoleta, han de començar immediatament, segons fonts municipals. La Generalitat dins del Pla Connecta, havia de facilitar la TDT, i altres tecnologies a nuclis rurals, i s'ha de fer càrrec del nou repetidor. El 8 de novembre havien de começar les obres de substitució i cabar abans de final del 2010. Avui encara hi ha el "vell" repetidor (l'antena).

Amb aquesta manera de fer i gestionar els municpis, no m'extranya que la ciutadania no cregui en els polítics. Per fer promeses amb tota la paparassa burocràtica, l'escassetat pressupostària actual, s'ha de ser valent en aquest país. Falten cinc mesos per les Eleccions Municipals.

Però algú sap què passa amb aquests projectes que tanta falta fan a Martorelles i Santa Mª de Martorelles?????

Algú té una resposta o vàries, de l'incumpliment dels plaços d'aquets projectes??????????

FEDERALISME & INDEPENDENTISME

2010-12-21T20:11:00.003+01:00

La darrera campanya electoral sobre les Eleccions al Parlament de Catalunya, ha estat marcada pel debat identitari de Catalunya envers Espanya.
Principalment, amb el tema de la independència que alguns partits polítics han près com a bandera per atreure votants (ERC - SI - Rcat), però no ensems els altres partits han deixat de parlar de la relació de Catalunya amb Espanya, o del model que proposen per millorar les relacions, que no ho oblidem, tothom admet que estan molt deteriorades en detriment dels catalans.
Durant els últims mesos no s'ha parat de parlar de la fórmula independentista, cada dia té més adeptes, tot i que el partit guanyador de les Eleccions (CiU) no en parlava al seu programari, ni durant la Campanya.
Però hi ha una altre opció que també té els seu defensors i és el federalisme, llastima que aquests no han estat capaços de fer prou pedagogia sobre com hauria de ser aquest federalisme, per tant del que més sabem i tenim informació, és de l'independentisme.
Al diari ARA (ara.cat) d'aquest dimarts hi ha article molt interessant d'en Ferran Mascarell -federalista convençut-, que explica fil per randa, els entrebancs que pot trobar el federalisme català com a fórmula d'una Espanya Federal.
Cal un debat obert a la societat catalana entre els que defensen el federalisme, i els que pensen que la independència és l'única via possible per tirar endevant Catalunya. Aquest debat no existeix perquè els fede's, no han explicat prou la seva opció. Ferran Mascarell ho fa.
Veure article ara.cat /Ferran Mascarell

WIKILEAKS ARRIBA A MARTORELLES

2010-12-13T18:46:00.003+01:00

Al blog antondensi li ha passat el mateix que al web Wikileaks. La pressió de l'opinió dels "anònims" de certs comentaris al llarg del temps que fa que es va obrir aquest blog, i l'augment de to de manca de respecte a les persones, ha dut al creador i moderador del blog (Antonio Sànchez), a prendre mesures restrictives del Dret d'Opinió.
Des d'aquest diumenge en el blog antondensi no s'admeten comentaris de cap mena. Per tant, la llibertat d'opinió queda restringida per culpa de l'ús despiatat d'aquesta llibertat per part de ciutadans -no vull pensar que al darrera hi ha altres interesos -, amb la greu conseqüència per a les persones que hem fet ús democràtic i respectuòs de la llibertat d'opinió i dels Drets Humans.
Ara només hi ha accés a les entrades de forma informativa sobre els temes que el moderador vulgui, exercint el dret que té com a gestor, i amb els comentaris personals que ell vulgui, exercint el Dret a la Llibertat d'Opinió personal.
Com al web Wikileaks, quan els continguts o missatges no agraden a certs col·lectius i persones, el millor és "matar el missatger", acosar-lo amb la falta de respecte i acusar-lo de ser partícip de les opinions i comentaris, denunciar l'estil d'informar. Com en qualsevol mitjà periodístic, les opinions, comentaris i cartes al director, que es publiquen, són responsabilitat del que les escriu, no del que fa possible que es llegegin. Els diaris abertzales els van clausurar per qüestions semblants.
Iternet (la xarxa) és un mitjà extraordinari que tenim actualment, on tothom de tot el món, pot tenir accés a una informació i fer-ne ús gratuïtament, i si s'escau opinar de qualsevol tema. Aquesta universalització de la informació no pot ser coaccionada ni restringida per ningú, és un Dret Humà. En el moment en què algú aprofita aquest Dret - tant l'Humà com el de Llibertat d'Opinió -, com a arma contra algú altre, deixa de tenir l'actitud de dret.

FIRA DE NADAL 2010

2010-12-12T18:25:00.004+01:00

Aquest diumenge s'ha celebrat la Fira de Nadal a Santa Mª de Martorelles, amb més de 40 parades d'ornaments nadalencs, productes de bellesa i benestar, pans, melmelades, mel, pastissos i dolços, xarcuteria, figures de pessebre, etc., a més del servei de bar i entrepans.

Els productes d'artesania, eren fets en la majoria dels casos pels propis artesans del poble amb la màxima dedicació per aquesta fira.

Entre les activitats pels més petits hi havia al pavelló: imflables i una tirolina que ha fet la delicia de la canalla.

VEIEU AQUÍ LES FOTOS DE LA FIRA

ELECCIONS AL PARLAMENT

2010-11-28T23:03:00.003+01:00

Aquest diumenge 28 de novembre s'ha fet les Eleccions al Parlament de Catalunya. A Sta. Mª de Martorelles s'ha canviat el col·legi electoral de lloc.

L'edifici medieval de la plaça del Rei a acollit l'única mesa electoral del poble.

Els resultats:

Cens electoral: 638 Vots: 461 Participació: 72%

CiU: 192, PSC 59, IC-V: 57, PP: 38, ERC: 33, Altres: 67

Nuls: 1, Blanc: 14

HORTS CASOLANS

2010-11-27T22:16:00.004+01:00

Inicio un seguit d'entrades dedicades a l'horticultura domèstica, a la gent que tenim un hort a casa per a consum domèstic. Intentaré que aquest sigui un punt de consulta i intercanvi d'experiències.

Ara a l'hivern, molts persones i cases que durant l'estiu dediquen una part del seu temps i un espai per collir tomàquets, pebrots, carbassons, etc., no acostumen a tenir-hi res plantat.

Durant tot l'any s'ha de tenir l'hort actiu, el nostre clima mediterrani ho permet, malgrat el fred de l'hivern. Les hortalices que podem cultivar ara potser no són tant atractives com les de l'estiu quan collim fruits.

Al meu hort hi tinc ara: col, coliflor, bròquil, bleda, enciam maravilla, escarola, pastanaga, rave, a punt de collir. Més endevant tindré carxofes, les faves i pèsols comencen a treure els cap.

Podem sembra-hi també ara: espinac d'hivern, alls, o plantar cebes.

RESPOSTA A L'ESCRIT DE CONTRÀPUNT

2010-11-22T19:56:00.003+01:00

El dia 5 de novembre el periòdic CONTRAPUNT va publicar un escrit a la secció Bústia, signat per mi -Adolf Candela -, en nom d'ERC de Sta. Mª de Martorelles, en el qual mostràvem el nostre punt de vista sobre la situació a on havia arribat el POUM d'aquest poble. Quinze dies després del meu escrit (19 nov.), trobem al metix periòdic un escrit signat per Jordi Valls, suposadament en nom dels signants de la Iniciativa Popular de paralitzar el procés de revisió urbanística, responent a les elusions del meu escrit. En primer lloc trobo que la resposta ha estat lenta. Després d'aquest segon escrit sobre el tema i per elusió directa del meu nom, em veig obligat a respondre en aquest blog.

En l'escrit s'afirma que " no hi ha hagut coaccions" durant la recollida de signatures, i que " els 382 signants ho corroboren". No ho dubto, però caldria saber si els no signants pensen el mateix, a mi m'arribat que no és així, clar que tothom no té la mateix sensibilitat política. O simés no, perquè no van signar la resta de ciutadans?. Com sabien que els que signaven estaven al cens electoral o no?

Més endevant diuen: "volem que es faci la revisió del POUM i no ens conformem amb el vigent". Senyor Valls, des de fa mé d'un any, no s'està fent altra cosa que la Revisió del POUM, a més des d'ERC queda prou clar en l'escrit anterior, que tampoc ens conformem amb el vigent del 93, pels mateixos motius que vostès. Però cal tenir en compte que si s'intenta anular la Revisió, el vigent Pla serà el que ens tindrem de menjar, no n'hi altra. Cla que també diuen que: " noestan d'acord amb l'avantprojecte presentat", ni en "les formes en què s'està presentant". El procés ha estat participatiu i obert des del principi, malgrat alguna desició del Consistòri que ja vaig manifestar a l'alcaldessa. Respectem que no estigui tothom d'acord amb l'avantprojecte, però val la pena no llençar-lo, tan sols per respecte als ciutadans que han clo·laborat en el Taller. Insistim que aquest document s'ha de treballar més i millorar.

