LA TORRE DEL TELÈGRAF, JA ÉS VISITABLE

La Torre del Telègraf o Torre de can Buscarons, és un edifici que fins fa poc estava en ruïnes damunt d'un turó de la Serra de Can Buscarons-Can Fenosa. Aquest monument que tothom hem vist des del corredor del Besòs venint de Mollet a qualsevol altre lloc, ha estat restaurat de forma magnífica per l'Ajuntament de Montornès que està apostant decididament per la recuperació del patrimoni històric arqueològic, tal com es va veure fa poc amb la posada en funcionament de Mon Observans, un altre espai arqueològic de l'epoca romana. També de la recuperació del Refugi antiaeri de Cal Arnau.
Aquesta torre ha estat sempre visible des de lluny, ara més que mai amb l'edifici pintat de blanc. Es tracta d'una torre que va servir a la primera meitat del segle XIX per a les comunicacions militars entre Barcelona i Vic. Servia per a enviar missatges codificats amb un sistema òptic de senyals des d'un torre a l'altra.
La recuperació que s'està fent a tota la zona de Montornès-Montmeló-Vallromanes queda a l'espera de la restauració del Castell de Sant Miquel, pendent de resoldre els problemes amb la propietat de la finca.
A la zona de Martorelles-Santa Mª de Martorelles-Sant Fost de C., els monuments històric-arqueològic que tenim, estant a expenses dels elements degut a nul·la actuació per a recuperar-los per a l'educació i difusió del patrimoni cultural. La recuperació del patrimoni històric local i la seva difusió és un element bàsic per l'enriquiment de educatiu dels pobles. Cal posar el patrimoni a l'abast de l'educació i a l'estima dels ciutadans pel seu poble.

ELS CAMINS ANTICS DE MARTORELLES

Montornès del Vallès

Des de més enllà del ibers el territori de Martorelles ha estat habitat per diferent gent en poblats, aquests pobladors s'havien de comunicar amb els poblats veïns a través de camins i senders. A partir de l'Edat Mitjana comencen a sorgir els pobles actuals com Martorelles, el qual esdevé un nucli important dins de la zona de la Serralada Litoral Sud i es defineixen els camins que esdevindran els carrers i carretera actual per comunicar-se amb la resta del territori.
El poble o nucli de Martorelles tenia camins que comunicaven amb Sant Fost i els pobles veïns, però no gaire més lluny, ja que acostumavent a desplaçar-se a peu i les distàncies solien ser llargues.

Alella

Un camí molt important era el Camí d'Alella a través del cementiri actual, can Girona fins el coll de can Gurri i d'allà baixant fins al poble d'Alella. Aquest camí avui transcórrer pel Parc Serralada Litoral coma ruta senderista.
Per la part nord del municipi anaven a Vallromanes seguint una part inicial del camí d'Alella fins el coll d'en Corbera, a prop del castell de Sant Miquel, baixant a Vallromanes. El Camí de Montornès anava per ca n'Oliveres el coll Mercader i baixant a Montornès fins a l'església, avui és una pista forestal apta a peu o amb tot terreny.
Cap al sud hi havia dos camins. El Camí de Sant Fost, pel collet d'en Rifà baixant per les vinyes fins a les cases i l'església vella. També es comunicava amb Sant Fost per la part de baix de Martorelles travessant la Riera d'en Sunyé.

