GRAN EXPOSICIÓ D'ART AL CELLER DE MARTORELLES

A partir d'aquest dijous i fins al 27 d'abril, l'espai cultural EL CELLER de Carrencà a Martorelles acull una gran exposició de pintura i escultura d'artistes del Real Cercle Artístic de Barcelona.
A l'exposició podem veure i admirar pintura de diferents tècniques i estils així com escultures d'un total de 87 artistes, dos dels quals ens són propers: l'escultor martorellenc Ricard Mira i el pintor alt-martorellenc Josep Marin, socis també d'aquesta restigiósa institució artística barcelonina que ha muntat aquesta exposició amb col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l'Ajunrtament de Martorelles.
Una exposició tant rica i variada i de tant nivell no és fàcil veure-la al Baix Vallès. El Celler de Carrencà tindrà oberta l'exposició els diumenges pel matí i de dijous a dissabte mati i tarda.

Escultura de Ricard Mira

Pintura de Josep Marin

RECUPEREN EL POBLAT IBERIC DE CASTELLRUF

foto Roger Candela

Aquest dissabte passat s'ha iniciat una campanya de neteja i recuperació del poblat ibèric de CATELLRUF, situat al terme de Santa Mª de Martorelles.
Aquest poblat que es troba al cim del turo de Castellruf, va ser excavat el 1984 per part de la Dº Gral d'Arquitectura de la Generalitat. Després, practicament no s'hi han tornat a fer tasques de manteniment i neteja arbustiva. Des de fa anys el seu estat de vegetació densament arbustiva no permetia visitar-lo i gairebé era impossible veure'n les restes arqueològiques.
El poblat de Castellruf, nom medieval d'un suposat castell en el mateix indret ja que es desconeix el nom que rebia en temps ibers, va estar habitat entre el segles V i II aC., té forma ovalada amb restes de muralla i estances. És un dels diversos testimonis arqueològics del municipi, juntament amb el menhir del mateix nom i els dólmens.Els habitants ibers d'aquesta zona pertanyien a tribu dels laietans, que habitaben per tota la serralada.
A través de l'Ajuntament de Sta. Mª de Martorelles i del Parc Serralada Litoral, s'han fet els tràmits necessaris perquè Arquitectura de la Generalitat de Catalunya -que és qui en té les competències-, autoritzés l'acondicionament d'aquest poblat i els treballs per permetre'n les visites, coordinats per l'empresa Àtics, dedicada a la recuperació de jaciments arqueològics.. Un grapat de voluntaris vinguts de tot l'Estat van posar-se mans a l'obra per netejar de vegetació la zona, amb la col·laboració de l'ADF La Conreria. No es va poder acabar l'acció aquest dissabte.
Esperem que els treballs segueixen en una altra data fins a finalitzar la neteja total.
Al blog http://luxindep.blogspot.com.es/2014/03/recuperem-castellruf.html, trobareu la notícia també.