Reconeixen que molts dels signants són "nouvinguts al poble" i per això se senten ofesos i que "no tenen idees arcaïques". Ser nouvingut a un poble no s'ha d'entendre com un despreci, en tot cas serà un estat d'adaptació. És normal que la ciutadania és preocupi per salvaguardar l'entorn naturalitzat al qual han anat a viure de nou, i que no acabi convertint-se com el que van fugir, l'urbà, però això no impedeix poder crèixer de forma ordenada urbanísticament. Posar límits al creixement intentant el "retorn al camp", no deixa de ser una idea conservadora. Algun dia ho explicaré millor.

Una de les contradiccions que més destaca : " que es construeixin tantes cases com faci falta per encabir-hi tothom", al·ludint al fet que jo deia, que amb un Pla molt restrictiu, que és el que volen els signants, es limitaria molt la incorporació de nous habitants. Per tant, sembla que la solució que proposenara, és no posar límits al creixement de la construcció i del Padró. En canvi més endevant aclareixen no volen "construir tantes cases" en espais agrícoles o de bosc, ni aconseguir "que vingui com més gent millor". En què quedem !!!

Volen encabir-hi tothom, però que no vingui tothom. Això a més de ser contradictòri, és ser sectari. Volen triar la gent que vingui a viure.

Una altra de les contradiccions afirma: "que hi ha una demanda important d'habitatges de protecció". És cert que a Santa Mª de M. no hi ha habitatges de protecció oficial, ni el Poum del 93 ho preveia, però en canvi si que ho contempla el l'avantprojecte del nou Pla. A Catalunya en aquests moments hi ha milers d'ahbitatges de protecció per ocupar, l'oferta supera la demanda, per tant perquè tanta obsessió per un tipus d'habitatge que ja hi serà.

TARDOR AL SOBRARBE I ORDESA

2010-11-07T13:28:00.008+01:00

El 1872 es va crear el primer Parc Natural del món als E.E.U.U., el Parc Nacional de Yellowstone. Aquest espai natural singular i immens es va protegir per evitar l'explotació de minerals i la massificació de turistes provinents de la ciutat.

A Espanya el 1918 es creava el "PN de Ordesa y Monte Perdido", i el 1977 es declarava Reserva Mundial de la Biosfera. Aquest gran parc natural reb cada any milers de visitants (?), una xifra en augment fruit de l'interès cada dia més gran pel turisme i els esports de natura, un fet contradictori amb la conservació i protecció dels espais naturals. La forma de regular l'accés als espais naturals, es basa en grans aparcaments a les entrades i d'aquesta manera "filtar" els visitants. Les opcions per accedir-hi són: a peu, en bus, en taxi, en burro.

El cap de setmana de Totsants, nosaltres i molts amants de l'excursionisme i la fotografia, vam poder admirar aquest magnífic espai del Pirineu.

VEIEU AQUÍ TOTES LES FOTOS

MILLORAR EL POUM, PERÒ NO LLENÇAR-LO

2010-10-18T19:24:00.006+02:00

El procés de revisió del POUM de Santa Mª de Martorelles segueix el tràmit més o menys previst. Aquesta setmana finalitza el període de suggeriments a l'avanç del Pla, aprovat pel Ple el més de juliol passat, en el qual ERC ha presentat algunes propostes de millora, i alguns veïns del barri de Colomer crec que també en presentaran.

Tot i el procés, durant aquest estiu IC-V ha repartit dos panflets informatius amb opinions de crítica: al procés participatiu, a la Comissió de Seguiment, i al projecte d'Avanç del POUM. Tothom té el dret a tenir una opinió sobre com vol que sigui el poble en els propers 20 anys, el que no entenc és el fet de què IC-V hagi participat de forma activa, tant en el Taller Participatiu, com en la Comissió, on tinc el convenciment que ha introduït millores i sobretot ha intentat fer un POUM més sostenible que el del 1993, però ara intenta llençar per terra tota aqueata feina feta pel sol fet de què no veuen plasmat tot el que ells voldrien, i aleshores llença missatges de frustació a la ciutadania, a CiU i a l'equip de govern. Com si la feina feta no hagués servit per res.

Entenc que a la Comissió han volgut introduir millores o canviar el que l'empresa Dopec va presentar, i que hi havia un estira i arronça molt fort, també és cert que la Comissió no era igualitària i que CiU tenia majoria.

IC-V utilitza un doble llenguatge, d'una part presenta un projecte alternatiu a l'Avanç, basat en la contenció urbanística, habitatges de protecció oficial, i respecte al paisatge -s'hauria d'estudiar la viabilitat, en tot cas -, i per altra banda recolza la idea "soto voce" de paralitzar qualsevol intent de construir nous habitatges i congelar el creixement urbanístic, aprofitant la mentalitat ancestral tant tencada d'aquest poble de no donar cabuda als "nouvinguts" o forasters.

Des d'ERC s'han defensat des del principi diversos conceptes: contenció urbanística dins del que permeti la legalitat, habitatges més asequibles i diversitat del model urbanístic, protecció del medi natural i agrícola, adequació del sòl urbà actual mitjançant PAU's, i creació de llocs de traball al municipi.

L'Avanç del POUM que córrer és substancialment molt millor del que hi ha ara, fet el 1993 sota criteris "desarrollistes" i de boom urbanístic, el qual per sort no s'ha dut a terme durant aquests anys. Ara tenim un Pla molt més actualitzat, amb habitatges protegits, amb contenció urbanística i amb més zones verdes. Malgrat tot, queden importants llacunes que durant el procés següent val la pena intentar millorar.

Convergència, des de l'Ajuntament, tampoc ha posat les coses fàcils i tinc la impressió que no ha parat de posar paranys al procés i de prometre qüestions que no constaven sobre el paper, de tirar endevant el procés sense el consens degut i sobretot de no saber explicar la part positiva del POUM. Com sempre CiU utilitza el mutisme a nivell d'informació al ciutadà, tan a nivell de partit com de govern.

A més dels panflets informatius d'Iniciativa, s'està organitzant una recollida de signatures en contra de l'Avanç del POUM que intenta paralitzar el procés, curiosament iniciada per persones independents i que coïncideixen amb els mateixos punts dels ecosocialistes, tot i que només IC-V i PSC s'han manifestat clarament en contra.

Des d'Esquerra creiem que val la pena aprofitar el que hi ha fet fins ara. Paralitzar el procés o mostrar-se en contra, significa donar validesa al Pla del 93, on no hi havia, ni habitatges protegits, ni habitatges asequibles o plurifamiliars, amb moltes menys zones verdes públiques, etc.

Llençar l'Avanç per la borda, significa tornar enrrera. El que reclamem és més atenció pel ciutadà que viu ara al poble, donat que aquesta Revisió en curs no preveu cap Pla de Millora Urbana dels barris actuals, on hi ha nombrosos casos de construccions "alegals", on moltes de les persones que subscriuem el manifest contrari al POUM, viuen en cases amb deficiències urbanístiques, construides fent els ulls grossos.

FONT DE CAN SANTPARE

2010-09-26T12:11:00.003+02:00

Aquesta font poc coneguda, la trobem a prop de la masia desapareguda de can Santpare, a la vall de can Girona.

Es tracta d'una petita construcció de pedres, amb un muret en forma de semiarc amb un broc al mig, als costats fa unes petits murets i una pica semicircular a sota per recollir l'aigua.

Actualment no raja. L'entorn està més o menys asilvestrat amb un roure al costat mateix.

Per trobar-la, cal seguir el camí que puja des de la Font de la Mercè cap a can Gurri. Després d'una forta pujada trobarem a ma esquerra un rètol blanc illegible i dues esplanades. Al peu del camí hi havia el mas de can Santpare, avui desparegut, el qual era una petita construcció de planta baixa i pis. Els plans eren cultivats d'horta. Dels dos plans, en el de baix hi ha ruscus i al de dalt veurem 4 xipressos. Seguirem el de dalt fins el fons, on trobarem la font.

ESTEM EN PLENA VAREMA

2010-09-15T17:44:00.005+02:00

Diversos indicadors ens diuen que estem en plena varema: les Festes Majors dels pobles amb vinyes, el traginar dels tractors plens de caixes amb raïm, el color de les vinyes o l'olor de raïm al camp i els carrers.

Al nostre entorn martorellenc la vinya és gairebé l'únic cultiu agràri que podem contemplar i ara estem en plena activitat de collita (varema), premsat, i inici de la fermentació.

A Santa Mª de Martorelles la revisió del POUM preveu la desaparició de més 57 Ha. de vinya, requalificades a zona urbanitzable. Cal cercar fórmules per poder compaginar el creixement urbanístic, sense perjudicar l'activitat agrària tradicional i el paisatge de sempre.

Significa una modificació important del nostre entorn natural, en un poble on la superfície de vinya és inferior a la forestal, però que antigament era el contrari.

