COM GOVERNAR EN UNA CATÀSTROFE

Dissabte passat vam tenir un fort temporal de vent, molt més violent del que acostumem a veure, els homes del temps ho van avisar. El que els meteoròlegs no fan és predir-ne les conseqüències, ni de ventades, ni llevantades, ni tornados, ..... No és la seva feina.
Jo i la meva dona ens en vam anar al Llengadoc, el llarg cap de setmana de Mollet. Tot i l’avís de mal temps, la veritat és no érem conscients que podria haver-hi un temporal catastròfic, no havien alertat del perill de circular, com en altres vegades. Al Sud-est de França –Llengadoc i Roselló -, feia la ventada que acostuma a fer ha vegades, però a mig matí del dissabte va començar de forma molt més violenta de com acostuma. Circulant per una carretereta, el vent agitava els arbres sense fulles violentament desprenent-se branques constantment, fins que alertats per un conductor del perill de seguir en aquella direcció, vam veure caure un arbre d’uns deu metres d’alçada sobre la calçada, tallant el trànsit. Girant cua i continuant cap una altra ruta, es feia difícil mantenir el vehicle recte –una autocaravana-, la gendarmeria ja havia tallat una altre ruta. Arribant a Narbona i en la poca estona que havia començat la violenta ventada, ja vam veure pins tombats, rètols publicitaris doblegats i els establiments comercials tancats. Gairebé ningú pel carrer, pocs vehicles i conducció molt prudent, un desert. Continuant el viatge cap a Perpinyà ens vam adonar del perill que significava seguir circulant. Un trailer bolcat a l’autopista, reacció: prohibició de circular camions a partir de la frontera. D’altres sortits de la ruta, semàfors que no funcionen, un paisatge de destrucció i tota activitat al carrer –inclosa la comercial i supermercats -, anul·lada.
A la nit ens arriba la notícia que hi ha dos milions d’abonats francesos sense electricitat !!! La nit es fa fosca i negra, i el més sorprenen: ningú s’alarma pel que passa, sembla que tothom estigui avisat, com si ja sabessin el que passaria. De Catalunya ens arriba que hi ha 4 nens morts per l’ensorrament d’un pavelló, i 3 o 4 morts més, milers d’abonats sense llum, arbres caiguts, i sobretot: l’emprenyamenta dels ciutadans.
A l’endemà, diuen per la ràdio francesa que als Departaments del Sud-oest el temporal ha estat molt pitjor, el President de la República N. Sarkozy, viatjarà al lloc per valorar-ne la situació. Diumenge: no hi ha pa, ni electricitat, ni cap activitat comercial. Ningú s’alarma. Dijous: el Govern francès declara el Dep. del Roselló zona catastròfica, i el corrent elèctric ja ha arribat a tothom.
Mentre a Catalunya, els ciutadans afectats per la ventada violenta estan indignats, alarmats. No per les destrosses en si, sinó per la falta de previsió de les autoritats, la diferència és que a França estaven alertats i aquí no. El Conseller d’Interior J. Saura, acusa els ciutadans de no obeir les consignes de Protecció Civil, i els Ajuntaments d’estar avisats i no fer-les complir. El President Montilla li cobreix les espatlles i culpa els meteoròlegs de no avisar de la perillositat del temporal –jo diria, de no crear prou alarmisme -.
Veient els fets de forma quasi simultània, el primer que m’indigna, ja des de l’exterior de Catalunya, és la diferència de capacitat de reacció de les autoritats per preveure les conseqüències del mateix temporal, aquesta no té res a veure a un costat i altra de la frontera, amb danys similars o superiors al nord. La capacitat de reacció d’uns governats i altres, davant una catàstrofe natural: uns deixen la política al calaix per atendre la catàstrofe i els ciutadans que els han dut al governar, i altres fan política de la desgràcia del poble. Molt greu i indignant, la poca capacitat d’Estat d’alguns governants catalans. No estan a l’alçada d’un país que aspira a ser lliure, d’un país que vol ser un estat.
Mai un governant democràtic poc culpar el poble. Es deu a ell.
A hores d’ara dissabte 31, encara hi ha llars sense electricitat, no s’ha declarat zona Catastròfica cap municipi, i al bosc hi ha centenars d’arbres caiguts i trencats esperant el tòrrid estiu per cremar, sense que hi hagi cap Pla extraordinari de neteja forestal encara. Falta capacitat de reacció i capacitat d’Estat.
Si volem ser un Estat, haurem de canviar el tipus de governants.