1927 - NEIX UN NOU MUNICIPI

L'any 1924 es constituïa una Comissió per tractar la possible segregació del nucli de Martorelles de Dalt, respecte del municipi de Martorelles. La segregació es duia a terme el 31 de maig de 1927 després de ser aprovada per Ordre Ministerial.
Durant el segle XIX i part de l'anterior, moltes famílies de Dalt es van anant construïnt noves cases entre el poble pròpiament dit de Dalt i el Pla on tenien els camps de cultiu, per no haver de traginar amunt i avall cada dia. Millors terres i oportunitats pels pagesos oferia la part anomenada de Martorelles del Mig i de Baix. Això va fer que a principis del segle XX la població que vivia en la part mitja i baixa del municipi superés en nombre als del poble de Dalt. Molts noms de casa actuals de Martorelles provenen de Dalt i tenien el seu omònim als dos pobles. El nivell socio-econòmic dels que s'havien establert fora el poble antic també devia ser més bò. L'arribada de l'ectricitat i la llum, i el telèfon malgrat que l'aigua a les cases sembla que va arribar abans a Dalt.
Als anys 1920 del segle XX les diferències socials, de serveis i de benestar dels pobladors de Dalt respecte dels de la resta de Martorelles ja eren notables i inferiors. Es van construir unes noves escoles a Baix -les actuals Escoles Montserrat-, i els infants havien d'anar-hi a peu pels camins de terre estiu i hivern, amb pluja i fred.
S'estava construint una nova carretera, més ampla que havia d'arribar fins al poble de Dalt però, que acabaria en el límit de les cases del Mig. Per anar a Dalt s'havia de fer a través de camins de carro i de terra, amb els inconveninets climatològics conseqüents. El metge també sembla que estava a Baix i les relacions comercials i de tractes administratius s'havien anat decantant cap a la Plana del Vallès -Mollet i Granollers-, en lloc de la banda del Maresma com havia estat durant segles -Badalona, Arenys o Mataró-.
Arribats a aquesta situació tant agreujada van aprofitar que la Dictadura de Primo de Rivera va millorar les condicions de segregació dels municipis fent viable la possibilitat de què Martorelles de Dalt es segregués voluntàriament.
La Comissió tenia com a objectiu acordar les condicions per la segregació: línia de terme, cens d'habitants voluntaris, regidors, etc.
L'1 de març de 1927 es constutuïa el nou Ajuntament de Santa Maria de Martorelles a la plaça de l'Església -al carrer-, ja que no es disposava de cap edifici o local per reunir-se, i s'acordava trobar-ne un com a edifici o local Consistorial, una altre local per constituir una escola pública amb mestre, els regidors i l'elecció del nou i primer alcalde que seria Joan Riulas.
Amb la divisió del terme municipal de Martorelles en dos, el de Dalt (Santa Maria de M.), quedava al seu terme la Parròquia i la única església parroquial i el cementiri, que el poble de Baix (Martorelles) no disposava. Sobre el Cementiri l'autoritat parroquial va decidir que la propietat i la gestió es cediria als dos pobles mitjançant una Mancomunitat. Sobre l'església, fins que no es va construir l'església nova a Martorelles als anys 1960, només hi havia la de Santa Maria a Dalt. L'edifici parroquial de Santa Maria és propietat privada i l'església de Santa Maria depèn de la parroquia de Sant Joaquim a Martorelles.
Les dues noves lleis de reforma de l'Admnistració Pública que volen aprovar els governs de Madrid i de la Generalitat, poden posar fi a gairebé 90 anys d'independència municipal a Santa Mª de Martorelles i obligar per llei a agregar-se a Martorelles altra vegada.
Agraiaria que qui tingués fotografies de Santa Maria  o Martorelles de Dalt d'aquella època, me les fés arribar per poder-les exposar i fer-ne una mostra cultural.

Placa anterior a la segregació

ENTREVISTA A RICARD MIRA

El nostre escultor i artista martorellenc Ricard Mira fa 30 anys que es dedica a l'escultura. Recentment està exposant una obra seva a la gran exposició "Un Segle d'Escultura Catalana" al Museu Europeu d'Art Modern a Barcelona.
El diari digital Nació Granollers.cat, li dedica una interessant entrevista sobre la seva obra i la relació artística amb l'enfermetat que conviu amb ell des de fa 30 anys.
Podeu seguir l'entrevista a través d'aquest fil: http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/16650/escultura/terapia/combatre/esquizofrenia