El futur de la vinya a Catalunya es troba en aquest moment en una situació difícil, com en altres sectors agraris, a causa de la devallada de preus del raïm al productor i de les polítiques agraries contradictòries de la UE. Per tant, el futur de les vinyes i d'una part de l'economia local té el futur incert.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

2010-09-11T17:22:00.005+02:00

A la Festa Major de Martorelles, l'Antonio, en Quíxol i l'Adolf, hem organitzat una exposició fotogràfica sobre les fonts de les rodalies martorellenques.

Amb aquest treball artístic pretenem donar a conèixer la tasca d'investigació que duem a terme sobre les Fonts Martorellenques, des de fa temps i que volem que culmini en un llibre.

En el mateix lloc, l'Eli mostra les seves fotos que ha fet a Islàndia mentre estava estudiant.

L'Exposició està al Casal d'Avis de Carrancà.

LES MEVES MILLORS FOTOS DE L'ESTIU

2010-08-18T16:24:00.005+02:00

Aquesta vegada no publico totes les fotos del viatge fet per vacances, si no les imatges que a mi més m'agraden de totes les fotos fetes.

Es tracta de la part del Massís Central francès meridional, als departaments muntanyencs d'Aveyron i Lozere, on vaig trobar unes zones d'altiplans alts (1000-1500 m. alt.) amb valls per on passen les capçaleres d'importants rius com l'Aveyron, el Tarn, el Lot. També vaig trobar ciutats i pobles amb molta història i catedrals i esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes, exemples de l'art i la història, molts declarats Patrimoni de l'Unesco.

No cal recordar a tot el que hagi visitat França, la magnífica promoció turística que fan de qualsevol monument, indret o element gastronòmic hi ha pel territori per on passes. Es tracta de vendre país i promocionar el que la gent té a cada poble o comarca, sigui vi, formatges, patés, o esglésies, ponts, pobles, etc.

Llegiu els comentaris de cada foto

Veure les meves fotos aquí

Canvis en el POUM de Sta. Mª de Martorelles

2010-07-22T19:54:00.004+02:00

El passat dimarts es va aprovar l'Avanç del POUM en el Ple extraordinàri amb l'assistència de nombrosos ciutadans.

Aquest Avanç és el resultat de les propostes recollides en Taller participatiu de mesos abans i de les converses de la Comissió redactora, formada pels regidors de l'Ajuntament i l'empresa redactora del projecte.

Abans d'incirase el Ple l'alcaldessa va llegir un escrit denunciant l'actitud poc ètica d'IC-V en el planflet repartit pel poble, en el qual parlava i informava de la postura d'aquest partit sobre la revisió urbanística i de com s'ha dut a terme. Per la seva part el regidor J. Trapero d'IC-V, va interpelar en contra, malgrat la negativa de l'alcaldessa d'oferir-li la paraula. Això va desembocar en una dialèctica encessa que va dificultar l'inici dels punts del dia del Ple. Finalment es va aprovar a favor amb els 4 vots de CiU, i els 3 en contra de PSC i IC-V.

El dimecres (l'endemà) a l'escola Les Mimoses, l'empresa redactora va fer la presentació de com ha quedat aquest Avanç del POUM. La sala estava vesar de gent, la falta de planificació o la falta d'un espai adient al poble per actes públics, es va posar de manifest malauradament.

Durant la presentació per part dels tècnics, aquests van ser interpelats constanment fins a esdevenir un garigall entre la gent digne d'un sainet. Molta gent no havia participat anteriorment al Taller, altres no sabien què és un POUM ni els condicionants legals que comporta la redacció i revisió. S'entreveu falta d'informació als ciutadans, manipulació d'aquest i dels aspectes del POUM, per part dels polítics de la Comissió i de les regidores del Govern Minicipal.

La revisió contempla una redifinició del model urbanístic actual basat en xalets amb jardí i parcel·les grans, com a únic model de poble a contemplar amb el consum de molt territori.

El nou Pla possibilta diferents tipologies d'habitatge (xalets, aparellades, blocs petits plurifamiliars) i habitatge protegit, amb molt menys territori. Tot i que queden molts aspectes encara per decidir, possiblita l'accés a l'habitatge de persones amb recursos de classe mitjana que fins ara no existia aquesta possibilitat. La previsió de creixement per el 2030 és de 1500 habitants.

JARDINS D'ITÀLIA

2010-07-14T16:27:00.004+02:00

Sabut és que Itàlia té fama de bons jardins des del Renaixament, si més no, ha marcat un estil propi de jardineria els "jardins a la italiana".

Els grans llacs del nord (Garda, Como, Lugano, Maggiore, etc.), posseixen un clima excepcional que permet el creixement d'una vegetació exuberant i particular tenint en compte que el mar està bastant lluny, però que les grans masses dels llacs equilibren el clima fred dels Alps propers.

No tots els jardins que vam trobar corresponen a dissenys "a la italiana", alguns emulen jardins orientals, altres paisatgistes més a la anglesa, altres més senyorials.

VEIEU ELS JARDINS DEL NORD

GÈNOVA - Una joia per visitar

2010-07-11T17:02:00.006+02:00

La ciutat de Gènova no està en els principals circuits de turisme cultural italians, malgrat que disposa de 80 palaus renaixantistes declarats Patrimoni de la Humatitat per la Unesco, visitables molts d'ells dins del bell barri antic. Altres carrers i els porxos del port ofereixen multitud de petits comerços i restaurants de tota classe de productes de Liguria : el famós pesto, els crostine dels forns (bastonets de pa torrat condimentats), o la foccacia (coca dolça o salada amb olives).

Historicament Gènova va ser una potència comercial i marinera dins del Mediterrani, en clara competència amb Barcelona i la Corona d'Aragó. El Port Antic, remodelat i amb instal·lacions modernes recorda el Port Vell de Barcelona. De fet hi ha moltes similituts.

A Gènova la millor manera de moure's és amb transport públic, o amb motocicleta (n'hi ha milers), o també amb bicicleta.

Aquí podeu veure més fotos de Gènova

TANCAT PER VACANCES

2010-06-15T17:09:00.004+02:00

Sóc fora fins a principis de juliol , de vacances amb l'autocaravana fent el "gitano" per Europa.

Fins aviat......

FIRA MEDIEVAL

2010-05-30T07:46:00.006+02:00

Per 1ª vegada, aquest dissabte, s'ha organitzat una Fira Medieval a Sta Mª de Martorelles.

Ha estat un èxit tant de participants com de visitants: paradetes d'artesania, pastissos i postres, vi, fruits secs, melmelades, formatge, i dues on feien entrepants de carn a la brasa i la barra els joves de les Colles. També hi havia tallers per els més petits.

Aquesta és una molt bona manera de promocionar el poble de cara el turisme i les activitats participatives de la gent martorellenca.

Caldria però, que la propera edició coincidís amb la temporada de les cireres, avançant la data uns quinze dies. Cal promocionar els productes locals, ara que entrem en la moda del "Slow foot".

Veure més fotos de la Fira

PARTICIPACIÓ CIUTADANA ????

2010-05-16T18:37:00.004+02:00

Aquests dies s'ha iniciat la Campanya de Recollida selectiva Orgànica a Sta Mª de Martorelles.

Ara a més dels contenidors de brossa (rebuig), paper (blau), envasos (groc) i vidre (verd), tindrem un contenidor marró per a les restes de menjar i jardí.

Esperem que per les característiques del nostre poble, no sigui complicat completar tota la recollida selectiva de residus. Tampoc seria complicat fer el "porta a porta" i eliminar el contenidor de rebuig, però l'Ajuntament a tirat per aquesta alternativa.

Malgrat tot -com veieu a la foto del Camí de Can Girona-, encara hi ha gent que no participa en la recollida selectiva: PASSA DE TOT.

Això dona una mala imatge a la població, sigui qui sigui qui participa tant negativament, deixant de banda la política, és una qüestió de solidaritat ciutadana.

NOVA WEB MUNICIPAL

2010-04-20T19:45:00.003+02:00

Per fi a Santa Maria de Martorelles tenim una web municipal de veritat !!!!
La Diputació ha col·laborat en el disseny d'una web informativa que està força bé en quant a continguts, fotos, informació general, història i 3 itineraris molt ben documentats.
Visiteu-la: http://www.santamariademartorelles.cat/
Esperem que aquest sigui un pas més perquè aquest poble estigui en el món. Queden: millorar la recepció de televisió, internet ADSL a tot el poble, i disposar d'un espai a la tv comarcal (VallèsVisió).

LA GARROTXA EN GLOBUS

2010-03-22T19:47:00.006+01:00

Aquest cap de setmana la Neus i l'Adolf ens vam fer un regal:

Un viatge en globus per damunt de la Garrotxa. El temps no va acompanyar gaire i la visibilitat no era la millor que podiem trobar, però va ser una experiència que recomanem a tothom. Vam sortir a volar enmig dels volcans i vam acabar a prop de Banyoles, 1 hora de vol i després recollir i plegar el globus i a fer un bon esmorzar de pagès amb tota la colla del viatge.

