QUIN PAÍS !!!

Tornem cap a casa des de la Catalunya Nord: un país europeu més o menys normal, no és ni Suïssa, ni Finlàndia. És el sud d’Europa.

Arribem a la frontera pel poble del Portús –és més un carrer, que altra cosa. De cop, retenció a la carretera entrant al poble, vehicles aparcats a banda i banda, un merder, molta gent pel carrer carregada de bosses, botigues a vessar que venen de tot, sobretot menjar, tabac, begudes alcohòliques, joieries, etc., sensació d’abundància, de riquesa. Arribem al control fronterer, cap gendarme francès, però un escamot de policies espanyols metralleta en ma ens espera al control: primera rebuda oficial.
Seguim per la carretera N II, arribem a La Jonquera, la gran duana està gairebé buida. Una noia al peu de la ruta sembla que espera algú, guapa, ben arreglada, amb paraigua obert, fa goig: prostituta ?. Retenció altra vegada, no hi ha cap control, es tracta de més botigues i supermercats, més gent amb bosses, més tabac, més alcohol, cotxes i autocars aparcats arreu: riquesa ?. Una altra noia que fa goig al costat de la carretera. Passem La Jonquera carretera avall. La ruta comença a espassar-se de cotxes i camions. Més noies esperant al peu de la cuneta. Aquest tipus de personal a l’altra banda de la frontera no l’havíem vist abans. Repto a què em demostri el contrari qui no s’ho cregui.
Passem La Jonquera, més supermercats, grans supermercats, molt grans !!! Grans gasolineres. Dóna la impressió que aquest és un país d’abundància, un país ric i barat. Molts camions aparcats, autocars, gent amb bosses. Dues noies més “que fan goig” a banda i banda de la carretera. Més prostitució. Anunci d’un club nocturn. Trobem una espècie d’Hotel de color rosa amb llums. Som un país de serveis, això diuen.
Passem Figueres i cada cop hi ha més trànsit, més camions, circulem gairebé en fila. A l’autopista s’observa trànsit fluid – van fent- . A la N II trobem retenció, son les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista de peatge, deu ser que no hi caben. Seguim circulant en una fila de camions -sobretot estrangers -, per la carretera i on no s’observa cap senyal d’obres de millora ni ampliació. Perquè?. Veiem la via del tren d’Alta Velocitat, és un dir perquè encara no hi circula cap tren cap a Europa. Van fent.
Trànsit cada cop més dens. A l’autopista van fent, amb les obres i tot. Es que a la banda Nord no hi ha camions a les carreteres?, sí però no tants. De Perpinyà amunt, les mercaderies circulen majoritàriament per ferrocarril. Aquí no tant perquè deu ser?.


Constato que hem arribat a Espanya, o si més no, que ja no som tant a Europa com érem abans. Constato que som a Catalunya, sobretot per la gestió de les infraestructures. Constato que som un país de serveis, turístics o de plaer si voleu. El que no som, és un país d’abundància, de riquesa, de bona gestió dels recursos, això si, amb més voluntat que seny. Però aquest és el meu país: Catalunya (Espanya).

ANGELA MERKEL DEMANA COMPTES A ESPANYA, ARTUR MAS NO HO FA

La setmana passada la cancellera alemanya Angela Merkel venia a Espanya per veure si el Govern Espanol feia els deures en matèria econòmica, o dit d'una altra manera, com reduïa el dèficit fiscal i què en feia dels diners que Alemanya i els seus bancs tenien invertits a Espanya i que aquesta els hi deu i ha de pagar.

La mateixa setmana el president de la Generalitat de Catalunya també anava a Madrid per parlar amb el President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. També en aquest cas l'Estat Espanyol deu milers de milions d'euros a Catalunya, però al contrari que la cancellera Merkel, artura Mas no va anar a reclamar el pagament endeutat o dèficit fiscal envers Catalunya, no va anar tampoc a veure com i què en feia el Govern de Zapatero dels diners que deu a Catalunya en concepte d'endarreriments i que no paga "ni a tiros". Al contrari, va anar per demanar si la Generalitat es podia endeutar encara més per front al deutes que aquesta té amb la societat, a canvi de recolzament polític: Política de Peix al Cove. Si l'Estat Espanyol estés al corrent de pagaments i inversions en concepte de balança fiscal i infrastructures, no ens caldrien els "Bons Patriòtics", com van dir alguns.
Portem més cent anys així: Prim, Cambó, Pujol, Montilla, Mas, .....

Ho trobo patètic i lamentable ! ! !

Llegiu l'article d'opinió d'en Xavier Roig al diari Ara, sobre la visita de la cancellera a Madrid:

FEDERALISME & INDEPENDENTISME

La darrera campanya electoral sobre les Eleccions al Parlament de Catalunya, ha estat marcada pel debat identitari de Catalunya envers Espanya.
Principalment, amb el tema de la independència que alguns partits polítics han près com a bandera per atreure votants (ERC - SI - Rcat), però no ensems els altres partits han deixat de parlar de la relació de Catalunya amb Espanya, o del model que proposen per millorar les relacions, que no ho oblidem, tothom admet que estan molt deteriorades en detriment dels catalans.
Durant els últims mesos no s'ha parat de parlar de la fórmula independentista, cada dia té més adeptes, tot i que el partit guanyador de les Eleccions (CiU) no en parlava al seu programari, ni durant la Campanya.
Però hi ha una altre opció que també té els seu defensors i és el federalisme, llastima que aquests no han estat capaços de fer prou pedagogia sobre com hauria de ser aquest federalisme, per tant del que més sabem i tenim informació, és de l'independentisme.
Al diari ARA (ara.cat) d'aquest dimarts hi ha article molt interessant d'en Ferran Mascarell -federalista convençut-, que explica fil per randa, els entrebancs que pot trobar el federalisme català com a fórmula d'una Espanya Federal.
Cal un debat obert a la societat catalana entre els que defensen el federalisme, i els que pensen que la independència és l'única via possible per tirar endevant Catalunya. Aquest debat no existeix perquè els fede's, no han explicat prou la seva opció. Ferran Mascarell ho fa.
Veure article ara.cat /Ferran Mascarell

