ELS CAMINS ANTICS DE MARTORELLES

Montornès del Vallès

Des de més enllà del ibers el territori de Martorelles ha estat habitat per diferent gent en poblats, aquests pobladors s'havien de comunicar amb els poblats veïns a través de camins i senders. A partir de l'Edat Mitjana comencen a sorgir els pobles actuals com Martorelles, el qual esdevé un nucli important dins de la zona de la Serralada Litoral Sud i es defineixen els camins que esdevindran els carrers i carretera actual per comunicar-se amb la resta del territori.
El poble o nucli de Martorelles tenia camins que comunicaven amb Sant Fost i els pobles veïns, però no gaire més lluny, ja que acostumavent a desplaçar-se a peu i les distàncies solien ser llargues.

Alella

Un camí molt important era el Camí d'Alella a través del cementiri actual, can Girona fins el coll de can Gurri i d'allà baixant fins al poble d'Alella. Aquest camí avui transcórrer pel Parc Serralada Litoral coma ruta senderista.
Per la part nord del municipi anaven a Vallromanes seguint una part inicial del camí d'Alella fins el coll d'en Corbera, a prop del castell de Sant Miquel, baixant a Vallromanes. El Camí de Montornès anava per ca n'Oliveres el coll Mercader i baixant a Montornès fins a l'església, avui és una pista forestal apta a peu o amb tot terreny.
Cap al sud hi havia dos camins. El Camí de Sant Fost, pel collet d'en Rifà baixant per les vinyes fins a les cases i l'església vella. També es comunicava amb Sant Fost per la part de baix de Martorelles travessant la Riera d'en Sunyé.

Prop de La Conreria

Una altre era el Camí de Tiana, sortia del poble de Dalt cap a la Font del Ca, pujava fins el Coll de La Nau per anar a trobar la carena de La Conreria i d'allà baixava cap el poble de Tiana o la Cartoixa de Montalegre -amb drets sobre algunes propietats i bens de Martorelles -, o fins a Badalona.
Per anar al Pla a conrear hortalices i blat hi havia el Camí de Mollet que en realitat eren dos camins diferents. L'un baixava per les vinyes de can Coll, travessava el gual del torrent de les Canals a prop de can Roda i continuava avall seguint l'actual traçat de la carretera, unint-se a l'altre camí alternatiu a l'alçada de l'actual restaurant La Xica. Aquest segon camí sortia de Dalt, passava pel cementiri, baixava cap el torrent passant a prop de can Matons on trobava el que venia de can Girona, i continuava avall fins trobar-se amb l'altre aque baixava per l'altre banda. L'actual traçat de la carretera està construït seguint aquest camí que baixava per  Martorelles del Mig i de Baix fins el Pla. Travessava el Besòs, primer per un gual fins a Mollet on trobava el Camí Ral de Barcelona a França.
Aquests camins eren de terra, dels quals l'Ajuntament s'encarregava de la seva conservació a través del reclutament retribuït dels veïns, els quals eren convocats regularment per anar a arrenjar-ne el seu estat. Els de muntanya eren camins de ferradura on transitaven gent a peu, carregats amb farcells de mercaderies o cavalleries carregades. El camí de Mollet si que debia ser més ample i apte per carros, on transportaven les llambordes de pedra o els bots de vi i raïm.
Fins a principis del segle XX no es começa a construir una carretera, el projecte de la qual data de 1911 i s'executa durant el mandat de la Mancomunitat de Diputacions de Prat de la Riba, però arribant només a les últimes cases de Martorelles del Mig, i no continuant a Martorelles de Dalt. Això crea el greuge dels veïns i propietaris del poble de Dalt -entre altres raons-, els quals van iniciar la demanda de segregació del poble de Baix, constituïnt el municipi de Santa Maria de Martorelles de Dalt el 1927.
Fins després de la Guerra Civil, els anys 40 no es va reanudar la construcció del tram final de la carretera per fer-la arribar fins a Martorelles de Dalt, la qual al principi va aprofitar el pont d'obra que havien construit la gent del poble, però al final es va construir un nou terraplè  per salvar el torrent.
Bona part d'aquells antics camins encara avui són practicables, la majoria a peu. Alguns s'han reconvertit en pistes forestals arrenjades pels treballs de manteniment i seguretat contra incèndis, dels quals s'en ocupa l'ADF La Conreria del manteniment. El Consorci del Parc Serralada Litoral té repartits senyals indicadors als creuaments dels camins per l'orientació del caminant.
Avui la gent que circula caminant per aquests camins ja no va carregada de farcells de productes, feixos de llenya o carbó vegetal, ni tampoc és usual trobar cavalleries carregades amb alforges. La gent que hi podem trobar actualment utilitza aquests camins pel lleure i l'esport al aire lliure, o per motius culturals de coneixement de l'ecosistema, del ric patrimoni arqueològic o simplement per obsevar el paisatge.