És fals que dóna vertígen, la sensació de pau i silenci que se sent allà dalt no és comparable a cap altra amb els peus a terra, estàs a tocar del cel, com els ocells.

VEURE MES FOTOS

NEVADA: danys colaterals

2010-03-14T13:18:00.003+01:00

Després d'una setmana de la nevada que va emblanquinar el nostre poble, podem avaluar la repercusió que ha tingut. El dilluns començava el dia plovent amb amenaces de neu als mitjans de comunicació, que finalment al migdia es van complir. Al principi tot molt "camacu", però a mida que avançava la tarda es convertia en un problema, sobretot per transitar pel carrer i la impossibilitat d'arribar o sortir de Santa Maria de Martorelles. El dimarts van començar a netejar la carretera i els carrers que el dimecres van quedar aptes per circular. Aquest diumenge hem anat a caminar pel bosc i el paisatge és desolador: molts arbres caiguts o amb branques trencades, camins blocats i l'ADF esforçant-se en netejar i fer aptes les pistes. A dins el bosc però, sembla que hagi passat la guerra. La feina de neteja és gairebé titànica. I l'estiu i el foc es freguen les mans amb el material que està quedant a l'abast d'un gran incendi.

LA REVISIÓ DEL POUM: salvem el paisatge de Santa Mª de Martorelles

2010-02-21T13:29:00.005+01:00

Estem en ple procés de revisió del POUM de Santa Mª de Martorelles, una revisió que feia falta.
Aquest poble no ha crescut urbanísticament gaire en els darrers decenis, comparant-lo amb Sant Fost per exemple, però les prespectives eren d'urbanitzar gran part de les vinyes actuals amb xalets de luxe, com única solució al creixement.
Aquesta via urbanitzadora voraç que tant hem vist a molts pobles ha arribat al seu final. No és sostenible pels ajuntaments, per tant cal donar un nou enfocament.
El paisatge de Santa Mª de Martorelles és un reducte que encara tenim per conservar, però el poble necessita créixer per donar habitatge a la gent jove, com a mínim.
El planejament que s'està projectant sembla que canviarà, si més no, la tendència residencial de xalets que hi havia fins ara, tampoc calen blocs de pisos, ni rengleres interminables de cases adosades, segurament s'adoptarà el terme mig, com s'està fent a molts pobles petits: xalets en parcel·les petites, cases adosades, habitages plurifamiliars en petits grups, etc.
Però el que em preocupa sòn les més de 8Ha de vinyes que poden desaparèixer, o com a mínim deixer-les com a part de la Zona Verda, o una vinya no compleix com a zona verda?

FESTA DELS TRES TOMBS

2010-02-07T19:11:00.004+01:00

Aquest diumenge s'ha celebrat la Festa dels Tres Tombs a Sta. Mª de Martorelles. Un bona part de la població ha dut els seus animals de companyia a beneir a la Plaça Joan Matons -gats, gossos, ocells, conills, etc.-, però aquesta vegada no hi hagut desfilada de cavalls.

Després de la benedicció la Comissió de Festes a convidat als participanst a coca i vi dolç o veguda.

Mantenir les festes tradicionals del poble és una bona manera de "fer poble", tot i poca participació o potser és que hi ha poca gent amb animals de companyia, ves a saber.......

UN PAÍS UNA BANDERA ?

2010-02-02T19:22:00.004+01:00

La Campanya "Un país una bandera" fa uns anys que es va engegar i pretén que a tots els Ajuntaments de Catalunya hi onegi la "Senyera" o bandera de Catalunya, al menys per la Diada de l'11 de setembre. Però també pretén que onegi tot l'any del balcó dels Ajuntaments.

A la nostra comarca, a la majoria ja és així, excepte a alguns Ajuntaments socialistes com Mollet.

Fins fa poc al balcó de l'Ajuntament de Santa Mª de Martorelles hi onejava la Senyera i la d'Europa seguint la campanya "Un país una bandera" a la qual està subscrit (presuntament).

Des de fa poc el govern municipal de CiU ha decidit penjar-hi també la bandera rojigualda d'Espanya, desmarcant-se així de la campanya.

Vull entendre que el partit que governa al nostre Ajuntament, està perdent els referents nacionalistes de Catalunya que tan propugna als mitjans propagandistes ?.

LA VINYA A L'HIVERN

2010-01-30T20:04:00.008+01:00

Les vinyes són una part important i significativa del paisatge martorellenc. Un paisatge canviant al llarg de l'any degut al cultiu en si. Si volem conservar aquest paisatge tant nostre, necessitem que les vinyes no siguin un element físic més, cal que siguint rendibles, que produexin raïm i vi; i que els martorellencs consumim aquest vi que produeixen els nostres vinicultors amb tanta cura.
Ara, a l'hivern la vinya presenta un aspecte solitari, despullat, mort, això és degut a que la planta està en descans (parada bilògica), i necessita recuperar forces. El fred és un aspecte que no afecte per res el cep, a l'hivern.
És temps de podar els ceps, amb una tècnica mil·lenària i precisa. I treure els sarments vells.
Ara és el temps, també, que el vi ja ha fet el procés de fermentació i reposa, s'emvelleix: a la bóta, a la tina, o a l'empolla.
La vinya també té el seu encant a l'hivern.

FIRA DE NADAL

2009-12-22T17:29:00.008+01:00

Enguany i per 1ª vegada s'ha celebrat el diumege 20 de desembre durant el matí, la FIRA DE NADAL de Sta. Mª de Martorelles, per les places del centre.

Un nombrós número de parades (més de 25) van exposar i vendre: productes nadalencs, pastissos, mel, vi, melmelades i flors, el·laborats per gent del mateix poble la majoria.

Hi ha assistit bastant gent, tot i la poca difusió que se n'ha fet pels mitjans dels pobles de la rodalia. Cal que l'any vinent la Fira esdevingui més important i amb més gent dels pobles veïns.

Veure més fotos

NOVA SENYALITZACIÓ AL PARC

2009-12-13T19:58:00.004+01:00

Ja era hora!!!!

Aquest matí m'he arribat a can Girona i he vist que han colocat uns senyals nous al Parc de la Serralada Litoral. Com veieu són forts, amb informació clara, ben situats i visibles.

Suposo que a la resta del Parc també se'n instal·laran estratègicament. Feien falta donat que els anteriors havien estat malmesos i destruits.

Que el seu estat sigui durador depèn de tothom, al cap i la fi serveixen per informar a tothom. Són un bé comú i un bé públic.

Cal que les fonts i els elements naturals i arqueològics estiguin també convenienment senyalitzats.

QUINA REVISIÓ DEL POUM CAL FER ARA?

2009-11-29T06:28:00.003+01:00

Que calia revisar el Pla Urbanístic de Sta. Mª de Martorelles, era una qüestió que clamava el cel i una reivindicació de tot el poble des de feia temps.

Ara estem en mig del procés participatiu -perquè la llei actual ho exigeix -, i cal que la població i els polítics decidim si volem seguir amb el model "desarrolista" actual de poble-urbanització que preveu el POUM, o el model de poble-compacte que la societat diu que s'ha de seguir.

En els propers mesos veurem i seguirem cap a on va el procés per definir el futur urbanístic de Santa Mª de Martorelles, que ara preveu créixer només a base de cases-jardí de luxe, o un model mixte d'habitatge més asequible a la població jove i a les finances municipals.

El martorellencs volen seguir vivint com un poble petit, tal i com es va veure en la sessió participativa del dissabte passat, amb un creixement moderat que té diferents interpretacions en aquest moment del procés.

Quin ha de ser el futur d'aquest poble del Baix Vallès i de la Serralada Litoral ?

LES VINYES I EL VI DE MARTORELLES

2009-11-18T17:20:00.012+01:00

Entre el 13 i el 29 de novembre se celebren les Jornades Gastronòmiques del Raïm i el Vi de la D.O.Alella. Les vinyes i el vi de Martorelles pertanyen a aquesta Denominació d'Origen.
La vinya és el monocultiu agrícola per exelència dels nostres pobles martorellencs. En condiciona el paisatge, la història i el futur dels vinicultors. Crec que ningú volem que desapareiguin del nostre paisatge les vinyes: per identificació de país, per estima del patrimoni natural, i per qualitat de poble, però en canvi el consum de vi de Martorelles (D.O.Alella), estic segur que dista molt de ser el vi més apreciat i vegut pels martorellencs, Quina llàstima!!!!
Una altra vegada més no hi ha coherència entre el desig de protecció i la pràctica.
A Martorelles, Santa Mª de Martorelles i Sant Fost de C., hi ha el·laboradors vinícoles que treballen amb les vinyes i el paisatge nostre de cada dia. Val la pena donar-los l'oportunitat que seguixin treballant la vinya, i que garanteixin la permanència del nostre paisatge, però per això hem de fer gala dels seu vins i caves.
Fem-los nostres i donem-los a conèixer a amics i familiars.
Només així podrem garantir el nostre paisatge pel futur.