WIKILEAKS ARRIBA A MARTORELLES

Al blog antondensi li ha passat el mateix que al web Wikileaks. La pressió de l'opinió dels "anònims" de certs comentaris al llarg del temps que fa que es va obrir aquest blog, i l'augment de to de manca de respecte a les persones, ha dut al creador i moderador del blog (Antonio Sànchez), a prendre mesures restrictives del Dret d'Opinió.
Des d'aquest diumenge en el blog antondensi no s'admeten comentaris de cap mena. Per tant, la llibertat d'opinió queda restringida per culpa de l'ús despiatat d'aquesta llibertat per part de ciutadans -no vull pensar que al darrera hi ha altres interesos -, amb la greu conseqüència per a les persones que hem fet ús democràtic i respectuòs de la llibertat d'opinió i dels Drets Humans.
Ara només hi ha accés a les entrades de forma informativa sobre els temes que el moderador vulgui, exercint el dret que té com a gestor, i amb els comentaris personals que ell vulgui, exercint el Dret a la Llibertat d'Opinió personal.
Com al web Wikileaks, quan els continguts o missatges no agraden a certs col·lectius i persones, el millor és "matar el missatger", acosar-lo amb la falta de respecte i acusar-lo de ser partícip de les opinions i comentaris, denunciar l'estil d'informar. Com en qualsevol mitjà periodístic, les opinions, comentaris i cartes al director, que es publiquen, són responsabilitat del que les escriu, no del que fa possible que es llegegin. Els diaris abertzales els van clausurar per qüestions semblants.
Iternet (la xarxa) és un mitjà extraordinari que tenim actualment, on tothom de tot el món, pot tenir accés a una informació i fer-ne ús gratuïtament, i si s'escau opinar de qualsevol tema. Aquesta universalització de la informació no pot ser coaccionada ni restringida per ningú, és un Dret Humà. En el moment en què algú aprofita aquest Dret - tant l'Humà com el de Llibertat d'Opinió -, com a arma contra algú altre, deixa de tenir l'actitud de dret.

TANCAT PER VACANCES

Sóc fora fins a principis de juliol , de vacances amb l'autocaravana fent el "gitano" per Europa.

Fins aviat......

Catalans i Corsos

Aquests darrers dies he tingut la sort de poder fer un viatge per Còrsega amb la meva esposa. A mi m'agrada quan viatjo recórreu tot i per aixó vaig viatjar per tota la illa. També m'agrada conèixer la gent, com són, quines tradicions tenen, què mengen, com són els pobles, la llengua, etc.

Còrsega és un territori de França, però històricament ha estat més italià -dominat per Gènova i Pisa, i també per Catalunya-Aragó -, i aixó es nota en moltes coses: toponímia, cognoms, arquitectura, pobles i ciutats, gastronomia, etc.

Còrsega és una nació sense estat amb una forta personalitat pròpia, donada per l'aïllament geogràfic, per la llengua -el cors-, i la manera de ser dels corsos, així com d'entendre el país. Una cosa que em va sorprendre només arribar, és la promoció preferent dels seus productes tradicionals a mercats, llocs turístics, supermercats, restaurants, etc.. Produeixen exelents embotits, formatges artesans, galetes, licors, vins, que ofereixen arreu.

El símbol o bandera de Còrsega duu el cap de moro, emblema recordat ampliament.

Però el que més m'ha impresionat és el coneixement que tenen de Catalunya. Quan et presentes en un establiment: camping, restaurant sobretot, et pregunten don vens:

-de Barcelona, Espanya. Respons.

Et repliquen: -Barcelona?, sou catalans, no sou espanyols!!!

I segueixen: -Nosaltres som corsos, no francesos.

I et comencen a afelagar com a català. No estic acostumat a anar pel món amb aquest tracta diferencialment positiu, i es que Còrsega ha tingut que lluitar molt per aconseguir el reconeixement de l'Estat centralista francès. El FNLC, grup terrorista actiu fins fa poc és recordat encara per les parets. I no només aixó, ja al segle XV van organitzar una guerra per aconseguir la independència de Gènova i Pisa. Al segle XVIII van fer-ne una altre, van promulgar la 1ª Constitució d'Europa, però Gènova va vendre's Còrsega a França, i van perdre la independència i la guerra.

Pascal Paoli va ser el principal líder de la revolta, recordat per places, carrers i monuments, i duu el nom del darrer vaixell-ferry que enllaça la illa amb el continent. Corte (al centre de la illa), és la capital històrica i patriòtica dels corsos.

Napoleon Bonaparteés una altre personatge insigne cors, també ampliament reconegut per tot arreu, especilament a Ajacció, on va néixer. Per cert, el seu pare va lluitar per la independència de Genova, però després el fill es va girar en contra i a favor de França, d'on seria emperador.