Prop de La Conreria

Una altre era el Camí de Tiana, sortia del poble de Dalt cap a la Font del Ca, pujava fins el Coll de La Nau per anar a trobar la carena de La Conreria i d'allà baixava cap el poble de Tiana o la Cartoixa de Montalegre -amb drets sobre algunes propietats i bens de Martorelles -, o fins a Badalona.
Per anar al Pla a conrear hortalices i blat hi havia el Camí de Mollet que en realitat eren dos camins diferents. L'un baixava per les vinyes de can Coll, travessava el gual del torrent de les Canals a prop de can Roda i continuava avall seguint l'actual traçat de la carretera, unint-se a l'altre camí alternatiu a l'alçada de l'actual restaurant La Xica. Aquest segon camí sortia de Dalt, passava pel cementiri, baixava cap el torrent passant a prop de can Matons on trobava el que venia de can Girona, i continuava avall fins trobar-se amb l'altre aque baixava per l'altre banda. L'actual traçat de la carretera està construït seguint aquest camí que baixava per  Martorelles del Mig i de Baix fins el Pla. Travessava el Besòs, primer per un gual fins a Mollet on trobava el Camí Ral de Barcelona a França.
Aquests camins eren de terra, dels quals l'Ajuntament s'encarregava de la seva conservació a través del reclutament retribuït dels veïns, els quals eren convocats regularment per anar a arrenjar-ne el seu estat. Els de muntanya eren camins de ferradura on transitaven gent a peu, carregats amb farcells de mercaderies o cavalleries carregades. El camí de Mollet si que debia ser més ample i apte per carros, on transportaven les llambordes de pedra o els bots de vi i raïm.
Fins a principis del segle XX no es começa a construir una carretera, el projecte de la qual data de 1911 i s'executa durant el mandat de la Mancomunitat de Diputacions de Prat de la Riba, però arribant només a les últimes cases de Martorelles del Mig, i no continuant a Martorelles de Dalt. Això crea el greuge dels veïns i propietaris del poble de Dalt -entre altres raons-, els quals van iniciar la demanda de segregació del poble de Baix, constituïnt el municipi de Santa Maria de Martorelles de Dalt el 1927.
Fins després de la Guerra Civil, els anys 40 no es va reanudar la construcció del tram final de la carretera per fer-la arribar fins a Martorelles de Dalt, la qual al principi va aprofitar el pont d'obra que havien construit la gent del poble, però al final es va construir un nou terraplè  per salvar el torrent.
Bona part d'aquells antics camins encara avui són practicables, la majoria a peu. Alguns s'han reconvertit en pistes forestals arrenjades pels treballs de manteniment i seguretat contra incèndis, dels quals s'en ocupa l'ADF La Conreria del manteniment. El Consorci del Parc Serralada Litoral té repartits senyals indicadors als creuaments dels camins per l'orientació del caminant.
Avui la gent que circula caminant per aquests camins ja no va carregada de farcells de productes, feixos de llenya o carbó vegetal, ni tampoc és usual trobar cavalleries carregades amb alforges. La gent que hi podem trobar actualment utilitza aquests camins pel lleure i l'esport al aire lliure, o per motius culturals de coneixement de l'ecosistema, del ric patrimoni arqueològic o simplement per obsevar el paisatge.

UN PONT FET AMB LA FORÇA DEL POBLE

Pujant cap a Santa Mª de Martorelles i un cop deixat el nucli de cases de baix, girem un revolt i trobem un pont a mà dreta, abans d'enfilar la recta final.
Aquest és un pont magnífic fet d'obra que salva el torrent de les Canals abans de l'aiguabarreig amb altres torrents. Actualment és un pont de vianants que segueix el camí paral·lel a la carretera fins a dalt del poble, però semptre no ha estat així.
Té una alçada de 15 metres sobre el torrent engorjat, una llargada de 30 m. i 9.5m. d'ample, suficient per passar-hi dos vehicles a la vegada. Està construit amb pedra escantellada de les pedreres locals i maons d'argila -segurament de la bòbila d'en Mòlist a Martorelles-.
Aquest pont té una història peculiar que forma part del patrimoni popular dels martorellencs de Dalt.
Abans de construir-se l'actual carretera asfaltada, el camí des del Pla de Baix fins al poble de Dalt, més ben dit, fins al poble antic de Martorelles pujava més o menys seguint l'actual traçat fins a on hi ha Ca La Xica, i enfilava cap a la Torre dels Galls, després es desviava del camí de can Girona i seguia per sota Can Matons cap el cementiri i arribava al poble.
Als anys 1920 es va projectar una nova carretera asfaltada que havia d'arribar a Dalt el poble, pero les obres es van aturar a l'alçada de Ca La Mort o La Xica. A partir d'aquí seguia per l'antic camí de terra descrit aneriorment. Una de les causes sembla que era el cost econòmic de construir un pont per damunt del Torrent de les Canals.
Els habitants del nucli de Dalt es van sentir molestos per l'aturada de la nova carretera acabada el 1928. Aquesta va ser una de les causes -segons diuen-, de la segregació, a més del greuge discriminatori de la menor renda dels habitants de dalt. Els paletes i la gent del poble es van posar mans a l'obra, i van construir el pont a estones lliures, així com el nou traçat de la carretera fins dalt, encara que de terra. Una obra destacable tenint en compte els mitjans i la voluntat popular.
No va ser fins després del la Guerra Civil que les obres de la nova carretera van continuar fins a dalt, però sense aprofitar el pont construit, ja que es va obtà per fer un terraplè amb una petit túnel per salvar el torrent i el barranc.
Aquest antic i bell pont forma part de la memòria popular de Sta Mª de Martorelles i del patrimoni històric. Actualment forma part del sender-passeig que circula paral·lel a la carretera entre el nucli de dalt i el de baix -encara que manca un tram a la part de baix fins a les primeres cases.