Aquí teniu algunes adreces útils per conèixer els vinicultors, sense ànim de fer publicitat de ningú, o si: http://www.marquesdealella.com/, http://www.serraladademarina.com/, i altres el·laboradors.....

LES FONTS DEL BOSC DE MARTORELLES

2009-11-08T18:29:00.008+01:00

Dins del treball de recerca de les fonts martorellenques, aquest cap de setmana ens hem dedicat la Neus, la Mel i jo, ha buscar informació per documentar algunes de les fonts boscanes que hi ha a la muntanya.

A la vall de la pedrera d'en Guillemí, trobem la Font Sunyera, coberta d'una catifa de fulles de plàtan.

Més amunt la Font del Ca o de Sant Domenec, amb el banc de fusta i la cova.

La Bassassa amagada i vella, difícil de trobar. La Font de la Teula, com un amatall de bandolers en una avellanosa.

La Font del Ferro no hem estat capaços de trobar-la, enmig d'un laberint de camins i corriols ferestecs. La veritat és que els camins boscaners -deizant a part les pistes -, estan en un estat asilvestrat, en prou feines s'hi pot passar degut a la vegetació que se't menja, amés de les roderes que deixen les motos des de fa anys i que les BTT agreugen.

Necessitem que els antics camins boscaners s'estassin i s'indiquin on son les fonts.

Aixó és feina de tots, però especialment del Consorci del Parc i dels Ajuntaments que en formen part. Que per aixó estan i paguem tots els martorellencs.

LES FONTS MARTORELLENQUES

2009-10-03T11:46:00.004+02:00

Com a resposta a la publicació que han fet alguns aficionats a la natura sobre les fonts de Sant Fost, a la banda de Martorelles i Santa Mª de M., també tenim un bon patrimoni de fonts i seria bo que també féssim una publicació sobre aquest tema tant interessant.

He iniciat la tasca de recopilar informació sobre les fonts que tenim a Martorelles, que són un grapat. Per aixó, aprofito aquesta finestra informàtica per animar a tothom que vulgui col·laborar aportant documentació històrica sobre les nostres fonts.

El primer pas és documentar cada font i els elements característics, seguint les mateixes pautes que han fet en Jaume Rifà i companyia -aixó ja està en marxa-. Després adjuntarem la història, i les fotos del passat i present de la font. Algunes persones ja tenen part d'aquesta informació inicial feta, cal recopilar-la.

Com ens ho farem per finançar la publicació?, aixó dependrà de la voluntat de participació que tingin les nostres institucions. Que ningú ho doni per perdut abans d'hora.

LES FONTS DE SANT FOST

2009-09-26T09:00:00.003+02:00

Aquest és el títol del llibre que ha aparegut aquest divendres i ha estat presentat a l'Ateneu de Sant Fost.

És una molt bona notícia que tinguem una publicació així. Els seus autors: Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri, experts coneixedors de la història i els racons de les nostres contrades, han fet una magnífic treball, molt ben documentat i de fàcil comprensió. Aquest és el segon volum de la col·lecció "Fem Memòria", que es publica amb el suport de l'Ajuntament de Sant Fost, que està fent una bona divulgació del passat del poble.

DIADA NACIONAL DE CATALAUNYA

2009-09-11T18:25:00.003+02:00

Per 3er any consecutiu hem celebrat la Diada Nacional de Catalunya amb un Acte Institucional participatiu. Un representant de cada partit polític ha fet un petit discurs, després s'ha confeccionat un escut de flors simbolitzant la Senyera, amb la participació de tothom que era a l'Acte. ERC ha ofert un ram de flors.

BAND PROHIBITIU

2009-07-28T17:18:00.007+02:00

L'alcaldessa de Sta. Mª de Martorelles, Sra. Montserrat Cobo, ha publicat un Band Municipal amb quatre punts a recordar per la població. Faré uns comentaris sobre aquest Band.

En el segon punt, avisa de la "prohibició d'estacionar camions, caravanes, i vehicles de grans dimensions", així com l'amenaça de sancions. Cal recordar-li que perquè aquesta mesura sigui vàlida, s'ha de promulgar una ordenança o un edicte concretant les particularitats dels vehicles que es prohibeixen: per pes màxim, llargada, utilització, etc. (les caravanes, contenidors de runa, mòduls d'obra, no són vehicles automòbils), i no per tipus de vehicle o ús que se'n fa, i senyalitzar la prohibició a la via pública.

En el quart punt, toca el tema recorrent de les escombraries i el desbordament d'alguns contenidors. L'àrea de recollida del Camí de Can Girona, és un d'aquests punts conflictius. Segons alguns veïns, no són ells qui omplen els contenidors d'escombraries, sinó alguns veïns de Martorelles que al no disposar del contenidor i negar-se a fer el sistema del poble de baix, es desplacen fins allà per llençar-les, tal com feien al carrer Montnegre fins que es va retirar el contenidor.

Vull recordar, que l'Ajuntament i els veïns ens haurem de posar de piles, per l'obligació Europea per Llei, de recollir la brossa orgànica a tots els municipis.

INVENTARI RURAL de les "Valls de Galzeran"

2009-07-19T12:34:00.008+02:00

Des del meu blog veig que hi ha altres persones -com jo -, que ens dediquem a buscar elements de la presència humana a l'entorn natural dels nostres municipis. Per exemple els buscadors de les fonts d'aigua i indrets on hi ha un bri de la nostra història. És una feina altruïsta, desinteressada, per curiositat, o tan sols per enriquiment cultural.

Crec que és una llàstima que tot aquest treball de recerca personal, no estigui recollit en algun document o arxiu. Seria bo que el patrimoni arqueològic de les Valls de Galzeran, quedés plasmat d'alguna manera en algun suport, i més endevant poder-ho publicar.

Animo des d'aquí a més gent que camina i coneix les valls martorellenques i santfostenques, a col·laborar en la recerca d'elements que constutueixen l'aprofitament del bosc através de la nostra història:

ermites, castells i torres, poblats ibers i dolmens, masies, cabanes, fonts, antigues feixes, carboneres, i molts més elements fets per l'home al bosc.

Hi ha alguns estudis fets, sobretot d'edificis i ruïnes, per part d'entitats i institucions, però queda molt per identificar i classificar convenientment.

Cal posar-se en contacte amb les institucions convenients perquè donin el suport necessari per dur endevant aquesta empresa i la publicació d'aquest inventari:

Mancomunitat de Galzeran, Consorci Parcs Naturals, Consell Comarcal, etc.

El mes de setembre tornaré a publicar aquesta proclama, per posar-nos a traballar, si som prou persones per dur-ho endevant.

Catalans i Corsos

2009-07-13T17:24:00.003+02:00

Aquests darrers dies he tingut la sort de poder fer un viatge per Còrsega amb la meva esposa. A mi m'agrada quan viatjo recórreu tot i per aixó vaig viatjar per tota la illa. També m'agrada conèixer la gent, com són, quines tradicions tenen, què mengen, com són els pobles, la llengua, etc.

Còrsega és un territori de França, però històricament ha estat més italià -dominat per Gènova i Pisa, i també per Catalunya-Aragó -, i aixó es nota en moltes coses: toponímia, cognoms, arquitectura, pobles i ciutats, gastronomia, etc.

Còrsega és una nació sense estat amb una forta personalitat pròpia, donada per l'aïllament geogràfic, per la llengua -el cors-, i la manera de ser dels corsos, així com d'entendre el país. Una cosa que em va sorprendre només arribar, és la promoció preferent dels seus productes tradicionals a mercats, llocs turístics, supermercats, restaurants, etc.. Produeixen exelents embotits, formatges artesans, galetes, licors, vins, que ofereixen arreu.

El símbol o bandera de Còrsega duu el cap de moro, emblema recordat ampliament.

Però el que més m'ha impresionat és el coneixement que tenen de Catalunya. Quan et presentes en un establiment: camping, restaurant sobretot, et pregunten don vens:

-de Barcelona, Espanya. Respons.

Et repliquen: -Barcelona?, sou catalans, no sou espanyols!!!

I segueixen: -Nosaltres som corsos, no francesos.

I et comencen a afelagar com a català. No estic acostumat a anar pel món amb aquest tracta diferencialment positiu, i es que Còrsega ha tingut que lluitar molt per aconseguir el reconeixement de l'Estat centralista francès. El FNLC, grup terrorista actiu fins fa poc és recordat encara per les parets. I no només aixó, ja al segle XV van organitzar una guerra per aconseguir la independència de Gènova i Pisa. Al segle XVIII van fer-ne una altre, van promulgar la 1ª Constitució d'Europa, però Gènova va vendre's Còrsega a França, i van perdre la independència i la guerra.

