LES FONTS DEL BOSC DE MARTORELLES

Dins del treball de recerca de les fonts martorellenques, aquest cap de setmana ens hem dedicat la Neus, la Mel i jo, ha buscar informació per documentar algunes de les fonts boscanes que hi ha a la muntanya.

A la vall de la pedrera d'en Guillemí, trobem la Font Sunyera, coberta d'una catifa de fulles de plàtan.

Més amunt la Font del Ca o de Sant Domenec, amb el banc de fusta i la cova.

La Bassassa amagada i vella, difícil de trobar. La Font de la Teula, com un amatall de bandolers en una avellanosa.

La Font del Ferro no hem estat capaços de trobar-la, enmig d'un laberint de camins i corriols ferestecs. La veritat és que els camins boscaners -deizant a part les pistes -, estan en un estat asilvestrat, en prou feines s'hi pot passar degut a la vegetació que se't menja, amés de les roderes que deixen les motos des de fa anys i que les BTT agreugen.

Necessitem que els antics camins boscaners s'estassin i s'indiquin on son les fonts.

Aixó és feina de tots, però especialment del Consorci del Parc i dels Ajuntaments que en formen part. Que per aixó estan i paguem tots els martorellencs.

LES FONTS MARTORELLENQUES

Com a resposta a la publicació que han fet alguns aficionats a la natura sobre les fonts de Sant Fost, a la banda de Martorelles i Santa Mª de M., també tenim un bon patrimoni de fonts i seria bo que també féssim una publicació sobre aquest tema tant interessant.

He iniciat la tasca de recopilar informació sobre les fonts que tenim a Martorelles, que són un grapat. Per aixó, aprofito aquesta finestra informàtica per animar a tothom que vulgui col·laborar aportant documentació històrica sobre les nostres fonts.

El primer pas és documentar cada font i els elements característics, seguint les mateixes pautes que han fet en Jaume Rifà i companyia -aixó ja està en marxa-. Després adjuntarem la història, i les fotos del passat i present de la font. Algunes persones ja tenen part d'aquesta informació inicial feta, cal recopilar-la.

Com ens ho farem per finançar la publicació?, aixó dependrà de la voluntat de participació que tingin les nostres institucions. Que ningú ho doni per perdut abans d'hora.

LES FONTS DE SANT FOST

Aquest és el títol del llibre que ha aparegut aquest divendres i ha estat presentat a l'Ateneu de Sant Fost.

És una molt bona notícia que tinguem una publicació així. Els seus autors: Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri, experts coneixedors de la història i els racons de les nostres contrades, han fet una magnífic treball, molt ben documentat i de fàcil comprensió. Aquest és el segon volum de la col·lecció "Fem Memòria", que es publica amb el suport de l'Ajuntament de Sant Fost, que està fent una bona divulgació del passat del poble.

DIADA NACIONAL DE CATALAUNYA

Per 3er any consecutiu hem celebrat la Diada Nacional de Catalunya amb un Acte Institucional participatiu. Un representant de cada partit polític ha fet un petit discurs, després s'ha confeccionat un escut de flors simbolitzant la Senyera, amb la participació de tothom que era a l'Acte. ERC ha ofert un ram de flors.

BAND PROHIBITIU

L'alcaldessa de Sta. Mª de Martorelles, Sra. Montserrat Cobo, ha publicat un Band Municipal amb quatre punts a recordar per la població. Faré uns comentaris sobre aquest Band.

En el segon punt, avisa de la "prohibició d'estacionar camions, caravanes, i vehicles de grans dimensions", així com l'amenaça de sancions. Cal recordar-li que perquè aquesta mesura sigui vàlida, s'ha de promulgar una ordenança o un edicte concretant les particularitats dels vehicles que es prohibeixen: per pes màxim, llargada, utilització, etc. (les caravanes, contenidors de runa, mòduls d'obra, no són vehicles automòbils), i no per tipus de vehicle o ús que se'n fa, i senyalitzar la prohibició a la via pública.

En el quart punt, toca el tema recorrent de les escombraries i el desbordament d'alguns contenidors. L'àrea de recollida del Camí de Can Girona, és un d'aquests punts conflictius. Segons alguns veïns, no són ells qui omplen els contenidors d'escombraries, sinó alguns veïns de Martorelles que al no disposar del contenidor i negar-se a fer el sistema del poble de baix, es desplacen fins allà per llençar-les, tal com feien al carrer Montnegre fins que es va retirar el contenidor.