PASSEJADA PER LA HISTÒRIA DE MARTORELLES

PASSEJA'T PER LA HISTÒRIA DE MARTORELLES, és una iniciativa per conèixer la història de Martorelles a través de diferents indrets com les torres modernistes i noucentites de l'època daurada de l'estiueig, la font de can Camp, les Antigues Escoles Municipals, l'antic Cafè de la plaça de la Sardana o el Camp de futbol i la seva història.
L'Arxiu Municipal de Martorelles organitza aquesta visita guiada pel poble de Martorelles -dins de la Fira de Nadal -, oberta a tota la ciutadania que vulgui participar-hi per saber més sobre la història de la gent i alguns edificis emblemàtics.
Cal estar a les 12 del migdia d'aquest dissabte 1 de desembre a l'Av. Piera, 112 " La Recordança".
Els gegants de Martorelles donaran la benvinguda i un carruatge de cavalls obrirà el seguici de ciutadans que recorreran el poble anant pels indrets convinguts. La visita acabarà a la masia de Carrencà on els visitants seran recompensats amb refrescos i postres de músic.

ELS ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DEL BAIX VALLÈS

La Generalitat de Catalunya ha renovat la informació del web "Parcs de Catalunya" sobre Els Arbres Monumentals de Catalunya. En aquesta pàgina web podem trobar informació detallada dels 254 arbres monumentals que hi ha al país, i els 1200 arbres i arbredes singulars que té declarats en diferents nivells de protecció: monumentals, comarcals, locals i d'interès urbanístic o cultural. El que configura Catalunya com un país forestal amb gran tradició sobre la conservació i veneració dels arbres.

He buscat informació sobre els arbres monumentals i singulars al Baix Vallès i la recerca m'ha dut a següent sorpresa: hi ha arbres i arbredes protegits a Mollet, Vallromanes i Santa Mª de Martorelles.

Un és tracta del Lledoner de la plaça de l'Església de Santa Mª de Martorelles. Ni Martorelles, ni Sant Fost apareixen en la Relació d'Arbres Monumentals i Singulars de Catalunya, ni cap altre municipi del Baix Vallès a excepció de Mollet del Vallès que té declarats 50 arbres com a Arbres d'Interès Urbanístics o Culturals. O a Vallromanes on també hi ha dues arbredes singulars: les alzines de l'Av, Galvany d'interès local i els plataners de la riera, d'interès comarcal.

Aquest Lledoner monumental que tots coneixem i adorem  situat a la plaça de l'Església de Sta Mª de Martorelles és molt vell -alguns diuen que 100 anys -, tot i la seva poca alçada actual de 8 m., el que destaca és el tronc buit per dintre i la seva grandària de 4 m. de volta de canó. Es tracta realment d'un exemplar de lledoner (celtis australis), un arbre de clima mediterrani molt associat a finalitats pageses per això sol estar prop de les masies.