Pascal Paoli va ser el principal líder de la revolta, recordat per places, carrers i monuments, i duu el nom del darrer vaixell-ferry que enllaça la illa amb el continent. Corte (al centre de la illa), és la capital històrica i patriòtica dels corsos.

Napoleon Bonaparteés una altre personatge insigne cors, també ampliament reconegut per tot arreu, especilament a Ajacció, on va néixer. Per cert, el seu pare va lluitar per la independència de Genova, però després el fill es va girar en contra i a favor de França, d'on seria emperador.

Canvi d'alcaldessa, ara?

2009-07-04T12:25:00.004+02:00

Una notícia sobtada de la vida política municipal ens ha fet despertar del calor estiuenc.

L'alcaldessa de CiU, Conxita Collado va comunicar la setmana passada que deixava el càrreg i passava a ocupar el lloc de regidora del mateix partit. El seu lloc sembla que l'ocuparà Montserrat Cobo.

L'extrategia actual de CiU a l'Ajuntament de Santa Mª de Martorelles, no deixa de ser misteriosa i "secreta". A les darreres municipals CiU va presentar quatre persones que mai havien aparegut als Plens, i a prou feines s'interessaven per la política, en una "aposta" de renovació poc atrevida donat que el convergents es valien d'una majoria consolidada.

De l'alcaldessa Conxita no desmereixo la dedicació que hi ha posat aquest temps, més del que els anteriors alcaldes de CiU han fet. El càrreg d'alcalde d'un poble com aquest necessita un mínim de dedicació si es vol que la maquinària burocràtica funcioni bé i es puguin dur endevant els projectes. Estic d'acord que fer d'alcalde no es anar a passar "el rato".

CiU però, es val de la majoria i del vot "d'anar fent" de molta gent del poble, per fer i desfer sense a prou feines informar a la ciutadania de l'estratègia política a nivell municipal, només en tot cas en "petit comitè". És com una mena de despreci o ignorància cap als votants, propi de les majories absolutes.

Veurem quin és el tarannà de la nova alcaldessa i el resultat de cara a les properes municipals, d'aquí a dos anys vista.

Resultats Europees

2009-06-07T21:50:00.003+02:00

Aquest diumenge 7 de juny hi hagut les eleccions al Parlament Europeu, uns comicis que no tothom entén perquè serveixen. El funcionament i les desicions que es prenen a Europa, repercuteixen en les lleis que es dicten a Catalunya i Espanya, tot depenenet dels grups polítics que les prenen a la Comissió Europea i al Parlament.
Els resultats a Sta. Mª de Martorelles:

-CiU: 84, PSC: 73, ERC: 39, PP: 39, ICV: 33, Altres: 13, Blanc: 8, Nul: 1
La participació ha estat sobre el 45%, lleugerament superior a les darreres del 2004.

Votació nula a la Mancomunitat, sobre els Estatuts

2009-05-16T07:44:00.003+02:00

El dia 5 de maig vaig publicar la presentació de la Mancomunitat Galzeran, Acte que es va fer a l'Ateneu de Sant Fost, i a on els regidors presents (Assemblea), va votar-los.

Com ja deia jo, faltaven els regidors de l'oposició de l'Ajuntament de Sta. Mª de Martorelles, dels quals ignorava el motiu de la seva absència. Ara he sabut que no hi eren per una l'omissió en comunicar-lis l'Acte, així com en fer-lis arribar una còpia del text a votar. Un fet inadmissible!!!!

Doncs bé, donada aquesta irregularitat administrativa l'Acte anterior resta invalidad !!!!, si si, el que veieu és cert.

S'haurà de tornar a repetir l'Acte de votació dels Estatuts de la Mancomunitat.

Malgrat el què ha passat, personalment dubto que el procés d'aprovació sigui el correcte. Doncs primer es redacten, després es voten, hi ha un període d'al·legacions, i després què: es tornarà a votar ?, qui decideix les al·legacions que s'incorporen o no?, quina possiblitat de defensar-les finalment tenen els grups polítics?

Respostes a l'aire, de moment.

La font de can Matons

2009-05-10T19:51:00.005+02:00

Els que vivim per Martorelles tenim la sort que sortim de casa i a quatre passes trobem la natura. Per tant no cal anar gaire lluny per trobar indrets i paisatges interessants.
Un d’aquests llocs és la font de can Matons. Si venim de Martorelles, cal que agafem el Camí de can Girona, a la dreta trobem un camí que baixa a la font. Primer hi ha una vinya costeruda a l’esquerra i una horta a la dreta, i al fons un immens plataner, a sota del qual hi trobem la font. Se’n diu de can Matons per la masia pairal que trobem al damunt (abans can Bonaplata). El lloc consta de l’esmentat arbre, d’un safareig, una bassa amb peixos vermells, i el brollador. Si venim del poble de Dalt, cal que seguim el camí del cementiri per sota la pedrera, fins a arribar a la font.
Si seguim el camí, arribarem al gual de la riera on trobarem una vegetació de ribera força interessant. Entre alguna figuera hi ha una sèrie de verns (Agnus glutinosa), arbreda protegida per la UE. També trobem algun saüc (Sambucus nigra), arbust gran molt apreciat antigament i malauradament ara en regressió.

Un cop passada la riera, trobem el camí que ve de Dalt per la pedrera enfront, o dos camins a la dreta un dels quals va a les vinyes de dalt, i l’altre segueix fins a la horta del fons de la vall. Pel camí trobem un fenassar amb falgueres i ortiga d’aigua, planta que no pica, fins arribar als horts. Aquest horts haurien d’estar protegits urbanísticament per la biodiversitat que proporcionen al bosc de ribera, com també per l’equilibri en el paisatge i el clima.

Aquests tipus de bosc de ribera mediterrani, està inclòs en la directiva europea Xarxa Natura 2000, per tant cal que sigui un Espai Protegit.

Constitució de la Mancomunitat Galzeran

2009-05-06T16:11:00.005+02:00

Ahir dimarts 5 de maig es va constituïr i aprovar els estatuts de la Mancomunitat de municipis del Galzeran.

L'acte no va estar absent de discrepàncies polítiques per part d'alguns partits de l'oposició de Sant Fost i Martorelles, en referir-se al procés de participació en l'elaboeració dels Estatuts. Malgrat la picabaralla, l'Assemblea disposa de trenta dies per presentar esmenes al text a fi de millorar-ne el text. No n'hi havia per tan !!!

Ara caldrà redactar i aprovar el Reglament Orgànic (funionament) i les competències mancomunades que es poden anar assumint.

Cal destacar que l'Asssemblea està composta per tots els regidors electes dels tres municipis, però lamentablement hi manacaven els tres regidors de l'oposició del nostre poble -Sta. Mª de Martorelles-, (IC-V i PSC) que no van assistir a l'acte de constitució.

Per tan, no tinc la certesa que realment els interessi el tema de la Mancomunitat, tot i que van votar-hi a favor en Ple . Ignoro perquè no van assistir, però em vaig sentir poc representat.

LLARGA VIDA A LA MANCOMUNITAT

1- La Vall de can Girona - Fonts

2009-04-05T08:31:00.009+02:00

Aquest és el primer d'una sèrie minireportatges sobre la Vall de Can Girona que aniré publicant.

La vall de can Girona és un dels indrets més rics en biodiversitat dels boscos martorellencs. També històricament, ha estat poblat i treballat per obtindre'n del medi els productes que la natura i el clima oferia a la gent.

Les diverses fonts que trobem per la vall són un dels elements d'arquitectura rural més bàsics que la ma humana ha instaurat des del principi.

Podem trobar la "Font del Beu i Tapa", just al fons del torrent del camí de Sta. Mª de M. a Can Girona -recentment l'amic Toni Seuma, l'ha desentarrat -, aquesta ara per ara no raja.

Al fons dels camps i artigues de la finca de Can Girona baixant per aquesta o seguint per l'anterior torrent amunt, trobem la "Font de Can Girona", amb un brollador abundós d'aigua fresca.

Més amunt hi ha la popular "Font de la Mercè". Molt coneguda per tothom per trobar-se al peu del camí d'Alella, ben conservada i restaurada té un brollador d'on raja l'aigua que prové de la mina que abasteix Can Girona per un sèquia. Antigament hi havia un inmens om (Ulmus minor), que donava una bona ombra a l'indret, però va morir víctima d'una malatia.

Al capdemunt de la vall trobem la "Font de can Gurri", en un recó ombrívol ple d'albers grandiosos (Populus alba), que donen l'ambient frescal típic de les fonts.

Jo diria que aquí és l'origen del rierol que flueix per la vall.

Conèixer el Priorat en AC

2009-03-23T20:23:00.011+01:00

El passat cap de setmana vàrem fer una sortida en Autocaravana pel Priorat.

Al nord de la serra del Montsant hi ha un Espai Protegit: el Congost de Fraguerau. Aquest espai natural singular i desconegut, està gestionat per la Fundació Territori i Paisatge, i es troba al Parc Natural del Montsant, al poble d'Ulldemolins. L'excursió dura unes 2 h., per la riba del riu Montsant fins a l'ermita de Sant Bartomeu, situada en un congost de roques "montserratines". A l'ermita de Sant Antoni hi ha lloc per aparcar.