EL BAIX VALLÈS ARA ÉS MÉS URBÀ QUE RURAL

Multitud de poblacions i alguns barris de Catalunya i Barcelona celebren aquests dies la festivitat de sant Antoni Abad, patró dels animals o Els Tres Tombs que ve a ser el mateix.
Aquesta és una festa que bé d'antic, quan per la diada assenyalada desfilaven per totes les poblacions carros i cavalls guarnits abundosament, pels carrers entre l'admiració de la gent que reconeixia a molts dels participants. Era una gran festa celebrada especialment per les cases que tenien bestiar de tir -cavalls, matxos, mules, ases i bous, cases de pagès o dedicats al transport amb carro.
A Mollet especialment  recordo amb il·lusió i anyorança aquesta diada i la desfilada per la carretera -carrer Jaume Ier), on cada casa es distingia pel millor carro guarnit o la quantitat de cavalls que hi feia desfilar.
Al Baix Vallès ara mateix tinc constància que només celebren Els Tres Tombs, Vallromanes, Sta. Perpètua de Mogoda i Sant Fost, tres poblacions que disposen d'instal·lacions hípiques de lleure. La resta ha deixat de celebrar la festa o al menys a nivell de desfilada.
Aquesta part del territori durant els últims cinquanta anys ha anat abandonant l'activitat pagesa en favor de la indústria i la població a esdevingut més urbana que rural. Moltes masies i famílies que es dedicaven a la pagesia o encara  s'hi dediquen, han deixat de tenir bestiar de tir i s'han vengut els carros. Una mostra més de que han abandonat definitivament la tradició rural.
El fet que no se celebrin Els Tres Tombs a la majoria de poblacions del Baix Vallès, constata que la societat d'aquest territori ha evolucionat cap a urbana o metropolitana, en detriment del passat rural. O més ben dit, no ha conservat la tradició pagesa i rural que l'havia caracteritzat fins la meitat del segle XX, o si més no, no mostra gaire interès en la conservació d'aquest tipus de tradicions. Malgrat la persistència d'espais rurals així com d'activitats agrícoles a les zones periurbanes o perindustrials, una altra aspecte que trobem a faltar és la ramaderia, que ha passat a ser una activitat complementària d'algunes explotacions agrícoles, però que cal anar més enllà de 3ª corona metropolitana per trobar granges intensives.
És una llàstima que les tradicions populars associades a la història del patrimoni sobre el passat rural de la gent d'un poble es perdi. Si la memòria popular i la història de la gent d'un poble es perd, llavors ens faltarà una part del nostre futur.

L'ESCULTOR RICARD MIRA, PREMIAT

L'escultor martorellenc Ricard Mira ha estat premiat al XLI Saló Anual d'Art amb l'escultura "Aida prenent el sol". Aquesta escultura està feta en ferro forjat i formava part del conjunt d'obres exposades al Celler durant la Festa Major de Martorelles.
En aquest certamen convocat pel Real Cercle Artístic -del qual el Ricard n'és membre-, i l'Institut Barcelonès d'Art hi han participat 117 artistes.
L'enhorabona per aquest prestigiós premi al nostre escultor !!!
Actualment Ricard Mira està exposant a Miami (Florida EEUU). A partir del 24 de gener podrem veure una exposició seva i de la Pepi Montesinos, a l'Espai d'Art Judith Vizcarra de Mollet.

CONCERT DE NADAL AL CELLER DE CARRENCÀ

Al CELLER DE CARRENCÀ en motiu de La Marató de TV3, s'organitza un concert a carreg  del Trio de Corda i Cantant, compost per quatre joves músics -dues violins, un violoncelista i una cantant-, on sonaran obres de Vivaldi, Haydin i Nadales Tradicionals.
El motiu d'aquest concert és recaptar fons per a La Marató de TV3, dedicada aquest any a la malaltia del càncer.
El Concert serà a les 7 del vespre (19h.), al Celler de Carrencà de Martorelles.
El preu solidari de l'entrada: 2 euros.

CAP DE SETMANA PLE D'ACTIVITATS

Aquesta setmana està plena d'activitats culturals entre Martorelles i Sta. Mª de Martorelles.
El dijous passat a la Biblioteca de Martorelles es feia una Xerrada sobre Can Girona i el Molí de LLoberons, dins del curs d'Història, a càrrec de Joan Sanjuan a la qual van assistir-hi un bon grapat de persones.
El divendres a l'auditori de l'Escola orfeònica de Martorelles, hi havia una Xerrada-Col·loqui per part dels representants polítics martorellencs sobre Catalunya, Nou Estat d'Europa. La sessió va estar animada i participativa entre els ciutadans i ciutadanes assistents i la taula dels partits. Aquest acte l'havia organitzat l'ANC local.
El dissabte és al poble de Dalt (Sta. Mª Martorelles), on duen a terme les activitats. Pel matí una sortida del mateix Curs d'Història de la Biblioteca, ha fet una Visita Guiada pel Poble de Dalt a càrrec de Joan Sanjuan amb la col·laboració d'en Xesques que han explicat l'història de l'església de Santa Maria, de les masies del poble i algunes cases amb història o antics oficis (el ferrer, el boter, el fuster, el forner,...).
També pel matí la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sta Mª Martorelles, ha organitzat una Sortida Boletaire pel bosc amb guiada per una micòloga amb una bona colla de martorellencs i amb el seu cistell. Per la tarda, al Casal Cultural els bolets son exposats i a continuació la micòloga ha fet una xerrada sobre bolets.

