QUIN PAÍS !!!

Tornem cap a casa des de la Catalunya Nord: un país europeu més o menys normal, no és ni Suïssa, ni Finlàndia. És el sud d’Europa.

Arribem a la frontera pel poble del Portús –és més un carrer, que altra cosa. De cop, retenció a la carretera entrant al poble, vehicles aparcats a banda i banda, un merder, molta gent pel carrer carregada de bosses, botigues a vessar que venen de tot, sobretot menjar, tabac, begudes alcohòliques, joieries, etc., sensació d’abundància, de riquesa. Arribem al control fronterer, cap gendarme francès, però un escamot de policies espanyols metralleta en ma ens espera al control: primera rebuda oficial.
Seguim per la carretera N II, arribem a La Jonquera, la gran duana està gairebé buida. Una noia al peu de la ruta sembla que espera algú, guapa, ben arreglada, amb paraigua obert, fa goig: prostituta ?. Retenció altra vegada, no hi ha cap control, es tracta de més botigues i supermercats, més gent amb bosses, més tabac, més alcohol, cotxes i autocars aparcats arreu: riquesa ?. Una altra noia que fa goig al costat de la carretera. Passem La Jonquera carretera avall. La ruta comença a espassar-se de cotxes i camions. Més noies esperant al peu de la cuneta. Aquest tipus de personal a l’altra banda de la frontera no l’havíem vist abans. Repto a què em demostri el contrari qui no s’ho cregui.
Passem La Jonquera, més supermercats, grans supermercats, molt grans !!! Grans gasolineres. Dóna la impressió que aquest és un país d’abundància, un país ric i barat. Molts camions aparcats, autocars, gent amb bosses. Dues noies més “que fan goig” a banda i banda de la carretera. Més prostitució. Anunci d’un club nocturn. Trobem una espècie d’Hotel de color rosa amb llums. Som un país de serveis, això diuen.
Passem Figueres i cada cop hi ha més trànsit, més camions, circulem gairebé en fila. A l’autopista s’observa trànsit fluid – van fent- . A la N II trobem retenció, son les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista de peatge, deu ser que no hi caben. Seguim circulant en una fila de camions -sobretot estrangers -, per la carretera i on no s’observa cap senyal d’obres de millora ni ampliació. Perquè?. Veiem la via del tren d’Alta Velocitat, és un dir perquè encara no hi circula cap tren cap a Europa. Van fent.
Trànsit cada cop més dens. A l’autopista van fent, amb les obres i tot. Es que a la banda Nord no hi ha camions a les carreteres?, sí però no tants. De Perpinyà amunt, les mercaderies circulen majoritàriament per ferrocarril. Aquí no tant perquè deu ser?.


Constato que hem arribat a Espanya, o si més no, que ja no som tant a Europa com érem abans. Constato que som a Catalunya, sobretot per la gestió de les infraestructures. Constato que som un país de serveis, turístics o de plaer si voleu. El que no som, és un país d’abundància, de riquesa, de bona gestió dels recursos, això si, amb més voluntat que seny. Però aquest és el meu país: Catalunya (Espanya).