Aquest és el primer d'una sèrie minireportatges sobre la Vall de Can Girona que aniré publicant.
La vall de can Girona és un dels indrets més rics en biodiversitat dels boscos martorellencs. També històricament, ha estat poblat i treballat per obtindre'n del medi els productes que la natura i el clima oferia a la gent.
Les diverses fonts que trobem per la vall són un dels elements d'arquitectura rural més bàsics que la ma humana ha instaurat des del principi.
Podem trobar la "Font del Beu i Tapa", just al fons del torrent del camí de Sta. Mª de M. a Can Girona -recentment l'amic Toni Seuma, l'ha desentarrat -, aquesta ara per ara no raja.
Al fons dels camps i artigues de la finca de Can Girona baixant per aquesta o seguint per l'anterior torrent amunt, trobem la "Font de Can Girona", amb un brollador abundós d'aigua fresca.
Més amunt hi ha la popular "Font de la Mercè". Molt coneguda per tothom per trobar-se al peu del camí d'Alella, ben conservada i restaurada té un brollador d'on raja l'aigua que prové de la mina que abasteix Can Girona per un sèquia. Antigament hi havia un inmens om (Ulmus minor), que donava una bona ombra a l'indret, però va morir víctima d'una malatia.
Al capdemunt de la vall trobem la "Font de can Gurri", en un recó ombrívol ple d'albers grandiosos (Populus alba), que donen l'ambient frescal típic de les fonts.
Jo diria que aquí és l'origen del rierol que flueix per la vall.
