"ELS ALTRES CATALANS" i ELS CATALANS D'AVUI

Reprodueixo aquí un magnífic escrit que l'Andreu Monzó de Martorelles ha publicat al Contrapunt.
Es titula "ELS ALTRES CATALANS", en alusió al llibre que l'ecriptor Paco Candel va escriure.

L’escriptor Francesc Candel Tortajada, popularment Paco Candel, va publicar al 1964 la primera edició d'Els Altres Catalan, un llibre que aborda la problemàtica de la forta immigració que va rebre Catalunya durant el període de l'expansió industrial a la postguerra. Candel descriu els motius que van moure a andalusos, murcians, gallecs, extremenys i valencians, com ell mateix, a deixar els seus pobles i traslladar-se a Catalunya. Aquest moviment migratori d’espanyols cap a Catalunya dels anys 60 no va ser el primer, abans Catalunya i especialment Barcelona ja havia rebut molts milers de treballadors provinents d’arreu d’Espanya que cercaven una vida millor de la que tenien. La primera onada d'immigració es va produir al 1888 arrel de la gran transformació que va experimentar Barcelona per la celebració de l'Exposició Universal.

Els treballadors arribats als anys 60 han estat cabdals per forjar la Catalunya d’avui. En la seva immensa majoria són aquestes persones que avui tenen 50 i més anys i no parlen català, no el parlen perquè els catalans autòctons, a causa de la repressió patida en la seva llengua durant segles, creien que havien de parlar-los amb la llengua que havien après a l’escola (perquè estava prohibit el català), que escoltaven a la ràdio, que llegien als diaris, que els hi parlaven els funcionaris... Tenien el convenciment que havien de dirigir-se als castellanoparlants amb la seva llengua, i això ha portat a que ens diguin que no parlen català perquè els catalanoparlants no els han ensenyat.

Doncs aquests catalans que encara avui no utilitzen la llengua catalana, i que en la seva majoria se senten espanyols i catalans però que són conscients i sabedors que l’Estat espanyol no tracta com es mereix la seva terra, aquesta Catalunya que tan estimen i que quan van a visitar als amics i familiars dels pobles d’origen són els que els hi diuen que la informació que reben dels mitjans i dels governants autonòmics i Govern Central no és la real; aquests catalans que ara i per la gran mobilització de la societat civil catalana, s’estan plantejant que quan arribi el moment de decidir si Catalunya ha de formar un estat propi i sobirà votaran sí. I votaran sí, perquè l’Estat Espanyol els està conduint a fer-ho, perquè saben que durant segles la contribució dels catalans a l'Espanya centralista i opressora ha fet que el repartiment fos injust pels catalans i que s’ha intentat dialogar des de Catalunya i trobar camins i ponts d’unió i des de l’Estat espanyol sempre s’ha rebut la mateixa resposta.... vosaltres treballeu i calleu perquè si no ja sabeu el que us passarà.

Divendres passat vaig conèixer l’Eduardo Reyes, president de l’associació Súmate, col•lectiu format per catalans castellanoparlants la majoria nascuts o fills de nascuts fora de Catalunya i que estan treballant per difondre entre aquests catalans la necessitat de l’Estat Propi. Em va reafirmar en la creença que en la Catalunya que entre tots reformarem, la justícia social, la solidaritat i la igualtat serà més gran i millor de la que tenim ara.

Aquests catalans castellanoparlants, saben que seguir com ara els portarà a seguir amb una taxa d’atur del 26%; amb unes llistes d’espera en la sanitat de més de sis mesos; amb una renda per càpita a la baixa; amb un poder adquisitiu més baix; amb unes pensions que es redueixen cada any; amb uns serveis socials més minsos cada any; en resum amb una Catalunya més pobre any darrera any. No és veritat que la independència de Catalunya obligarà a marxar les empreses perquè ara les empreses tanquen sense marxar, perquè les polítiques i normatives que les regulen les fa l’Estat espanyol, els impostos els fixa d’Estat espanyol i els recapta l’Estat espanyol, i les inversions les distribueix 

ENLLAÇ PER VEURE L'ARTICLE A CONTRAPUNT DIGITAL