diumenge, de setembre 2

MÉS SOBRE EL TOPÒNIM MARTORELLES



Aquestes vacances he trobat a la ciutat de Le Puy-en-Velay, a Alvernia -centre de França-, una plaça que du el nom de "Place de Martouret".
Segons explica la història local, el nom ve del llatí vulgar martoretum que significa cementiri. Aquesta plaça era coneguda pels vilatans com a "la plaça dels màrtirs", ja que era el lloc on es feien les execucions i on es va instal·lar la guillotina durant la Revolució francesa.
La similitud amb el topònim "martorelles" és notable tot i la distància, però cal recordar que la Gàlia també va formar part de l'Imperi Romà i del llatí.
Joan Coromines -eminent filòleg català -, en el seu Onomàsticon Cataloniae, diu que l'origen del topònim també ve del llatí vulgar "martyretula" o petits cementiris. Malgrat les ressenyes lingüístiques l'escut local de Martorelles i Santa Maria de M. duen una branca de murtra (Myrtus comunis), un arbust mediterrani que creix aprop del litoral. En tot cas l'etimologia llatina d'aquesta planta: myrtus..., tampoc coincideix gaire amb la del topònim nostre, o com a mínim menys que la del cementiri: mart(o/y)retu(m/la).
Ignoro el rigor heràldic en què es van basar alhora de plasmar-ho a l'escut, però aquesta planta no la trobem als boscos locals actualment de forma espontània, tot i estar al prelitoral, degut al clima menys càlid que tenim i que necessita per créixer sola. Aquest és un arbust abundant a la península itàlica. Però el rigor en els símbols heràldics dels municipis deixen dubtes sobre la correspondència amb el topònim en molts pobles, com Martorell que hi té una ma, una torre i un martell (ma-rtore-artell), o Mollet que hi te un peix moll, o Ripollet que hi te un pollet. Des de que es van fer aquests símbols als escuts, a a finals segle IXX fins ara, els filòlegs han treballat en la recerca i origen dels topònims, i en tot cas caldria revisar la simbologia heràldica municipal.
El cas és que la referència als cementiris sembla prou clara i ja des del document més antic en què s'esmenta aquest topònim - el 992-, el nom a patit poques variacions fins avui. El que no sabem del cert és a què es refereix quan parla del lloc ho hi ha aquests cementiris en el cas nostre: sepulcres (dòlmens o menhirs)?, necròpolis iberes o romanes?. No en tenim una constància clara fins ara. El culte als mors mitjançant llocs i indrets "sagrats" és una constant en el món antic.

2 comentaris:

  1. Benvolgut/da,
    Molt interessant i enriquidora la teva recerca etimològica. Recordo durant els meus anys al Simeó Rabasa i tutelats pel professor Pere Sanjuan havíem fet un treball al respecte, i que a banda de les referències a l'espècie de l'arbust, també vàrem trobar una altra hipòtesi que relacionava el topònim de Martorelles amb una espècie animal, la MURTA (un mamífer carnívor de la família dels mustèlids) que per la seva abundància als nostres boscos hauria pogut donar nom al nostre municipi. Si aconsegueixo trobar el treball després de gairebé 30 anys i hi ha qualsevol altre detall us ho faria saber.
    Salutacions ben cordials,
    Asun

    ResponElimina
  2. De les tres hipòtesi que hi ha sobre l'origen del topònim Martorelles: la planta de la murtra(myrtus), l'animal carnívor anomenat marta/murta, i el derivat llatí cementiri, la que els filòlegs donen més credibilitat és la última.
    Però cal seguir investigant sobre les altres. Durant els mil anys que hi ha referències escrites del topònim, han passat guerres i revolucions i han desaparegut documents que són de gran ajuda als investigadors, historiadors i filòlegs.

    ResponElimina