XERRADA SOBRE ELS MASOS DE CAN GIRONA

Aquest divendres es farà una xerrada al Casal Cultural de Santa Mª de Martorelles amb el lema "CAN GIRONA UNA FINCA SINGULAR" a càrrec de Joan Sanjuan, historiador local.
La finca de Can Girona té un origen antic i havia estat una explotació gran agrària, a més a la seva vall hi havia diversos masos de gent que cultivava la terra i el bosc, també va haver-hi petites explotacions mineres a més de les pedreres. Tot això i com vivia la gent dels masos ho explicarà en Joan Sanjuan a la xerrada.
Casal Cultural (Plaça del Rei) de Sta. Mª Martorelles, divendres 26 d'octubre a les 8 del vespre.

MARTORELLES INUNDAT

Ara fa 50 anys de les tràgiques inundacions del 1962 en què bona part de Vallès es va veure afectat per unes pluges torrencials excepcionals.
Era un dia cap al vespre que va començar a ploure fort, com sòl fer cap aquesta època de l'any en el nostre clima mediterrani. Tothom ens en vàrem anar a dormir, i seguia caient aigua. Recordo que cap a mitja nit -jo vivia a Mollet -, el meu pare ens va llevar a tots i els baixos estaven anegats i el carrer també, amb un pam o més d'aigua. La cosa no va anar a més.
A Martorelles es van registrar 284 litres per metre quadrat, la xifra més elevada trobada fins ara en aquell episodi de pluges. Sabem que no va causar víctimes en aquest part del Vallès, pot ser degut a què les rieres tenen la llera petita i de poc recorregut. No hi ha constància que a Martorelles ni a Sant Fost causés estralls l'aigua, ni inundacions. El polígon industrial actual no existia i només hi havia la Derbi, Manaut i alguna altra petita fàbrica.
A les inundacions del setembre el riu Ripoll, s'havia endut el pont ferroviària de Montcada. A les inundacions del novembre també es va endur el pont provisional ferroviari que s'hi havia fet.
Altres vegades però, si que  hi hagut inundacions a la part baixa de Martorelles i Sant Fost, com la del 1944 que mostra la fotografia de dalt, imatge presa davant del bar "Les 3 copes" i va afectar tot el que ara son els polígons. Més endavant, el 1965 va haver-hi un altre episodi de pluges torrencials que va causar l'enfonsament del pont del Besòs que unia Sant Fost i Martorelles amb Mollet i pràcticament la resta de comarca. Aquest sinistre si que va causar importants molèsties a la ciutadania i la indústria. Es va habilitar una passera per damunt del riu perquè els treballadors, principalment de la Derbi, poguessin anar i venir de la feina.
A la Revista Vallesos i trobareu un extens recull d'articles sobre aquelles desgraciades inundacions, que molts ciutadans que tenen ara menys de 50 anys no han viscut.

MARTORELLES A LA MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA

Una bona colla de ciutadans de Martorelles i Santa Mª de Martorelles vàrem estar a la Marxa cap a la Independència d'aquest 11 de setembre a Barcelona.
Un autocar organitzat per l'ANC Martorelles i Santa Maria, va sortir de Carrencà amb 54 conciutadans i una gran estelada feta per membres de la mateixa assemblea. Un cop baixats de l'autocar, vam desplegar-la sota l'admiració de tothom, com es pot veure a les imatges. Al passeig de Gràcia vam trobar-nos amb altres martorellencs vinguts amb altres mitjans que vam formar part de Marxa, com molts altres catalans per proclamar el desig d'independència de Catalunya.
Més d'un milió de catalans vàrem estar en aquest esdeveniment històric i com es mostra a les imatges, també uns martorellencs entusiastes sota la proclama: CATALUNYA NOU ESTAT EUROPEU.

