LA IMATGE DE LA CONFIANÇA ELECTORAL

Des de l’any 1978 que a Espanya i Catalunya es venen celebrant comicis electorals, referèndums inclosos, de forma ininterrompuda, per tant hauríem d’estar acostumats assíduament a la propaganda electoral. En aquest moment els carrers estan plens de cartells, pancartes i balles anunciant un partit polític o altre. La majoria de  països europeus duen molts més anys que nosaltres en comicis, molts a dues voltes, el que fa que els carrers acostumin a estar contínuament en campanya per una o altra raó electoral.

Tot això bé a cap per la curiositat de veure com en alguns municipis utilitzen diferents suports a la via pública perquè els partits puguin penjar-hi la seva propaganda electoral ,sobretot cartells. Alguns d’aquests suports són francament precaris, fets amb materials poc duradors, que a prou feines aguanten una o poques eleccions: cartró, aglomerat de fusta, contraplacat de fusta, folrats alguns amb plàstic,..... Tot plegat dóna un aspecte de poca confiança en el sistema democràtic, com si fos una qüestió passatgera en la qual no cal confiar massa per si no va gaire lluny i en la qual no val la pena invertir-hi gaire. Però de totes maneres, cal recordar que portem així gairebé 35 anys, o sigui que ja seria hora que els suports que proporcionen alguns ajuntaments fossin més sòlids i duradors, ja sigui per donar la sensació que el sistema democràtic i participatiu de partits polítics és una qüestió del tot establerta i definitiva.

Altres municipis ja fa anys que van decidir utilitzar suports més durables o permanents, per exemple balles de planxa metàl·lica galvanitzada, ja siguin permanents o desmuntables. Aquest també és el model que he vist desplegat abastament i que hom pot veure a qualsevol municipi de França i Itàlia, estats que confien cegament en la democràcia com a mínim des de fa més de cent anys.

Algú pot dir que ara no és moment de fer despeses d’aquest tipus, però quans anys hi hagut per decidir-ne un suport permanent? O quina esperança en el futur de la democràcia tenien els governants de torn per utilitzar un suport o altre? No es tracta d’estalviar diners públics, al cap i a la fi, uns suports permanents s’acaben rendibilitzant pel propi tarannà de la democràcia.

Un altre tema que sorprèn, és la quantitat de paperassa electoral de cada partit que rebem a les bústies aquests dies demanant el vot la majoria de la qual va a la paperera, quan cal recordar que estem en recessió econòmica. Quin mal exemple donen els qui se suposa haurien de recordar en els seus programes que cal estalviar en la despesa pública,  i política també ? No creuen que amb la propaganda genèrica que rebem pels mitjans audiovisuals i a la via pública n’hi ha prou, com per gastar en paper de forma individualitzada ?