Molts d'aquests arbusts i plantes es poden cultivar als jardins de les cases del nostre entorn ja que formen part de l'ecosistema mediterrani del nostre bosc i per tant estan aclimatades a la nostra geografia. Són resistents a les plagues al contrai de la major part de les plantes no mediterrànies, per tant no necessiten tractaments insecticides. Resisteixen bé la sequera estiuenca i el fred relatiu de l'hivern nostre.
ARÇ BLANC |
Un d'aquest arbusts és l'ARÇ BLANC (Crataegus monogina). Es tracta d'un arbust de port mitjà, espinós, de fulla caduca amb forma semblant al julivert, flors blanques molt abundants, aromàtiques. Viu a les vores del bosc i als camins. Arbust amb propietats medicinals especialment les flors com a tractament per les afeccions cadíaques i de l'aparell criculatori. Molt empleada en farmàcia natural.
ESTEPA BLANCA |
ESTEPA BORRERA |
Un altre arbust en flor és l'ESTEPA BLANCA (Cistus albidus). Un petit arbust de fulles d'un verd blanquinós, piloses, de fet el seu nom el deu al color de la fulla i no de la flor, que és rosada amb el centre grogós, el color destaca com també la seva grandària i la profussió de flors a la primavera. Creix a les clarianes del bosc i a les garrigues.
L'ESTEPA BORRERA (Cistus saviifolius), és un altre petit arbust que també creix a les parts clares del bosc i fóra d'ell. Té les fulles de color verd fosc, més clar per sota. Les flors són petites i blanques amb els pístils i estams grocs, més omenys abundants.
GERANI SANGUINI |
CONILLETS |
Una altre petita joia del bosc és el BEC DE CIGONYA (Geranium sanguineum). Una petita planta parenta dels geranis de balcó que creix a les clarianes humides del bosc. Actualment als centres de jardineria venen cultivars de geranis semblants. Aquest és un gerani mediterrani autòcton, adaptat al nostre clima que no l'afecten les plagues de jardí. Creix al bosc però, es pot cultivar al jardins i balcons del nostre poble en test o fent vorera als camins del jardí. Es tracta d'una petita planta baixa, verda tot l'any menys a l'hivern, floreix a la primavera i la tardor de forma profusa, les petites flors són color rosa violàci viu, molt abundants. Les seves verdes fulles són caduques.
Per últim trobem al bosc un altra planta que també s'emplea en jardineria però, que podem trobar al bosc de forma silvestre. Són els anomenats CONILLETS (Antirinum majus). Una planta baixa erecta que creix a les vores del bosc i els camps i camins. La varietat autòctona té les flors violàcies, com una mena de gladiol.
Un bon reportatge sobre la flora primaverenca de Martorelles. Entre les fotos de l'Antondensi i el Julio, i el teu coneixement sobre el tema podríeu preparar un reportatge i podria servir de tema per un calendari de Can Tomeu.
ResponEliminaSi no ho fas tu, la Neus podria divulgar els treballs del teu blog al facebook. Sense divulgació no hi ha cultura. Treu-te aquesta mena d'elitisme inoperant que portes al damunt. "Tu vales mucho nene" -Joan Sanjuan i Esquirol-
El passat disabte el Centre de Gent Gran Lledoner de Mollet del Vallès amb la col·laboració del CEM, va fer una sortida naturalista guiada per la Vall de can Girona, observant la botànica d'aquesta meravellosa vall nostra. Hi van assistir 19 persones molt interessades per conèixer la flora i plantes.
ResponEliminaD'altra banda el Parc Serralada Litoral té un calendari de passejades naturalistes per l'any 2013, de les quals 3 seran a Santa Mª de Martorelles (7 juliol, 24 agost i 24 novembre) i una altra al castell de Sant Miquel el 29 de desembre.
Amb aquestes entrades pretenc divulgar la flora del nostre entorn, per línterès creixent de la ciutadania sobre el contingut de la natura.