VEURE TOTES LES FOTOS AQUÍ

ACTES DE LA DIADA A MARTORELLES I SANTA Mª DE M.

Enguany l'11 de setembre cau en dimarts i té una significació especial per la reclamació independentista i el greuge insostenible que pateix Catalunya per part de l'Estat espanyol. Com cada any a Martorelles i Sta Mª de Martorelles s'organitzen diferents actes populars i institucionals per celebrar la Diada Nacional de Catalunya.
Actes institucionals commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya


MARTORELLES
10 de setembre. 23'30 h.
Marxa de Torxes, des de Carrencà fins a la Plaça de la Sardana.
Organitza: Assemblea Nacional Catalana. Martorelles i Santa Maria.


MARTORELLES
11 setembre. 11,00 h. Plaça de la Sardana.
Acte Institucional amb ofrenes de partits polítics i entitats.
Parlament dels representants polítics i Il·luss. Alcalde de Martorelles.
Trons d'avís i Salves d'honor.
Ball de Gitanes. Cantada de l'escola Orfeònica.


SANTA MARIA DE MARTORELLES
11 setembre. 12 h. Plaça de l'Església
Acte Institucional. Ofrena floral davant del Lledoner per part de partits i entitats

MARTORELLES I SANTA Mª MARTORELLES
11 setembre. 15'45 h. Av. Piera / Carrencà.
Sortida de l'autocar cap a la Marxa cap a la Independència a Barcelona.
Organitza: ANC Martorelles i Santa Mª.

AL CARRER DEL SOL NO HI TOCA EL SOL.

A molts pobles de Catalunya hi ha el carrer del Sol. A Santa Mª de Martorelles és un carrer petit que hi ha sota el carrer Font del Ca (les cases unifamiliars de dalt). A Martorelles és un carrer antic més avall de l'ajuntament. A Mollet és un carrer ben conegut per sota can Gomà.
Sempre havia cregut que aquest nom venia del fet que era un carrer on hi tocava molt el sòl astre, un carrer assolellat, però no sembla que sigui així.
Joan Solà, important lingüista català, debatia en un article publicat al diari Avui l'any 1999, sobre l'origen dels mots Soldevila, Mitjavila i Capdevila. Antigament -segons deia -, alguns pobles estaven repartits entre el Cap de la vila, o part alta; la part baixa, carrers de baix o Sols de vila i la part Mitja de la vila. D'aquí també sorgeixen els cognoms Capdevila, Mitjavila i Soldevila. A la Franja d'Aragó encara es pot trobar la calle del Suelo de Villa.
Un dels carrers que ha subsistit és el de carrer del Sol de vila. Referint-se al carrer de la part baixa, o de sota (sols o suelo) d'un poble o nucli urbà. Els pobles han crescut i aquests carrers s'han incorporat al teixit urbà extensiu. Això no vol dir que a més quan es va posar el nom fos un carrer assolellat.

MÉS SOBRE EL TOPÒNIM MARTORELLES

Aquestes vacances he trobat a la ciutat de Le Puy-en-Velay, a Alvernia -centre de França-, una plaça que du el nom de "Place de Martouret".
Segons explica la història local, el nom ve del llatí vulgar martoretum que significa cementiri. Aquesta plaça era coneguda pels vilatans com a "la plaça dels màrtirs", ja que era el lloc on es feien les execucions i on es va instal·lar la guillotina durant la Revolució francesa.
La similitud amb el topònim "martorelles" és notable tot i la distància, però cal recordar que la Gàlia també va formar part de l'Imperi Romà i del llatí.
Joan Coromines -eminent filòleg català -, en el seu Onomàsticon Cataloniae, diu que l'origen del topònim també ve del llatí vulgar "martyretula" o petits cementiris. Malgrat les ressenyes lingüístiques l'escut local de Martorelles i Santa Maria de M. duen una branca de murtra (Myrtus comunis), un arbust mediterrani que creix aprop del litoral. En tot cas l'etimologia llatina d'aquesta planta: myrtus..., tampoc coincideix gaire amb la del topònim nostre, o com a mínim menys que la del cementiri: mart(o/y)retu(m/la).
Ignoro el rigor heràldic en què es van basar alhora de plasmar-ho a l'escut, però aquesta planta no la trobem als boscos locals actualment de forma espontània, tot i estar al prelitoral, degut al clima menys càlid que tenim i que necessita per créixer sola. Aquest és un arbust abundant a la península itàlica. Però el rigor en els símbols heràldics dels municipis deixen dubtes sobre la correspondència amb el topònim en molts pobles, com Martorell que hi té una ma, una torre i un martell (ma-rtore-artell), o Mollet que hi te un peix moll, o Ripollet que hi te un pollet. Des de que es van fer aquests símbols als escuts, a a finals segle IXX fins ara, els filòlegs han treballat en la recerca i origen dels topònims, i en tot cas caldria revisar la simbologia heràldica municipal.
El cas és que la referència als cementiris sembla prou clara i ja des del document més antic en què s'esmenta aquest topònim - el 992-, el nom a patit poques variacions fins avui. El que no sabem del cert és a què es refereix quan parla del lloc ho hi ha aquests cementiris en el cas nostre: sepulcres (dòlmens o menhirs)?, necròpolis iberes o romanes?. No en tenim una constància clara fins ara. El culte als mors mitjançant llocs i indrets "sagrats" és una constant en el món antic.

