Aquest és el primer d'una sèrie minireportatges sobre la Vall de Can Girona que aniré publicant.
La vall de can Girona és un dels indrets més rics en biodiversitat dels boscos martorellencs. També històricament, ha estat poblat i treballat per obtindre'n del medi els productes que la natura i el clima oferia a la gent.
Les diverses fonts que trobem per la vall són un dels elements d'arquitectura rural més bàsics que la ma humana ha instaurat des del principi.
Podem trobar la "Font del Beu i Tapa", just al fons del torrent del camí de Sta. Mª de M. a Can Girona -recentment l'amic Toni Seuma, l'ha desentarrat -, aquesta ara per ara no raja.
Al fons dels camps i artigues de la finca de Can Girona baixant per aquesta o seguint per l'anterior torrent amunt, trobem la "Font de Can Girona", amb un brollador abundós d'aigua fresca.
Més amunt hi ha la popular "Font de la Mercè". Molt coneguda per tothom per trobar-se al peu del camí d'Alella, ben conservada i restaurada té un brollador d'on raja l'aigua que prové de la mina que abasteix Can Girona per un sèquia. Antigament hi havia un inmens om (Ulmus minor), que donava una bona ombra a l'indret, però va morir víctima d'una malatia.
Al capdemunt de la vall trobem la "Font de can Gurri", en un recó ombrívol ple d'albers grandiosos (Populus alba), que donen l'ambient frescal típic de les fonts.
Jo diria que aquí és l'origen del rierol que flueix per la vall.
Bon dia Adolf, per començar gràcies per la referència que en fas al blog. Per cert, és Toni Seuma, no Toni Beuma.
ResponEliminaPer altra banda, malgrat que no rajen, jo tambè inclouria a la Vall de Can Girona, la Font de Can Santpare i la Font del Llorer, inclús la Font de Can Barbeta.
Particularment, m'agraden molt les referències botàniques que fas a les teves cròniques.
A reveure.
Toni Seuma
Hola Toni Seuma (perdó per l'errada), ja està corregit !!
ResponEliminaLes fonts que fas referència i que no hi són, és perquè no les tinc localitzades però si és cert que n'he sentit a parlar.
Les refrències botàniques seràn una constant en les meves entrades.
Bon dia Adolf, la descripció per arribar a la font del Llorer, la trobaràs a La Brolla d'en Toni en el mes d'octubre a "Una excursió de dames i cavallers", en aquesta sortida tambè es passa per davant de Can Barbeta, però encara haig de localitzar, el punt exacte de la mina.
ResponEliminaFinalment, cap al mes de juny, tinc previst fer un itinerari, on entre altres llocs, passem per la Font de Can Santpare.
A reveure.
Toni Seuma.
He vist la teva descripció de la Font del Llorer. Miraré de trobar-la, així com les altres dues que devien donar aigua a les masies descrites, com és lògic una masia ha de tenir aigua. De fet vull fer una entrada sobre l'ocupació humana a la Vall, però necessitaré fotos de can Santpare (enderrocada).
ResponEliminaBé, ja estaré al cas sobre la sortida del més de juny.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona tarda, estava mirant la teva descripció de les fonts i quan he arribat a la part que comentes la font de can girona, crec que no es diu així..
ResponEliminaL'aigua que surt d'on estas a la foto no es mes que el conducte que be de la antiga font de la piera, fins ara tapada per l'herva i pedres i recuperada per l'acció que van fer alguns escoltes ara fa un mes aproximadament.
Si tornes a passar veures el canal on surts a la foto i l'antiga font una mica mes petita que surt del mig del mur.. ;)
una abraçada! Et puc passar fotos de la font una vegada recuperada! ;)