Vull recordar, que l'Ajuntament i els veïns ens haurem de posar de piles, per l'obligació Europea per Llei, de recollir la brossa orgànica a tots els municipis.

INVENTARI RURAL de les "Valls de Galzeran"

Des del meu blog veig que hi ha altres persones -com jo -, que ens dediquem a buscar elements de la presència humana a l'entorn natural dels nostres municipis. Per exemple els buscadors de les fonts d'aigua i indrets on hi ha un bri de la nostra història. És una feina altruïsta, desinteressada, per curiositat, o tan sols per enriquiment cultural.

Crec que és una llàstima que tot aquest treball de recerca personal, no estigui recollit en algun document o arxiu. Seria bo que el patrimoni arqueològic de les Valls de Galzeran, quedés plasmat d'alguna manera en algun suport, i més endevant poder-ho publicar.

Animo des d'aquí a més gent que camina i coneix les valls martorellenques i santfostenques, a col·laborar en la recerca d'elements que constutueixen l'aprofitament del bosc através de la nostra història:

ermites, castells i torres, poblats ibers i dolmens, masies, cabanes, fonts, antigues feixes, carboneres, i molts més elements fets per l'home al bosc.

Hi ha alguns estudis fets, sobretot d'edificis i ruïnes, per part d'entitats i institucions, però queda molt per identificar i classificar convenientment.

Cal posar-se en contacte amb les institucions convenients perquè donin el suport necessari per dur endevant aquesta empresa i la publicació d'aquest inventari:

Mancomunitat de Galzeran, Consorci Parcs Naturals, Consell Comarcal, etc.

El mes de setembre tornaré a publicar aquesta proclama, per posar-nos a traballar, si som prou persones per dur-ho endevant.

Catalans i Corsos

Aquests darrers dies he tingut la sort de poder fer un viatge per Còrsega amb la meva esposa. A mi m'agrada quan viatjo recórreu tot i per aixó vaig viatjar per tota la illa. També m'agrada conèixer la gent, com són, quines tradicions tenen, què mengen, com són els pobles, la llengua, etc.

Còrsega és un territori de França, però històricament ha estat més italià -dominat per Gènova i Pisa, i també per Catalunya-Aragó -, i aixó es nota en moltes coses: toponímia, cognoms, arquitectura, pobles i ciutats, gastronomia, etc.

Còrsega és una nació sense estat amb una forta personalitat pròpia, donada per l'aïllament geogràfic, per la llengua -el cors-, i la manera de ser dels corsos, així com d'entendre el país. Una cosa que em va sorprendre només arribar, és la promoció preferent dels seus productes tradicionals a mercats, llocs turístics, supermercats, restaurants, etc.. Produeixen exelents embotits, formatges artesans, galetes, licors, vins, que ofereixen arreu.

El símbol o bandera de Còrsega duu el cap de moro, emblema recordat ampliament.

Però el que més m'ha impresionat és el coneixement que tenen de Catalunya. Quan et presentes en un establiment: camping, restaurant sobretot, et pregunten don vens:

-de Barcelona, Espanya. Respons.

Et repliquen: -Barcelona?, sou catalans, no sou espanyols!!!

I segueixen: -Nosaltres som corsos, no francesos.

I et comencen a afelagar com a català. No estic acostumat a anar pel món amb aquest tracta diferencialment positiu, i es que Còrsega ha tingut que lluitar molt per aconseguir el reconeixement de l'Estat centralista francès. El FNLC, grup terrorista actiu fins fa poc és recordat encara per les parets. I no només aixó, ja al segle XV van organitzar una guerra per aconseguir la independència de Gènova i Pisa. Al segle XVIII van fer-ne una altre, van promulgar la 1ª Constitució d'Europa, però Gènova va vendre's Còrsega a França, i van perdre la independència i la guerra.

Pascal Paoli va ser el principal líder de la revolta, recordat per places, carrers i monuments, i duu el nom del darrer vaixell-ferry que enllaça la illa amb el continent. Corte (al centre de la illa), és la capital històrica i patriòtica dels corsos.

Napoleon Bonaparteés una altre personatge insigne cors, també ampliament reconegut per tot arreu, especilament a Ajacció, on va néixer. Per cert, el seu pare va lluitar per la independència de Genova, però després el fill es va girar en contra i a favor de França, d'on seria emperador.