PERIPÈCIES DE LES GUARDERIES DE MARTORELLES

L’educació preescolar a Martorelles ha passat per una sèrie canvis al llarg dels anys que val la pena descriure.  Als anys 1970 del segle passat hi havia una aula d’ensenyament preescolar o Parvulari a on actualment  està la Biblioteca Municipal , anomenada “Els Enanitos”. Més endavant es va construir un edifici nou enfront del CEIP Simeó Rabassa per allotjar el Parvulari definitiu.

Paral·lelament o més endavant a Martorelles van sorgir dues Guarderies privades que oferien assistència i educació preescolar per els més petits. A L’Av. Piera, Lidia Calvet va obrir la guarderia “ La Quitxalla”, en una casa amb un bon pati, i aquí ha estat fins a finals del 90.

En una torre de l’Av. Piera es va instal·lar la Guarderia “ La Recordança”, gestionada com a cooperativa per diverses de les assistents, aquesta estava subvencionada per l’Ajuntament i d’alguna manera funcionava com a guarderia municipal.

A finals dels 90, es va construir el CEIP Les Pruneres amb el seu Parvulari al Parc del mateix nom al barri de can Sunyer. A la vegada l’edifici  escolar que hi havia al barri de Carrancà va quedar desocupat com a tal i la guarderia “ La Recordança” va passar a ocupar-ne les instal·lacions del carrer Horta, més àmplies que a l’Av. Piera. La torre de La Recordança va quedar buida i va ser adquirida per l’Ajuntament no sé per quins motius.

Llavors l’Ajuntament va oferir aquesta per ser llogada a la guarderia veïna “ La Quitxalla” que va passar a desocupar la finca del costat i es va traslladar a on hi havia hagut l’altra guarderia.

Des de feia uns anys que el Consistori de Martorelles es veia en la necessitat de construir una Guarderia Municipal nova d’acord a les noves exigències normatives de la Generalitat en quan a titulació del personal i instal·lacions, que no complia l’actual al carrer Horta. En l’etapa de CiU es va presentar un projecte d’Escola Bressol en un terreny al Parc de les Pruneres, però no va acabar de tirar endavant fins a principi del segle XXI, per manca de finançament.

El 2009 obria la nova guarderia o EB Municipal Els Cirerers, en el lloc on estava prevista inicialment. Aquesta es va dur a terme mitjançant un Concurs on l’empresa guanyadora s’havia de fer càrrec de la construcció de les instal·lacions i la gestió de l’escola bressol. Va ser adjudicada a Dau Bressol’s.

Gairebé en paral·lel a l’obertura de l’Escola Bressol Municipal, l’Ajuntament no renovava el lloguer de l’edifici La Recordança de l’Av. Piera a la Guarderia La Quitxalla, i aquesta es veia en la necessitat de buscar una nova ubicació a corre cuita. Finalment es van instal·lar a Santa Mª de Martorelles en una casa a l’entrada del poble de dalt.

