PERQUÈ UN NOU CEMENTIRI?

Abans de la segregació del poble de Santa Mª de Martorelles, el 1927, Martorelles era un sol municipi i tenia un sol cementiri que era propietat de la parròquia. Després de la segregació, la parròquia va quedar comuna per  als dos municipis, i el bisbat va posar la condició que el seu cementiri, que va quedar en el terme de Sta. Mª de Martorelles de Dalt, també fos comú per als dos municipis. El bisbat traspassà el cementiri als dos municipis en forma de Mancomunitat per gestionar-ne el seu us. Totes les aportacions de manteniment, us i ampliació les fan els dos ajuntaments en parts proporcionals al nombre d’habitants. No es pot dir, doncs, que Martorelles no tingui cementiri, perquè té tots els drets sobre l’actual, encara que no estigui ubicat dins del seu terme municipal. 

Els dos pobles han crescut en població durant aquests 85 anys i el cementiri s’ha anat ampliant progressivament per donar cabuda a les restes mortals dels ciutadans finats. Durant els últims anys s’han hagut de redactar els Plans Urbanístics (POUM) de tots els municipis, i revisar-los periòdicament. Sembla que mai s’ha pensat, planificat (o no s’ha volgut), a reservar espai per ampliacions amb visió de futur a llarg termini en els plans urbanístics dels dos pobles.

Ara sembla que hi ha finalment un projecte per ampliar els serveis funeraris de la Mancomunitat del Cementiri, amb la construcció d’un nou equipament al municipi de Martorelles. Però compte amb dos obstacles, un de manca finançament o més ben dit, de compliment de finançament per part de la Generalitat, i un altra d’acord amb el propietari del sòl. Dóna la casualitat que el propietari del terreny del futur cementiri de Martorelles, és el mateix que el del terreny exterior de l’antic cementiri de Santa Mª de M., o sigui: la Diputació de Barcelona, el qual condiciona d’una part la compra o expropiació en el cas de Martorelles, i de la compensació urbanística en el cas de Sta. Mª de M. dins del Pla Parcial del sector del Cementiri. Al menys això fins ara era així en el Poum del poble de Dalt, però l’actual govern municipal (ICV) ha aprovat una nova revisió que redueix el sòl urbanitzable limítrofa al cementiri i deixa lliure urbanísticament l’espai  que envoltava el cementiri i que condicionava la seva ampliació.

Perquè Martorelles pogués decidir l’emplaçament del futur cementiri, ha calgut fer una modificació del Poum que permetés edificar en sòl no urbanitzable. Perquè el Poum de Sta. Mª de M., ara que possiblement no serà urbanitzable el sòl que ronda l’actual cementiri obsolet, no pot reservar o en el futur modificar el Poum i poder ampliar l’únic cementiri que encara tenim???

D’altra banda, la tendència actual és que cal aprimar l’Administració Pública a Catalunya i reduir l’excessiu nombre de municipis(més de 900), per agilitzar i fer més eficient aquesta, suprimint els més petits (menys de 2000 o de 5000), com ja s’ha fet en altres països i en altres comarques. Tard o d’hora s’escaurà l’agrupació municipal, ja sigui per mancomunar serveis o equipaments i millorar la gestió municipal, sense que això signifiqui perdre la identitat de cada poble.

Dit això, no seria millor fer un planejament seriós dels plans urbanístics de Martorelles –aviat caldrà revisar-ne el Poum -, i de Santa Mª de Martorelles en el sentit de decidir quins equipaments i serveis caldrà compartir en el futur pròxim i reservar-ne els espais adients?

Més tenint en compte que segurament s’hauran de tornar a agregar, tard o d’hora, i així estalviar i concentrar el finançament. Això es el que es va decidir fa anys amb el CAP i l’IES que van anar a para a Sant Fost.