És sorprenent que l'imponent Lledoner monumental de Can Puig a Martorelles no estigui protegit per cap figura legal, ni declarat a la Relació Oficial. Després d'anys de governs ecosocialistes, d'esquerres i de partits del poble, ningú s'hagi molestat en protegir aquest arbre emblemàtic de Martorelles. L'altre lledoner que tenia com a veí també era singular, però va emmalaltir i van haver de talar-lo, sense que al poble ningú preguntés per un exemplar patrimonial com aquell. A Martorelles i Sant Fost hi ha també altres arbres grans, monumentals, singulars, amb història i que formen part de la cultura local, però que ningú reclama la seva protecció en un moment en el qual la ciutadania sembla estar tant preocupada per la protecció ambiental.

També a Mollet cal assenyalar que tot i els 50 arbres declarats com d'interès urbanístic o cultural, cap té protecció local ni tan sols. Recordo que hi havia un enorme roure o alzina on ara està el polígon can Magarola, que va ser aterrat al construir-se el viaducte de l'AP7. També em sorprèn que a l'Espai Natural de Gallecs no hi hagi cap arbre declarat quan es tracta d'un espai natural protegit per la singularitat rural i els valors ecològics del seu territori (boscos, camps agrícoles, masies, ...)

El fet que els arbres singulars d'un poble o municipi no tinguin una figura legal de protecció posa en perill tant la vida d'aquella espècie com a arbre, com el valor patrimonial i cultural associat amb la història de les persones que hi han viscut aprop. La seva mort o deteriorament sense protecció desmereix la història i la cultura d'un poble.

Web Arbres Monumentals de Catalunya

MONSOBSERVANS: UN NOU CONCEPTE D'ESPAI MUSEÍSTIC AL BAIX VALLÈS

Avui s'ha inaugurat Monsobservans, un espai museístic a les restes arqueològiques de l'assentament romà de Can Tacó/ Can Roina damunt del turó de les Tres Creus, entre Montmeló i Montornès. Declarat be d'Interès Nacional per la Generalitat.
Pot semblar molt lluny de Martorelles / Sta. Mª de Martorelles, però es tracta d'una actuació cultural única al Baix Vallès ja que és la primera vegada -que jo sàpiga-, que un cop excavat un conjunt arqueològic o un monument històric, s'adequa "in situ" per ser visitat per a la ciutadania. S'ha de reconèixer la capacitat de decisió dels dos ajuntaments de tirar endavant aquest projecte amb la participació de l'Institut d'Arqueologia Clàssica de la Generalitat, el Ministerio d'Educación y Cultura i la UE amb un fons FEDER. S'han hagut de moure molts fils per arribar a tirar endavant aquest projecte pel bé de la ciutadania i la cultura històrica baixavallesana.
S'ha adequat l'espai com un conjunt museístic amb dues aules temàtiques a l'aire lliure, un punt d'informació cobert, i l'Espai arqueològic on a través de panells didàctics podem saber com era cada espai i perquè s'utilitzava. Es tracta d'un assentament romà del segle II aC. que es va construir per controlar el territori en fase de romanització així com el pas de la Via Hercúlia -posteriorment Via Augusta. Les restes descobertes posen de manifest l'exepcionalitat de les edificacions.
Al Baix Vallès trobem una sèrie de restes i edificacions històriques que majoritàriament no han tingut el tractament que es mereixen per part de les institucions públiques - a excepció del Monsobservans i la Torre del Telègraf -, en perjudici de la cultura dels ciutadans que hi vivim. Parlo d'edificacions molt conegudes de caràcter civil com, el Pou de Glaç de Can Donadeu a Sant Fost, el Molí de Lloberons a Martorelles, el Castell de Sant Miquel a Montornès/Vallromanes, el poblat iber de Castellruf a Sta Mª de Martorelles i altres. Els polítics i autoritats que han passat pel món municipal no han tingut encara prou capacitat i visió suficient com per dur a terme les actuacions necessàries per museitzar o adequar el monument per a els ciutadans en bé de la cultura i l'educació del poble.
Val la pena visitar aquest espai, estarà obert els caps de setmana i a més hi hauran visites guiades diversos dies de novembre.
VEURE AQUÍ FOTOS DE LA INAUGURACIÓ