Una altre lloc interessant i molt conegut, és el poble de Siurana. Damunt d'un cingler domina la panoràmica domina part de la comarca, l'embassament de Siurana als peus, i la serra del Montsant. Lloc molt concorregut per escaladors d'arreu d'Europa. A l'aparcament es pot pernoctar amb l'AC.

La cartoixa d'Escala Dei, és un altre lloc imprescindible de no perdre's, per visitar. Actualment s'han acondicionat les restes arqueològiques del monestir, per poder ser visitades.

La gastronomia lligada al vi de la terra (D.O. Priorat o D.O. Montsant), de fama mundial, així com l'avellana i l'atmetlla, són els productes que donen prestigi a la comarca. Visteu i compreu-los a les Cooperatives o als cellers privats.

Kliqueu aquí per veure mes fotos

Reformes a la Plaça

2009-03-15T20:17:00.002+01:00

En el passat Ple, l'Ajuntament va aprovar una sèrie de reformes que afecten la vialitat de diversos carrers del poble. La reforma més important serà la transformació de la plaça Joan Matons - la Plaça.

Segons sembla l'Ajuntament de CiU, pretén compartir una part de l'espai en aparcament - com està ara -, i una altra part en peatonal. La proposta però, està oberta a millores si el Govern acepta les consideracions que pugui presentar l'oposició.

Crec que la reforma de la Plaça clama el cel des de fa anys, quan es van fer les obres de la falsa "zona peatonal" del centre, per convertir-la en aparcament. En aquests moments - quan a cent metres tenim un aparcament gratuït municipal -, no té sentit tenir la plaça del poble - Plaça Joan Matons -, plena de cotxes, en lloc de ser un espai per les persones.

La Murtra

2009-03-10T20:17:00.008+01:00

Myrtus communis L.

Cat, murta, murter, murtrera, murtra. Cast, arrayán, mirto, murta.

Planta arbustiva perennifòlia, de fulles verdes petites agudes, ovades i aromàtiques. Flors blanques, vistoses. Fruits (murtons) aromàtics, comestibles, blavosos, del tamany d’un pèsol. Floreix en ple estiu i fructifica a la tardor.
Planta mediterrània que viu a la zona litoral, comú a les Balears. Prefereix hàbitats calorosos i certa humitat. Creix bé a la costa, a prop del mar entre els matollars. Cultivada com a planta de jardineria.
Planta medicinal i molt aromàtica. S’usa com a anticatarral i antisèptic. A Sardenya s’elabora un licor típic amb les fulles o els fruits: el mirto.
La murta o arrayán, és l’arbust dels poetes per la quantitat de versos que ha inspirat al llarg de la història. Planta sagrada en el món àrab, com testimonia la seva plantació i ornamentació en els jardins i palaus de l’Andalus. Al Marroc llencen una branca de murta a la tomba del difunt. També a l’antiga Grècia era considerada com a planta mística, d’aquí ve el seu nom: myrtos.
Actualment al bosc martorellenc no es troba de forma espontània, donat que el clima no és prou càlid al llarg de l’any, però no sempre pot haver estat així, ja que el clima ha anat canviant durant els segles. Per tan no descartem que pugui haver crescut antigament al nostre entorn, donat que estem al límit del seu hàbitat natural actual. Malgrat tot, es pot cultivar perfectament al nostre jardí, i admet la poda com a “seto” i arbust decoratiu.

...i de la Mancomunitat, què hi ha?

2009-03-02T20:07:00.005+01:00

El 9 de novembre de l’any passat, rebíem l’agradable notícia del projecte de creació d’una Mancomunitat formada pels municipis de Sant Fost, Martorelles i Santa Maria de Martorelles. Els tres alcaldes o alcaldesses, en feien la presentació en un acte públic i tot seguit la notícia apareixia a la premsa.
Els ciutadans d’aquests municipis hem mostrat des del primer moment, la formació d’aquesta entitat, com un dels millors esdeveniments polítics dels darrers temps en els nostres pobles.
La Mancomunitat de Galzeran (?) - nom del turó homònim que presideix la cota més alta d’aquests municipis -, pot esdevenir un instrument de cohesió social, col·laboració de serveis i planificació de l’entorn natural, que bona falta ens fa.
Des de l’aparició en l’acte públic per part de les autoritats en la presentació de la futura entitat, els respectius Plens Municipals han anat aprovant l’adhesió del respectiu Ajuntament a la Mancomunitat. Ara cal que es formi una Comissió que redacti els estatuts i acordi els serveis que compartiran, i el seu funcionament. Després caldrà que el Ple de Mancomunitat, formada pels regidors electes dels set partits polítics representats, n’aprovi la constitució i funcionament.
Ara per ara el que sabem, és que encara no s’ha constituït la comissió redactora. Per tan, la qüestió va per bon camí però lenta. Tenim molts partits per posar-se d’acord en tota una sèrie de temes, i potser caldrà una negociació complicada. Esperem que no sigui així.
Reclamem sobretot transparència en la informació dels acords sobre els temes que es vagin negociant. La ciutadania tenim plena il·lusió i esperances en la futura Entitat Mancomunada, i volem tenir coneixement del que s’acorda.
Pot ser caldria consultar-ne a la ciutadania, l’aprovació final ?.

El Turó d'en Galceran

2009-03-01T08:52:00.001+01:00

Turó d’en Galceran o de Galzeran. Aquest és el topònim que apareix tan a l’Enciclopedia Catalana com a la cartografia oficial. Desconec, en el primer cas, qui podia ser aquest tal Galceran. En el segon cas, es tractaria de l’arbust Ruscus acuelatus, comú als alzinars. De totes formes, apareix més vegades el primer.
Cim de 485 m. a la Serralada Litoral Catalana, entre la Tordera i el Besòs, situat a la carena axial d’aquesta. Forma límit dels termes municipals de Sta. Mª de Martorelles, Alella, Tiana i parcialment de Sant Fost de Campsentelles.
Punt geodèsic. Mirador excepcional panoràmic des de la costa del Maresme, fins a la Plana del Vallès i Serralada Prelitoral. Malgrat la seva situació, històricament no s’han trobat restes de cap poblat iber, medieval o torre de vigia. Actualment hi ha instal·lada una torre de vigilància i observació d’incendis forestals, aprofitant que des d’aquesta cota es divisen bona part dels boscos propers. D’altre banda, aquest cim és visible des de bona part dels termes municipals de Sta. Mª de Martorelles, Martorelles i Sant Fost. De fet és el cim més alt d’aquests municipis.
Està inclòs dintre del Parc de la Serralada Litoral, per tant forma part d’un PEIN, o espai natural protegit. Prop del cim, transcórrer el GR92, un ruta pedestre que va de nord a sud travessant Europa.

Galzeran

2009-02-26T20:09:00.006+01:00

GALZERAN
Planta de la familia de les Liliàcies.
Científic, Ruscus aculeatus. Cast., brusco.
Arbust mediterrani de mitjana alçada, típic del sotabosc de l’alzinar. Arbust tot l’any verd, falses fulles dures i punxegudes a l’àpex. Flors molt petites que neixen al centre de la fulla durant la primavera, fruit rodó i vermell de la mida d’un pèsol a la tardor/hivern.
Molt comú en els boscos d’alzines, especialment amb sòl humit i ombrívol. Forma mates denses i més o menys alternades. S’utilitza per adornar els pessebres el Nadal.

Quina feina està fent l'Ajuntament

2009-02-15T18:41:00.003+01:00

Des de les darreres eleccions municipals no hi havia hagut cap tipus de publicació per part del Consistori, informant de la feina que està fent el Govern de CiU a l’Ajuntament. En l’anterior etapa es van publicar una sèrie de butlletins on “participaven” els partits polítics amb les seves opinions. L’actual alcaldessa ja va manifestar que no seguiria amb aquella publicació, el que feia pensar que no tindríem cap mena d’informació municipal.
Després de 18 mesos de Govern, la setmana passada va aparèixer a les nostres bústies un “panflet” –no m’atreveixo a dir-ne butlletí -, informant de la feina feta fins ara.
En la fotocòpia es descriuen les diferents accions que estan en marxa o ho estaran en el proper any, segons els àmbits de treball, no per regidories. El que més sorprèn és el fet que en el preàmbul parla de : feina feta i gestions realitzades, quan en realitat la majoria són projectes en marxa o de previsible realització, i només alguns àmbits podem considerar-ne fets, com: seguir amb el mateix model de recollida de residus, la contractació d’un enginyer o un assessor comptable, o l’adhesió a diferents programes d’inserció. La resta són promeses i acords encara pendents d’executar o finalitzar. Potser valia la pena haver esperat més temps, per passar comptes de la feina feta i tenir resultats consolidats. De moment viurem amb l’esperança de veure si es solucionen problemes endèmics com: les avaries en l’enllumenat viari, les deficiències en la recepció de tv, i ADSL, o l’arribada del gas; per no dir la cobertura del pavelló i la obertura de l’escola nova.
És interessant destacar que al final l’alcaldessa informa de la periodicitat dels Plens Municipals, així com de la incentivació dels ciutadans a assistir-hi.