Actualment a Martorelles no hi ha cap guarderia privada i en canvi a Sta Mª de M. que no n’havia tingut, si que en té. A Martorelles hi ha l’Escola Bressol Municipal al Parc de les Pruneres i un Parvulari a cada un dels dos CEIP.

LES MASIES DE SANT FOST EN UN LLIBRE

En Jaume Rifà presentava aquest divendres el volum 7 de la col·lecció "Fem Memòria" amb el títol: LES MASIES (1). Es tracta d'un petit llibre com els que ens té acostumats, sobre 6 de les masies de Sant Fost a través d'un primer volum que esperem aviat puguem veure les altres.
Parla de la història de Sant Fost a través de les masies que constituïen un municipi disseminat des de l'Edat Mitjana fins a finals del segle IXX. De la gent que hi vivia, la construcció, l'emplaçament, l'estat actual i transformació. El llibre està il·lustrat amb fotografies antigues - de les quals en J.Rifà en té 2000 -, i fotografies a color de l'estat actual.
Aquest llibre es pot comprar per un preu mòdic al quiosc de Sant Fost, l'Ajuntament i el quiosc l'Angelina.
Martorelles i Santa Mª de Martorelles, també té un bon nombre de masies antigues amb història i que cal protegir i divulgar com a patrimoni. Ara cal que hi hagi gent que estigui disposada a investigar la història d'aquestes, i documenta-les arquitectònicament. Can Tomeu l'any passat va editar un calendari amb fotografies de l'Antonio Sánchez, d'algunes masies martorellenques.

ELS MENHIRS DEL BAIX VALLÈS

Menhir de Castellruf

 La Biblioteca de Martorelles organitza una xerrada dimecres vinent a les 7 de la tarda, sobre els menhirs titulada: "ELS MENHIRS DEL BAIX VALLÈS: l'enigma de la procedència d'aquestes grans pedres". A càrrec de Jordi Bertran del Centre d'Estudis Molletans.
És interessant aquesta xerrada sobre la cultura megalítica, ja que disposem de tres monuments al nostre entorn i formen part de la història de Martorelles. A Santa Mª de Martorelles tenim un dels menhirs més interessants de la comarca situat en un racó de la plaça Joan Matons. Potser no està en el lloc més idoni -encara que fa molts anys que hi és -, i caldria reubicar-lo a un indret millor, amb més seguretat, més digne, amb un jardinet i un panell educatiu, sobretot veient el de Mollet tot i les diferències. 

Dolmen de Castellruf

PERQUÈ UN NOU CEMENTIRI?

Abans de la segregació del poble de Santa Mª de Martorelles, el 1927, Martorelles era un sol municipi i tenia un sol cementiri que era propietat de la parròquia. Després de la segregació, la parròquia va quedar comuna per  als dos municipis, i el bisbat va posar la condició que el seu cementiri, que va quedar en el terme de Sta. Mª de Martorelles de Dalt, també fos comú per als dos municipis. El bisbat traspassà el cementiri als dos municipis en forma de Mancomunitat per gestionar-ne el seu us. Totes les aportacions de manteniment, us i ampliació les fan els dos ajuntaments en parts proporcionals al nombre d’habitants. No es pot dir, doncs, que Martorelles no tingui cementiri, perquè té tots els drets sobre l’actual, encara que no estigui ubicat dins del seu terme municipal. 

Els dos pobles han crescut en població durant aquests 85 anys i el cementiri s’ha anat ampliant progressivament per donar cabuda a les restes mortals dels ciutadans finats. Durant els últims anys s’han hagut de redactar els Plans Urbanístics (POUM) de tots els municipis, i revisar-los periòdicament. Sembla que mai s’ha pensat, planificat (o no s’ha volgut), a reservar espai per ampliacions amb visió de futur a llarg termini en els plans urbanístics dels dos pobles.

Ara sembla que hi ha finalment un projecte per ampliar els serveis funeraris de la Mancomunitat del Cementiri, amb la construcció d’un nou equipament al municipi de Martorelles. Però compte amb dos obstacles, un de manca finançament o més ben dit, de compliment de finançament per part de la Generalitat, i un altra d’acord amb el propietari del sòl. Dóna la casualitat que el propietari del terreny del futur cementiri de Martorelles, és el mateix que el del terreny exterior de l’antic cementiri de Santa Mª de M., o sigui: la Diputació de Barcelona, el qual condiciona d’una part la compra o expropiació en el cas de Martorelles, i de la compensació urbanística en el cas de Sta. Mª de M. dins del Pla Parcial del sector del Cementiri. Al menys això fins ara era així en el Poum del poble de Dalt, però l’actual govern municipal (ICV) ha aprovat una nova revisió que redueix el sòl urbanitzable limítrofa al cementiri i deixa lliure urbanísticament l’espai  que envoltava el cementiri i que condicionava la seva ampliació.

Perquè Martorelles pogués decidir l’emplaçament del futur cementiri, ha calgut fer una modificació del Poum que permetés edificar en sòl no urbanitzable. Perquè el Poum de Sta. Mª de M., ara que possiblement no serà urbanitzable el sòl que ronda l’actual cementiri obsolet, no pot reservar o en el futur modificar el Poum i poder ampliar l’únic cementiri que encara tenim???

D’altra banda, la tendència actual és que cal aprimar l’Administració Pública a Catalunya i reduir l’excessiu nombre de municipis(més de 900), per agilitzar i fer més eficient aquesta, suprimint els més petits (menys de 2000 o de 5000), com ja s’ha fet en altres països i en altres comarques. Tard o d’hora s’escaurà l’agrupació municipal, ja sigui per mancomunar serveis o equipaments i millorar la gestió municipal, sense que això signifiqui perdre la identitat de cada poble.

Dit això, no seria millor fer un planejament seriós dels plans urbanístics de Martorelles –aviat caldrà revisar-ne el Poum -, i de Santa Mª de Martorelles en el sentit de decidir quins equipaments i serveis caldrà compartir en el futur pròxim i reservar-ne els espais adients?

Més tenint en compte que segurament s’hauran de tornar a agregar, tard o d’hora, i així estalviar i concentrar el finançament. Això es el que es va decidir fa anys amb el CAP i l’IES que van anar a para a Sant Fost.

JORNADES GASTRONÒMIQUES A MARTORELLES

De 1 al 31 de març es celebren les VIIª Jornades Gastronòmiques del Vi D.O. Alella.
Diversos municipis de la DO Alella, participen amb diferents actes entre els quals es troba Martorelles, on tres restaurants martorellencs oferiran uns menús especials servits amb vins de la DO el·laborats pels cellers locals.
Els restaurants son: Búho-Búho, El Joglar i Restaurant La Xica.
Els vins dels cellers locals: Caves Parxet-Marquès d'Alella, Celler Can Roda i Celler Altrabanda.
Els menús tindrà diferents vins per cada plat, i costaran entre 18 i 30 euros segons el restaurant.
Aquesta és una molt bona promoció per Martorelles, pel manteniment dels vins i vinyes locals, pel turisme i cultura gastronòmica dels productes de la terra.

TRES TREBALLS SOBRE MARTORELLES AL CEM

La revista NOTES que publica anualment el Centre d'Estudis Molletans (CEM), ha publicat tres articles a l'apartat Miscel·lània, sobre diferents treballs del territori de Martorelles.
"Can Girona, una finca singular de Santa Mª de Martorelles", és un treball d'en Joan Sanjuan sobre la història d'aquesta part del nostre poble.
"Les fonts i l'ús de l'aigua a la zona de Martorelles", és una altre treball fet per l'Adolf Candela sobre la importància de l'aigua en el passat a Martorelles.
"Ricard Mira, l'escultor martorellenc", és un article de J.F.Bentz sobre aquest artista tan nostre a l'apartat Fitxes d'Art.
El CEM és una entitat cultural que pretén difondre i impulsar els treballs d'investigació i recerca sobre el Baix Vallès. Amb aquests treballs ret un reconeixement a la història, el patrimoni i l'art martorellenc, a través de diversos autors.


Llegiu aquí: "Can Girona, una finca singular de Santa Mª de Martorelles"
Llegiu aquí: "Les fonts i l'ús de l'aigua a la zona de Martorelles"
Llegiu aquí: "Ricard Mira, l'escultor martorellenc"