ÚS I ABÚS DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

2009-02-08T13:34:00.004+01:00

Tots els municipis de Catalunya estan obligats des de l'any passat a fer la recollida selectiva. A Santa Mª de Martorelles encara no s'aplica aquesta mesura i està en fase d'estudi per part de l'Ajuntament com es durà a terme.

A Martorelles ja fa cosa de tres anys que s'aplica la recollida selectiva amb més o menys èxit. A la fotografia es pot veure un contenidor d'escombraries (rebuig) al carrer Can Jan de Martorelles, contenidor que tot i pertànyer a Santa Mª de M., és aprofitat pels veïns del poble de baix, que a més a més el tenen al seu costat de carrer. Si aquest contenidor està desbordat freqüentment, és pel fet que l'aprofiten no sols els veïns dels carrers Montnegre i Montseny del poble de dalt, sinó també els del poble de baix.

El més greu de tot, és el fet que Martorelles no hauria de tenir contenidors de rebuig, i que aquest rebuig dels veïns del carrer Can Jan el paguem, els contribuents de Santa Maria de Martorelles.

Ni l'Ajuntament de Martorelles ni el de Sta. Mª de Martorelles, fan res pel resoldre la qüestió.

COM GOVERNAR EN UNA CATÀSTROFE

2009-01-31T19:33:00.001+01:00

Dissabte passat vam tenir un fort temporal de vent, molt més violent del que acostumem a veure, els homes del temps ho van avisar. El que els meteoròlegs no fan és predir-ne les conseqüències, ni de ventades, ni llevantades, ni tornados, ..... No és la seva feina.
Jo i la meva dona ens en vam anar al Llengadoc, el llarg cap de setmana de Mollet. Tot i l’avís de mal temps, la veritat és no érem conscients que podria haver-hi un temporal catastròfic, no havien alertat del perill de circular, com en altres vegades. Al Sud-est de França –Llengadoc i Roselló -, feia la ventada que acostuma a fer ha vegades, però a mig matí del dissabte va començar de forma molt més violenta de com acostuma. Circulant per una carretereta, el vent agitava els arbres sense fulles violentament desprenent-se branques constantment, fins que alertats per un conductor del perill de seguir en aquella direcció, vam veure caure un arbre d’uns deu metres d’alçada sobre la calçada, tallant el trànsit. Girant cua i continuant cap una altra ruta, es feia difícil mantenir el vehicle recte –una autocaravana-, la gendarmeria ja havia tallat una altre ruta. Arribant a Narbona i en la poca estona que havia començat la violenta ventada, ja vam veure pins tombats, rètols publicitaris doblegats i els establiments comercials tancats. Gairebé ningú pel carrer, pocs vehicles i conducció molt prudent, un desert. Continuant el viatge cap a Perpinyà ens vam adonar del perill que significava seguir circulant. Un trailer bolcat a l’autopista, reacció: prohibició de circular camions a partir de la frontera. D’altres sortits de la ruta, semàfors que no funcionen, un paisatge de destrucció i tota activitat al carrer –inclosa la comercial i supermercats -, anul·lada.
A la nit ens arriba la notícia que hi ha dos milions d’abonats francesos sense electricitat !!! La nit es fa fosca i negra, i el més sorprenen: ningú s’alarma pel que passa, sembla que tothom estigui avisat, com si ja sabessin el que passaria. De Catalunya ens arriba que hi ha 4 nens morts per l’ensorrament d’un pavelló, i 3 o 4 morts més, milers d’abonats sense llum, arbres caiguts, i sobretot: l’emprenyamenta dels ciutadans.
A l’endemà, diuen per la ràdio francesa que als Departaments del Sud-oest el temporal ha estat molt pitjor, el President de la República N. Sarkozy, viatjarà al lloc per valorar-ne la situació. Diumenge: no hi ha pa, ni electricitat, ni cap activitat comercial. Ningú s’alarma. Dijous: el Govern francès declara el Dep. del Roselló zona catastròfica, i el corrent elèctric ja ha arribat a tothom.
Mentre a Catalunya, els ciutadans afectats per la ventada violenta estan indignats, alarmats. No per les destrosses en si, sinó per la falta de previsió de les autoritats, la diferència és que a França estaven alertats i aquí no. El Conseller d’Interior J. Saura, acusa els ciutadans de no obeir les consignes de Protecció Civil, i els Ajuntaments d’estar avisats i no fer-les complir. El President Montilla li cobreix les espatlles i culpa els meteoròlegs de no avisar de la perillositat del temporal –jo diria, de no crear prou alarmisme -.
Veient els fets de forma quasi simultània, el primer que m’indigna, ja des de l’exterior de Catalunya, és la diferència de capacitat de reacció de les autoritats per preveure les conseqüències del mateix temporal, aquesta no té res a veure a un costat i altra de la frontera, amb danys similars o superiors al nord. La capacitat de reacció d’uns governats i altres, davant una catàstrofe natural: uns deixen la política al calaix per atendre la catàstrofe i els ciutadans que els han dut al governar, i altres fan política de la desgràcia del poble. Molt greu i indignant, la poca capacitat d’Estat d’alguns governants catalans. No estan a l’alçada d’un país que aspira a ser lliure, d’un país que vol ser un estat.
Mai un governant democràtic poc culpar el poble. Es deu a ell.
A hores d’ara dissabte 31, encara hi ha llars sense electricitat, no s’ha declarat zona Catastròfica cap municipi, i al bosc hi ha centenars d’arbres caiguts i trencats esperant el tòrrid estiu per cremar, sense que hi hagi cap Pla extraordinari de neteja forestal encara. Falta capacitat de reacció i capacitat d’Estat.
Si volem ser un Estat, haurem de canviar el tipus de governants.

Els pins de can Ferriols

2009-01-18T11:21:00.004+01:00

Al final del carrer Font del Cà hi han uns pins que estan portant polèmica. IC-V va presentar una quiexa al Ple de l'Ajuntament, constatant que aquests suposaven un perill per la imminent caiguda, amb conseqüències sobre els vianants i les cases properes.

Els pins -de gran alçada-, estan situats a sobre d'un mur de contenció que separa la rampa d'accés a la masia de Can Ferriols, del carrer Font del Cà. Podrien caure per una ventada, nevada o derrumbament del mur. Si caiguéssin, els veïns del carrer Font Sunyera i part de carrer Font del Cà, quedarien incomunicats a més de les destrosses sobre els edificis propers.

El cert és que aquests pins estan en una propietat privada, tot i semblar que són a la via pública.Els Serveis Tècnics de l'Ajuntament, asseguren que no hi ha perill que caiguin els pins, malgrat tot l'alcaldessa Sr. Conxita Collado, estudiarà el tema.

Apagades en l'enllumenat dels carrers

2009-01-11T08:31:00.003+01:00

El passat dimecres es va abordar al Ple de l'Ajuntament el problema de les averies a l'enllumenat dels carrers, que patim des de fa anys els veïns. Dins del Fons Estatal d'Inversió Local del Govern de Zapatero, a Sta. Mª de Martorelles li corresponen 142.653 euros, dels quals l'Equip de Govern destinarà el 50% (71.000), a la millora de l'enllumenat, a més d'una partida dels pressupostos anuals, xifres insuficients per arreglar d'una vegada els problemes actuals de les apagades constants.
Un altre tema que es va tractar al Ple, va ser la possibilitat d'instal·lar un mercat setmanal a Sta. Mª de Martorelles, un dels punts del programa electoral de les municipals de CiU. En aquest sentit la Diputació a fet un estudi per encàrreg de l'Ajuntament, per valorar la viabilitat del mercat setmanal que probablement estaria situat al carrer del Carme els diumenges. De totes maneres els partits i el Govern Municipal, estan valorant aquest estudi.

Fotos de l'arribada dels REIS MAGS

2009-01-05T19:11:00.009+01:00

Avui a la tarda han arribat els Reis Mags a Santa Mª de Martorelles. Els Patges Reials s'han ocupat de recollir les cartes que els nens i nenes els han donat.

Que sigueu feliços amb els regals !!!!

ARRIBEN ELS REIS MAGS

2009-01-02T19:50:00.002+01:00

El dilluns 5 de gener a les 5 de la tarda arriben els REIS MAGS a Santa Mª de Martorelles. Salutació a tots els nens i nenes del poble des del balcó de l'Ajuntament i entrega de les claus de les cases perquè puguin deixar els regals i joguines. Els patges reials recolliran les cartes a la Plaça i haurà xocolatada per tothom.
Organitza: Comissió de Festes - Partricipa: Esplai Xivarri